El sector porcí peruà avança cap a la professionalització

El sector porcí al Perú ocupa una posició particular dins del panorama ramader sud-americà. Es tracta d’un mercat amb un alt grau d’autoabastiment i una presència encara limitada en el comerç internacional, fet que el converteix en un sector fonamentalment orientat al mercat intern. En els darrers anys, la seva evolució ha estat marcada pels avenços en sanitat animal i pels esforços institucionals per tal de modernitzar la producció porcina.

En aquest context, el porcí peruà avança de manera progressiva cap a un model més eficient i competitiu, en un entorn en què conviuen granges tradicionals i una exigència creixent en termes de bioseguretat, traçabilitat i qualitat del producte.

Producció de carn de porc

La producció porcina al Perú continua estretament vinculada al medi rural, amb un pes encara significatiu de la ramaderia familiar. Segons dades de l’Associació Peruana de Porcicultors, al Perú hi ha entre 450.000 i 550.000 productors de porcí, dels quals aproximadament entre el 75 i el 80 % pertanyen a l’àmbit de la ramaderia familiar. En conseqüència, una part rellevant de la carn produïda es destina a l’autoconsum, sense incorporar-se als circuits moderns de sacrifici i distribució.

En aquest sentit, s’estima que anualment es produeixen entre 85.000 i 110.000 tones de carn de porc fora del mercat comercial. Aquest tret ha condicionat històricament l’estructura del sector porcí peruà i explica, en bona mesura, algunes particularitats de les seves estadístiques de producció, consum i comerç.

Ara bé, aquest context tradicional no ha estat incompatible amb una millora progressiva del marc sanitari, que en els darrers anys ha contribuït de manera decisiva a estabilitzar l’activitat productiva. El 2024, tretze regions del país ja estaven lliures de pesta porcina africana (PPA), fet que ha permès reduir els riscos sanitaris a les principals zones productores i establir les bases per a una major consolidació de les granges comercials.

Evolució recent del sector porcí

En els darrers anys s’ha produït un avenç notable de les granges porcines comercials, cada vegada més tecnificades, amb una major escala productiva i una clara orientació al mercat. Aquestes granges, moltes d’elles integrades en projectes industrials o en esquemes d’integració, controlen ja prop del 70 % de la producció comercial de porcs i s’estan consolidant com el principal motor del creixement del sector.

Aquesta transformació ha estat possible, en gran mesura, gràcies al suport del govern peruà, que ha reforçat les polítiques destinades a impulsar una producció porcina domèstica més eficient, competitiva i alineada amb els estàndards sanitaris internacionals. L’objectiu d’aquestes polítiques és millorar la traçabilitat de la carn de porc, reforçar l’abastiment del mercat intern i afavorir el desenvolupament de granges amb una major capacitat productiva.

Aquest suport institucional ha estat clau per facilitar inversions en bioseguretat, maneig productiu i millora genètica, fet que s’ha traduït en una evolució positiva dels indicadors productius. El 2024, a les granges comercials es van sacrificar al voltant de 3,15 milions de porcs, fins a assolir una producció de 208.583 tones de carn porcina. El rendiment mitjà es va situar al voltant dels 66,2 kg per porc, una xifra encara baixa en comparació amb altres mercats més tecnificats, però indicativa d’una millora progressiva de l’eficiència productiva.

Com a resultat de tot això, la producció de carn de porc va registrar un creixement aproximat del 4 % el 2024, i les previsions apunten que aquesta tendència podria mantenir-se o fins i tot intensificar-se, en línia amb el procés de modernització en curs.

Maternitat al Perú equipada amb productes Rotecna. Foto: Rotecna.

Consum de carn de porc al Perú

El consum de carn porcina al Perú continua sent moderat en termes per càpita, tot i que mostra una evolució clarament positiva. El 2024, el consum total de carn i elaborats porcins es va situar al voltant de les 226.883 tones, fet que equival a un consum per càpita d’uns 6,6 kg per habitant i any. Tanmateix, les previsions indiquen que aquest nivell podria duplicar-se a mitjà termini, especialment en grans àrees urbanes com Lima o Arequipa.

Aquesta evolució s’explica tant pel creixement de la població urbana com per la revalorització del porcí dins de la dieta peruana, recolzada en la seva presència històrica en la gastronomia local i en els esforços de comunicació orientats a posicionar-lo com una carn segura, accessible i versàtil.

Importacions i autoabastiment

El mercat porcí peruà es caracteritza per un alt grau d’autoabastiment, proper al 92 %, que cobreix la major part del consum nacional. La producció domèstica, tant comercial com destinada a l’autoconsum, limita la necessitat de recórrer al mercat exterior. El 2023, les importacions de carn i elaborats porcins van representar menys del 8 % del consum total.

Aquell any, el Perú va importar 18.292 tones de carn i elaborats porcins, per un valor de 48,33 milions d’euros, amb un preu mitjà d’importació de 2,63 €/kg. Els principals proveïdors van ser Xile, el Brasil, els Estats Units, el Canadà i Espanya.

Per contra, el Perú pràcticament no exporta carn porcina, en gran part perquè encara no està completament lliure de pesta porcina clàssica (PPC). Tot i això, els avenços sanitaris recents permeten anticipar que, a mitjà termini, podrien obrir-se oportunitats per desenvolupar exportacions selectives.

Futur i oportunitats del sector al Perú

El futur del sector porcí al Perú passa per consolidar el procés de modernització de les granges comercials, millorar els rendiments productius i reduir de manera gradual el pes de l’autoconsum. El creixement previst del consum intern, especialment als grans nuclis urbans, ofereix una base sòlida per a l’expansió del sector.

Al mateix temps, la millora de la sanitat animal i el suport institucional obren oportunitats per reforçar la cadena de valor, desenvolupar productes amb més valor afegit i avançar cap a una producció més integrada i formalitzada. En aquest escenari, la capacitat del sector per incorporar els petits productors a circuits més estructurats serà un dels factors clau de la seva evolució en els pròxims anys.

Font: Interporc.