Com podem millorar l'adaptació de garrins en transició?

La fase de recepció de garrins és un dels moments més crítics dins de la producció porcina, on el maneig, l’estrès i la bioseguretat influeixen directament en el desenvolupament i la salut dels animals. Per aprofundir en els aspectes clau d’aquesta etapa i conèixer algunes de les millors pràctiques que faciliten la transició a l’engreix, parlem amb Emilio Magallón, veterinari i expert en producció porcina i economia agrària.

Emilio Magallón, veterinari i expert en producció porcina i economia agrària. Foto: E.M.

Per què considera que la fase de recepció de garrins és un punt crític dins de la producció porcina?
El postdeslletament té una importància crucial en la producció porcina, ja que es reben garrins recent deslletats amb un nivell d’estrès molt elevat. Aquest estrès es deu a la separació de la mare, al canvi d’una alimentació líquida i calenta a una de sòlida i freda, al trasllat a noves instal·lacions, sovint després de viatges llargs, i a la barreja amb altres animals, amb les consegüents baralles per establir jerarquies. Si aquesta fase no es gestiona correctament, apareixen problemes de mortalitat i creixement que afecten l’engreix posterior. Un maneig inicial correcte, amb bones instal·lacions i temperatures al voltant dels 28 ºC, és clau per a una transició exitosa.

Quins són els factors crítics en la fase de recepció de garrins en granges de transició?
En primer lloc, la qualitat del garrí, tant des del punt de vista sanitari com en termes de pes i edat al deslletament, ja que aquests aspectes condicionen directament la seva capacitat d’adaptació a la transició. Com més gran és el pes i l’edat, millor afronta aquesta etapa. Això exigeix un treball previ a la granja de mares, evitant deslletaments massa precoços, mai per sota dels 21 dies, i assegurant pesos mitjans superiors als 6 kg, amb baixa variabilitat. En segon lloc, la transició ha de garantir condicions ambientals adequades per a animals de baix pes. No és adequat allotjar garrins recent deslletats, amb pesos al voltant dels 5 kg i un aparell intestinal encara immadur, en naus d’engreix no adaptades, com ocorre en alguns models Wean to Finish. Aquest sistema pot resultar interessant des del punt de vista sanitari i econòmic, sempre que les instal·lacions disposin de tremuges, reixetes, calefacció i ventilació adequades. Amb pesos i edats correctes es redueix la mortalitat, millora el guany mitjà diari i s’optimitzen els resultats a l’engreix.

Quines mesures considera clau per minimitzar el risc d’entrada de malalties com la PPA en garrins importats?
No existeix risc zero en importar garrins des de zones amb presència de PPA. Per això, és fonamental ser molt rigorosos amb l’origen sanitari dels animals i les condicions de transport. Avui dia, alguns camions compten amb sistemes d’aire filtrat que ajuden a reduir aquest risc. El meu consell, especialment davant la situació actual de PPA a Espanya, és reduir al màxim les importacions. Hem de pensar no només a nivell individual, sinó també de manera col·lectiva, per ajustar la producció als nivells de sacrifici i exportació que pugui absorbir el sector porcí espanyol, almenys mentre duri l’actual situació d’extrema gravetat dels preus al mercat.

Des del punt de vista sanitari, quins protocols de bioseguretat considera imprescindibles durant la recepció?
Les mesures de bioseguretat a la fase 2 són les mateixes que a la resta de la producció. El més important és poder treballar amb buits sanitaris, idealment per sales o naus, encara que l’òptim és aplicar-ho per lot. Igualment, treballar amb garrins d’un mateix origen i de la mateixa edat és fonamental, ja que facilita el control sanitari i redueix els riscos associats a la barreja d’animals.

Un cop rebuts els garrins, quines estratègies d’agrupament, maneig de lots o barreges d’origen recomana?
L’ideal és treballar amb garrins del mateix origen i de la mateixa edat, ja que com més es barregin orígens i edats, més gran serà l’estrès i els problemes sanitaris, especialment si no es tracta d’animals PRRS negatius. Un cop rebuts, s’han de formar lots homogenis per pes, separant els garrins retardats o malalts per poder-los tractar i adaptar la dieta a les seves necessitats. També és important el treball previ a la granja de mares, com separar garrins de primeres mares i aplicar tractaments alimentaris diferenciats als garrins prèviament deslletats. En definitiva, com menys es barregin els animals, millor, ja que s’evita haver de restablir jerarquies. Sempre que sigui possible, l’opció de treballar amb un mateix origen i una mateixa edat és l’estratègia més eficient per optimitzar el rendiment.

Disposar de joguines afavoreix l’adaptació dels garrins. Foto: Rotecna.

Com influeix l’adaptació nutricional dels garrins després de l’entrada a la granja de transició en el seu rendiment posterior?
Una bona alimentació en transició resulta clau perquè el garrí creixi correctament i eviti problemes digestius, que poden augmentar la mortalitat i reduir el creixement i el guany mitjà diari. Per això, s’aconsella que els garrins entrin al postdeslletament consumint el mateix pinso que se’ls donava durant l’última setmana a la granja de mares. A més, és fonamental que tinguin suficient quantitat i espai de menjadores als corrals perquè puguin menjar de manera conjunta, tal com estaven acostumats a fer amb les seves mares durant la lactació. D’altra banda, l’aigua també és un factor determinant: ha de ser adequada bioquímicament i bacteriològicament, i s’ha de comptar amb el nombre suficient de mugrons perquè tots els garrins puguin beure sense competència. Finalment, es recomana utilitzar dietes no massa altes en proteïna i racionar lleugerament l’alimentació durant les dues primeres setmanes, amb la finalitat de reduir els problemes digestius.

En la gestió de l’estrès dels animals acabats d’arribar, quines mesures recomana per facilitar la seva adaptació?
Per reduir l’estrès dels garrins recent deslletats, és fonamental proporcionar espai adequat, evitar massificacions i no barrejar animals innecessàriament. La majoria dels postdeslletaments estan sobreutilitzats, i els garrins disposen de menys espai del recomanable. En aquest sentit, es recomanen densitats de 0,25-0,30 m² per animal si es treuen garrins al voltant dels 25 kg. Els garrins intenten recompondre la jerarquia social establerta a maternitat, per la qual cosa cal evitar barreges i reagrupaments que augmentin l’estrès. A més, disposar de joguines i material manipulable estimula l’exploració, redueix agressions i afavoreix l’adaptació. Pel que fa a la mida del lot, l’ideal seria mantenir la mateixa composició que a maternitat, tot i que és difícil d’aplicar. Jo recomano lots petits al deslletament, d’uns 12-24 garrins, sempre amb espai suficient per evitar baralles i agressions.

Quins indicadors productius considera clau per avaluar si la fase de recepció s’està realitzant correctament?
Els principals indicadors són la mortalitat i el creixement dels garrins, dos punts crítics en la producció porcina espanyola. Segons dades de SIP Consultors, la mortalitat en aquesta fase arriba a mitjanes al voltant del 8%, i pot superar el 20-30% en casos de PRRS o altres patologies. Pel que fa al creixement, els increments mitjans de pes en garrins d’entre 6 i 20 kg solen ser inferiors a 300 g/dia, xifres baixes en comparació amb altres països europeus.

Per acabar, quines recomanacions donaria com a «millors pràctiques» per aconseguir una transició eficient a l’engreix?
En primer lloc, és fonamental realitzar un treball previ a les granges de mares. Si el garrí no té un pes i una edat adequats, no es podran assolir resultats òptims ni una transició exitosa. A més, és essencial rebre els garrins en instal·lacions adequades, amb bon confort ambiental durant l’entrada al postdeslletament. Finalment, s’ha d’evitar que els garrins realitzin viatges massa llargs o prolongats entre les granges de mares i les instal·lacions de postdeslletament, ja que això pot afectar negativament la seva adaptació i rendiment.