Nova planta de biogàs de l'IRTA com a model d'economia circular

El centre experimental de l’IRTA a Mas Bové (Tarragona) fa un pas ferm en economia circular amb la construcció d’una planta de biogàs que gestionarà els purins i la gallinassa que generen les seves naus de porcí i aviram per generar energia i reduir el consum d’aigua potable per a certs usos. Amb una visió clara cap a la sostenibilitat, el centre pretén oferir un model replicable a granges comercials i un lloc de formació per a tècnics de biogàs. Per conèixer en quina fase es troba el projecte i com funcionarà aquesta planta, parlem amb Belén Fernández, investigadora del programa de sostenibilitat en biosistemes de l’IRTA, especialitzada en digestió anaeròbica, producció de biogàs i valorització de residus orgànics.

Belén Fernández, investigadora de l’IRTA. Foto: IRTA.

Com va sorgir la idea que l’IRTA construís una planta de biogàs a Mas Bové?
La idea de construir aquesta planta sorgeix de la pròpia necessitat de gestionar correctament els purins i la gallinassa de les granges de l’IRTA. Concretament, les granges de Mas Bové, on tenim diverses naus de porcí, de diferents fases, des de maternitats a deslletaments i engreixos; el mateix passa amb les naus d’aviram. Són granges d’una mida prou gran perquè amb la quantitat de purí i gallinassa que es genera anualment sigui rendible instal·lar una planta de biogàs. D’altra banda, ens trobàvem que els equips que teníem per generar calor en algunes naus ja estaven una mica antiquats, de manera que aquesta inversió també és una forma d’actualitzar-los. I, finalment, ha coincidit amb l’auge de l’interès pel biogàs. A més, hem obtingut una subvenció econòmica procedent de les ajudes a projectes estratègics de biogàs de l’IDAE. Així que, per tot plegat, vam considerar que aquest era el moment oportú.

Com gestionaven fins ara els residus generats per aquestes granges?
Teníem un sistema de basses on s’acumulava el purí porcí, i un femer on s’emmagatzemava la gallinassa, i fins ara comptàvem amb un gestor extern que traslladava tots aquests residus a una planta de compostatge, i una part es destinava a l’aplicació a camps agrícoles. Ara aquesta gestió serà una mica diferent, perquè els purins i la gallinassa es digeriran després d’un procés de separació a la planta de biogàs per generar energia tèrmica, i després el digestat es separarà en dues fraccions. D’aquesta manera, la fracció clarificada del digestat la podrem utilitzar com a aigua de reg per a les finques que té el mateix IRTA, i també per a usos de neteja generals dins del propi centre, amb la qual cosa reduirem el consum d’aigua potable per a aquests usos.

En quina fase es troba el projecte?
Ara estem en el procés d’adjudicació de l’empresa que construirà la planta. És cert que vam començar a treballar en el projecte fa ja dos anys, i durant aquest temps s’ha anat invertint en l’actualització d’equips per a una millor gestió dels purins. En aquest sentit, ja s’han executat les obres de modernització de les basses, la construcció d’un compostador i la instal·lació d’un separador sòlid-líquid. Ara ens queda la segona part del projecte, que és la construcció de la planta de biogàs, és a dir, el digestor, el sistema d’escalfament d’aquest digestor, la caldera de biogàs i el sistema de condicionament de la fracció clarificada del digestat perquè tingui la qualitat necessària per a usos de reg o de neteja. Per tant, ara estem en el procés de finalitzar la licitació de la construcció, i la previsió és que aquest estiu puguem començar les obres i que, a finals d’any, la planta ja estigui en funcionament.

Com funcionarà la planta de biogàs?
L’esquema de tractament és molt similar al d’altres plantes de biogàs que es construeixen al costat d’una granja. Es facilitarà el buidatge de purins i el transport de gallinassa a una zona de recepció; en una d’aquestes basses recuperades es barrejaran tots dos materials, es bombaran al digestor, i allà treballarem en el rang mesòfil 37 - 39º, amb la idea de mantenir el digestor amb un temps de residència d’uns 30-40 dies. Tenim una mitjana històrica d’entre 8.000 i 10.000 tones de purins a l’any, amb les quals esperem produir prou biogàs per generar entre 99 i 100 kW de calor, un 10% dels quals els utilitzarem per escalfar el mateix digestor, ja que volem mantenir-lo a una temperatura estable; la resta es destinarà a calor per a una de les naus de maternitat, que és una de les que té més demanda. D’altra banda, el material digerit, passats uns 30 o 40 dies, s’enviarà al separador. La fracció concentrada del digestat es compostarà amb part de la gallinassa, per utilitzar el compost a la finca del mateix centre Mas Bové, i la fracció clarificada del digestat passarà per un sistema de microfiltració i desinfecció per utilitzar-la per a reg i tasques de neteja.

Un cop en marxa, pretén ser un exemple d’economia circular per al sector?
Sí. A més, cal registrar-ho tot, és a dir, cal registrar l’energia no renovable que substituïm amb la renovable, la quantitat de digerit que tractem, les quantitats de purí i gallinassa que entren a la planta, i el compost i l’aigua recuperada que obtenim. L’IRTA és un centre de recerca, així que ens encanten els números i registrar dades, per la qual cosa intentarem registrar-ho tot. A més, és una manera de predicar amb l’exemple, ja que promovem la sostenibilitat i la reducció de l’impacte de la nostra activitat sobre el medi ambient. D’aquesta manera podrem mostrar xifres, exposar els pros i els contres, analitzar la viabilitat econòmica… i transferir tota aquesta informació al sector, i fins i tot formar tècnics sobre instal·lacions de biogàs en el nostre àmbit.

És viable per a un ramader disposar de la seva pròpia planta de biogàs?
La planta de biogàs de Mas Bové serà un exemple de la tecnologia que hi haurà a la majoria de les plantes que es construiran per a models centralitzats, on els ramaders s’agrupen per gestionar els seus residus en una planta de biogàs. Aquests models són més cars i la inversió pot superar els 600.000 euros. A més, tindrem un altre model de planta de biogàs, el que es construirà a la granja de llet EVAM de l’IRTA, que és un model d’autoconsum. Aquest model s’adapta més al que pugui necessitar un ramader individual: seria el més coherent per instal·lar en una granja que generi entre 8.000 i 20.000 tones de purins l’any. El model d’autoconsum és un digestor anaerobi de baix cost, que necessita a més d’una caldera de biogàs, un separador sòlid-líquid i un petit compostatge dins la granja per cobrir l’estabilització del digestat. En aquest cas, estaríem parlant d’una inversió propera als 300.000 euros. La idea és que les dues tecnologies instal·lades a l’IRTA serveixin d’exemple per al sector i, en cada cas, es pugui optar per la tecnologia més viable segons les condicions.