Com podem prevenir l’estrès tèrmic en porcs durant l’estiu?

Garantir el benestar dels porcs durant els mesos més calorosos de l’any és un dels reptes que els grangers han d’afrontar cada any. Comptar amb unes instal·lacions ben preparades, amb una bona ventilació i una bona gestió dels animals són aspectes clau per protegir-los i mantenir l’eficiència productiva. Joan Escobet, especialista en control ambiental, analitza els principals factors de l’estrès tèrmic en porcs i proposa solucions per mitigar-ne els efectes.

Joan Escobet, especialista en control ambiental. Foto: Joan Escobet.

Quins són els principals factors que contribueixen a l’estrès tèrmic en porcs durant els mesos d’estiu?
Segons la meva experiència, hi ha quatre factors clau. El primer és el clima, cada vegada més càlid i intens a Espanya, amb un augment dels dies calorosos, les nits tropicals i projeccions que apunten a un ascens continuat de les temperatures. El segon factor és la genètica. Tot i que hi ha diferències entre genètiques, la majoria són molt productives en condicions de termoneutralitat, però molt sensibles a l’estrès per calor. En els darrers cinc anys han augmentat molt les baixes de truges a l’estiu per aquest motiu. El tercer factor són les instal·lacions, que no han evolucionat al ritme de les necessitats actuals, especialment pel que fa a climatització i control de l’entorn tèrmic de l’animal. Finalment, el maneig. Un disseny pot ser adequat, però si no es gestiona correctament la ventilació i refrigeració a l’estiu per manca d’informació i formació, es poden generar ambients molt adversos per als animals.

Quines diferències existeixen en la resposta a l’estrès tèrmic entre les diferents etapes de producció porcina?
La resposta a l’estrès tèrmic varia segons l’etapa de producció del porc. Per explicar-ho és clau entendre el concepte de “zona de confort”, que és el rang tèrmic on el porc fa un esforç termoregulador mínim i el seu rendiment és màxim. En garrins lactants aquesta zona se situa entre 24 °C i 35 °C, en deslletats entre 22 °C i 30 °C, en porcs d’engreix entre 20 °C i 24 °C, en truges en lactació entre 18 °C i 22 °C, i en gestació entre 18 °C i 24 °C. Tot i això, aquesta zona té un caràcter dinàmic perquè no es tenen en compte factors ambientals (com la humitat o la velocitat de l’aire) ni propis de l’animal (com el pes o la genètica). En aquest sentit, els animals més sensibles a la calor són els que requereixen temperatures més baixes en condicions de termoneutralitat, per exemple, les truges gestants en fase final, truges en peripart i porcs en engreix final. En canvi, els garrins són menys sensibles a la calor perquè la seva temperatura de confort és més alta.

Com afecta la calor al comportament i benestar dels porcs?
Davant temperatures elevades, redueixen la calor metabòlica deixant de menjar i augmenten la pèrdua de calor amb els esbufecs. En la zona de confort tèrmic, el porc està en equilibri: la seva temperatura corporal ronda els 39 °C i la seva freqüència respiratòria va de 20 a 30 respiracions per minut, segons el pes i el tipus. Quan s’arriba a la temperatura crítica evaporativa, comença l'esbufec, amb freqüències de 50 a 60 respiracions per minut. Aquí comença l’estrès tèrmic: la seva temperatura corporal puja lleugerament i el porc es torna més inactiu, menja menys, beu més i busca mullar-se o embrutar-se per perdre calor. L’activació de mesures correctores, com ventilació o refrigeració, s’ha d’iniciar en aquest moment per evitar que els porcs arribin a la temperatura crítica superior. En aquesta fase, ja tenen un estrès per calor clar, la seva freqüència respiratòria supera les 100 respiracions per minut i la temperatura corporal augmenta significativament. Si no s’actua a temps, el porc col·lapsa per hipertermia, pot arribar a més de 43 °C, i mor, ja que perd la capacitat de termoregular-se.

I a la producció, com l’afecta?
L’efecte més dramàtic de l’estrès tèrmic en la producció és la mort dels porcs. En truges primerenques sol provocar una disminució de la fertilitat i es redueix la mida de la ventrada. També pot manifestar-se en un retard de la pubertat, una expressió deficient del zel, intervals prolongats deslletament-zel, anestro, retorns al zel regulars o irregulars, avortaments, etc. A maternitat, el punt crític són les hores prèvies i durant el part. Posteriorment, si la gestió és adequada, es redueix el risc. L’estrès tèrmic també pot afectar la ingesta voluntària d’aliment, amb un efecte directe en la producció de llet, que provoca pèrdua de pes corporal i dificulta l’inici de l’activitat hormonal després del deslletament. En porcs d’engreix també es generen algunes baixes en la fase final, però depèn de la genètica i de l’estat sanitari. El guany mitjà diària es redueix, l’índex de conversió augmenta i empitjora la qualitat del canal. En garrins deslletats afecta menys, amb una reducció de la ingesta i una disminució del creixement, però és la fase en què els animals són menys sensibles a la calor.

Els garrins són menys sensibles a la calor perquè la seva temperatura de confort és més alta.

Quins indicadors fisiològics o de comportament són més fiables per detectar l’estrès tèrmic en porcs?
El més adequat és utilitzar l’índex de calor, que combina temperatura i humitat de l’aire. Però sobretot s’ha d’observar i valorar el comportament dels porcs. El millor indicador d’estrès per calor és l’esbufec, que els porcs fan servir per perdre temperatura per via respiratòria. Quan la freqüència respiratòria se situa aproximadament entre 50 i 60 respiracions/minut, que correspon a la temperatura crítica evaporativa, hem d’actuar ràpidament per retornar el porc a una situació de confort. En aquesta fase també augmenta lleugerament la temperatura corporal interna (>39 °C) i la de la pell (>35 °C), a causa d’un major flux sanguini cap a la superfície corporal. Pel que fa al comportament, els porcs es mostren inactius, eviten el contacte entre ells, estan estirats amb el màxim contacte amb el terra per perdre calor per conducció, es redueix el consum de pinso, augmenta el consum d’aigua i es mullen o s’embruten per afavorir l’evaporació i així perdre calor.

Quines mesures de maneig recomana per mitigar l’estrès per calor a les granges porcines?
D’una banda, hem de minimitzar els guanys de calor a la instal·lació i, de l’altra, maximitzar les tècniques de ventilació i refrigeració. L’estrès tèrmic per calor es produeix quan el porc rep més calor del seu entorn de la que pot eliminar del seu cos. L’objectiu és aconseguir una relació positiva entre el porc i el seu entorn tèrmic. Així doncs, per minimitzar la transferència de calor de l’entorn al porc, s’han d’aplicar estratègies passives de disseny de l’edifici, com ara aïllament tèrmic, hermeticitat i considerar l’orientació solar de l’edifici i la presència de sistemes d’ombreig. Paral·lelament, s’ha d’afavorir la dissipació de la calor del porc cap a l’entorn mitjançant un disseny i maneig adequats dels sistemes de ventilació i refrigeració. Un element clau és la selecció de ventiladors adequats per cobrir les necessitats de ventilació màxima, així com ajustar correctament les entrades d’aire, que han de tenir un disseny i ajust per regular el cabal màxim, el patró de ventilació i la pressió estàtica alhora. Els panells de refrigeració han de tenir un alt rendiment en tot moment, i tots els equips associats a la ventilació han d’estar en perfecte estat, especialment a l’estiu.

Com influeix el disseny de les instal·lacions en la susceptibilitat a l’estrès tèrmic?
Hi ha molts paràmetres per valorar el disseny general de la instal·lació i la seva influència en la incidència de l’estrès tèrmic a l’estiu. Un de fonamental és el volum disponible per animal, necessari per diluir la calor i contaminants com gasos i humitat. Es recomanen entre 15-18 m³/truja a maternitat, 11-13 m³/truja en gestació i 3-5 m³/porc a engreix, amb variacions segons genètica, zona geogràfica i pes. La ventilació a l’estiu no ha de superar els 40 canvis d’aire per hora per garantir un control eficaç de la temperatura, la circulació de l’aire i l’eficiència dels sistemes de refrigeració. També és molt important la disposició dels ventiladors i les entrades d’aire per assegurar la correcta circulació de l’aire per la sala a l’estiu amb la ventilació elevada. Els panells de refrigeració evaporativa han de tenir una capacitat de saturació elevada per refredar l’aire, i una caiguda de pressió reduïda per evitar pèrdues de cabal quan la ventilació és màxima. A més, s’ha d’evitar qualsevol obstacle al flux d’aire, com bigues, dosificadors, tubs o lluminàries, que puguin dificultar la ventilació.

Quin paper tenen la ventilació i la humitat relativa en el control de l’estrès tèrmic?
La ventilació i la humitat relativa són factors clau en el control de l’estrès tèrmic en porcs, especialment en climes càlids. Els porcs dissipen la calor principalment per evaporació mitjançant l’esbufec, que genera grans quantitats de vapor d’aigua. Per exemple, una truja lactant de 200 kg amb una temperatura de l’aire de 30ºC pot alliberar uns 325 g/h de vapor d’aigua. Aquesta humitat, si no s’elimina adequadament mitjançant una ventilació eficient, s’acumula i dificulta la pèrdua de calor corporal, intensificant l’estrès tèrmic. L’ús de sistemes de refredament evaporatiu en condicions d’alta humitat exterior pot resultar contraproduent, ja que redueixen poc la temperatura i augmenten encara més la humitat interior. Això incrementa la temperatura efectiva percebuda pels porcs, que pot arribar als 39 °C a 30 °C amb un 85 % d’humitat relativa. En aquestes condicions, els animals no aconsegueixen dissipar la calor per via respiratòria, cosa que pot provocar hipertermia i fins i tot la mort. A més, la calor augmenta la producció de CO₂ per part dels porcs a causa de l’augment de la freqüència respiratòria, que també s’ha d’evacuar. Per tant, una ventilació adequada no només regula la temperatura i la humitat, sinó que és vital per prevenir l’acumulació de gasos i garantir el benestar i la supervivència dels animals.

Els sensors ajuden a detectar l’estrès tèrmic. Foto: Rotecna.

Quines tecnologies considera més eficaces per al monitoratge i control de l’estrès tèrmic a les granges?
El primer pas per controlar l’estrès tèrmic a les granges és formar adequadament el personal perquè pugui identificar el comportament del porc i saber quan actuar. La tecnologia ajuda tant al monitoratge com a l’actuació directa sobre el sistema de climatització en cas de necessitat. L’objectiu és fer la mesura el més a prop possible de la mitjana de la nau, a la zona ocupada pels animals; per tant, caldrà distribuir els sensors estratègicament. Per al control de l’estrès tèrmic a l’estiu n’hi ha prou amb fer servir sondes de temperatura i humitat a l’interior i exterior de la nau. L’anàlisi de l’índex de calor s’ha de fer mitjançant un programari adequat que permeti prendre decisions ràpides sense ser físicament present. L’èxit d’aquests sistemes dependrà de la capacitat d’adaptar-se a la realitat ambiental de la granja mitjançant l’ús de sensors de qualitat ubicats de manera adequada per assegurar mesuraments representatives. La revisió i calibratge periòdic dels sensors també és essencial, però el més important serà utilitzar la informació per al benestar dels porcs i fer més rendible la producció. Actualment també s’estan desenvolupant tecnologies per monitorar el confort dels porcs, com ara càmeres per detectar comportaments i activitat, micròfons per avaluar sons relacionats amb l’estrès, microxips de temperatura a la pell del porc o a distància mitjançant visió amb càmera infraroja, etc. Però la gran quantitat d’informació generada s’ha d’analitzar i ordenar per prendre decisions ràpides. En aquest moment, el paper de la intel·ligència artificial ja és molt rellevant a l’hora de prendre decisions ràpides que permetin millorar el benestar.

Quines recomanacions donaria als responsables de les granges per afrontar onades de calor extremes?
La principal recomanació és posar a punt la instal·lació de climatització a la primavera per tenir-la en perfecte estat de funcionament a l’estiu. No podem canviar el clima, però sí podem reduir o minimitzar-ne l’efecte amb un sistema de ventilació adaptat a les nostres condicions de calor. El sistema de ventilació ha de garantir tant el cabal necessari com una bona qualitat de ventilació, assegurant la correcta circulació de l’aire per eliminar calor i humitat. Per tant, és important fer un manteniment preventiu de les entrades d’aire, ventiladors i annexos durant el mes d’abril. També es recomana revisar el disseny de l’edifici per protegir els porcs de la calor i millorar l’ambient interior. Això inclou millorar l’aïllament tèrmic i l’hermeticitat per a una refrigeració eficient, oferir més volum útil per porc i, si cal, reduir la densitat animal. Es recomana utilitzar ventiladors recirculadors per evitar acumulacions de calor i gasos, així com activar inicialment la refrigeració amb aire sec, que redueix la sensació tèrmica entre 4 °C i 6 °C per convecció. Quan la temperatura de l’aire supera la de la pell del porc, cal activar la refrigeració evaporativa, dirigint l’aire cap a la zona aèria per afavorir l’evaporació i reduir la temperatura de l’aire. Aquest procés d’humitejar el panell ha de ser progressiu. A la nit es recomana fer servir només aire sec, i durant el dia també si la humitat relativa interior supera el 80 %. Perquè un sistema de refrigeració tingui bon rendiment, l’aigua ha de ser el més tova possible i, per això, necessitem un descalcificador que redueixi les incrustacions minerals. Finalment, cal fer una neteja periòdica dels components addicionals (filtres, dipòsits, tub perforat, canaleta de recollida, etc.).