Claus per maximitzar la producció de llet en truges lactants

Les primeres setmanes de vida dels garrins estan estretament lligades al rendiment de la truja durant la lactació. En aquest període es defineixen en gran mesura el pes al deslletament, la supervivència dels garrins i la futura capacitat reproductiva de la femella. El seu èxit depèn d'una combinació d'alimentació, maneig, control de l'ambient, condició corporal, etc. Quan aquests elements es gestionen de manera coordinada, és possible augmentar la producció de llet, reduir les pèrdues de pes de les mares i millorar l'homogeneïtat de les ventrades.

La lactació, una fase d’alta demanda energètica

Durant la lactació, les necessitats energètiques de la truja augmenten significativament a causa de la producció de llet, i poden duplicar o triplicar les d’altres fases del cicle productiu. Aquest increment de la demanda energètica provoca que, si la ingesta d’aliment no és suficient, la truja recorri a les seves reserves corporals. Tot i que una certa mobilització de greix i proteïna és normal durant la lactació, una pèrdua excessiva de condició corporal pot tenir conseqüències negatives sobre el rendiment reproductiu posterior, allargant l’interval deslletament-cobrició i reduint la mida de la ventrada en cicles següents.

A més, en les línies genètiques actuals, caracteritzades per una elevada prolificitat, la producció de llet esdevé un factor determinant per mantenir el creixement adequat de ventrades cada vegada més nombroses. Si la lactació no es gestiona correctament, l’impacte es reflecteix ràpidament en el pes al deslletament i en la uniformitat dels garrins.

Alimentació en lactació

L’alimentació és, sens dubte, el pilar principal per millorar la lactació en truges. L’objectiu ha de ser maximitzar la ingesta d’aliment durant tot el període sense comprometre la salut digestiva de l’animal.

El consum voluntari de pinso durant la lactació acostuma a ser inferior a les necessitats reals de l’animal, especialment en condicions d’altes temperatures o quan la mida de la ventrada és elevada. Per aquesta raó, és fonamental dissenyar estratègies d’alimentació que afavoreixin una ingesta constant i sostinguda des dels primers dies posteriors al part.

Una pràctica habitual consisteix a incrementar progressivament la quantitat d’aliment fins a assolir el màxim consum possible. Aquest augment gradual permet adaptar el sistema digestiu de la truja i evitar problemes metabòlics. Al mateix temps, resulta essencial ajustar la freqüència de subministrament, ja que dividir la ració diària en diverses preses contribueix a estimular el consum i reduir el malbaratament.

El patró d’ingesta també influeix directament en els resultats productius. Les truges que mantenen un consum constant durant la lactació presenten millors pesos de ventrada al deslletament i una menor incidència de problemes reproductius posteriors. En aquest context, disposar d’aliment fresc de manera freqüent afavoreix que la truja mantingui la gana, especialment en períodes de calor, quan el consum acostuma a disminuir de manera significativa.

La producció de llet és un factor determinant per mantenir el creixement adequat de les ventrades. Foto: Rotecna.

La importància de l’aigua en la lactació de les truges

Tot i que sovint rep menys atenció que l’aliment, l’aigua és un component essencial per a la producció de llet. Una truja en lactació pot requerir grans volums diaris d’aigua, ja que la llet està composta en gran part per aquest element. Un subministrament insuficient o de mala qualitat pot limitar el consum de pinso i, en conseqüència, reduir la producció de llet. A més, la disponibilitat contínua d’aigua neta i accessible contribueix a mantenir la salut digestiva i a millorar l’eficiència alimentària.

En la pràctica, el control del cabal dels abeuradors i la revisió periòdica del seu funcionament són accions bàsiques que poden marcar una diferència significativa en el rendiment de les ventrades.

Condició corporal, un indicador clau de l’èxit en lactació

La condició corporal de la truja a l’inici de la lactació condiciona en gran mesura la seva capacitat per produir llet i mantenir un bon estat sanitari. Les truges que arriben al part amb un excés de greix solen presentar dificultats per assolir nivells adequats de consum durant la lactació. Aquesta situació pot traduir-se en garrins amb menor pes al deslletament i en una recuperació més lenta després del període lactant. Per contra, les truges amb una condició corporal equilibrada tenen una major capacitat per mantenir una producció de llet constant i afrontar les demandes energètiques del període sense pèrdues excessives de pes.

El seguiment del gruix de greix dorsal i del pes corporal durant la lactació permet detectar desviacions i ajustar les estratègies d’alimentació de manera precisa. Aquest control facilita mantenir la productivitat a llarg termini i allargar la vida útil de les reproductores.

L’ambient i el seu impacte en la lactació

Les condicions ambientals influeixen directament en el comportament alimentari de les truges i en la seva capacitat per produir llet. Factors com la temperatura, la ventilació i la qualitat de l’aire poden modificar el consum de pinso i afectar el benestar de l’animal.

En ambients càlids, per exemple, el consum acostuma a disminuir a causa de l’estrès tèrmic, fet que redueix la producció de llet i el creixement dels garrins. En aquestes situacions, adaptar els horaris d’alimentació i garantir una ventilació adequada resulta fonamental per mantenir el rendiment productiu. Així mateix, un ambient net i correctament gestionat contribueix a reduir la pressió sanitària durant els primers dies de vida dels garrins. La higiene a la zona de maternitat ajuda a prevenir malalties digestives i afavoreix un desenvolupament saludable de la ventrada.

La combinació de confort tèrmic i bones pràctiques de neteja crea un entorn que facilita tant el consum d’aliment com l’expressió del comportament maternal.

Optimitzar la lactació augmenta leficiència global de la granja. Foto: Rotecna.

Maneig previ al part

Tot i que la lactació comença després del part, el seu èxit depèn en gran mesura del maneig realitzat durant les darreres setmanes de gestació. En aquesta fase final, el creixement dels fetus i el desenvolupament de les glàndules mamàries incrementen notablement les necessitats nutricionals de la truja. Si aquestes necessitats no es satisfan adequadament, la producció de calostre i llet es pot veure compromesa des de l’inici.

Mantenir una alimentació adequada en el prepart permet que la truja arribi a l’inici de la lactació amb suficients reserves energètiques i en condicions òptimes per afrontar l’esforç metabòlic que suposa la producció de llet. Aquest enfocament preventiu redueix el risc de pèrdues excessives de pes i millora la uniformitat dels garrins des dels seus primers dies de vida.

Lactació eficient, clau per a la rendibilitat de la granja

Optimitzar la lactació no només millora el creixement dels garrins, sinó que també augmenta l’eficiència global de la granja. Ventrades amb més pes al deslletament, menor pèrdua de condició corporal i una recuperació més ràpida després de la lactació contribueixen a reduir costos i millorar la productivitat.

En un context d’exigència productiva creixent i amb genètiques cada vegada més prolífiques, la capacitat de les truges per produir llet de manera eficient esdevé un element diferenciador. Les granges que prioritzen el maneig nutricional, el control ambiental i la monitorització contínua aconsegueixen millors resultats a llarg termini.

La millora de la lactació s’ha d’entendre com un procés integral que comença abans del part i continua fins al deslletament. Quan es gestionen correctament tots els factors implicats, la lactació es converteix en una eina estratègica per consolidar la sostenibilitat i la competitivitat de la producció porcina moderna.