P. Peña: “Invertir en la neteja de les granges és invertir en prevenció”

En un context on la sanitat animal s’ha convertit en un factor decisiu per a la sostenibilitat i competitivitat de les granges porcines, la neteja i la desinfecció adquireixen un paper fonamental dins dels processos de bioseguretat. Més enllà de ser una rutina diària, aquestes pràctiques constitueixen la primera barrera davant l’entrada i disseminació d’agents patògens, i protegeixen tant la salut dels animals com la productivitat de la granja. Per aprofundir en la seva importància, parlem amb Patricia Peña, directora en assessorament, auditoria i capacitació en centres de transferència genètica i bioseguretat porcina, qui comparteix amb nosaltres la seva visió i experiència sobre la importància d’implementar una estratègia correcta de neteja i desinfecció a les instal·lacions porcines.

Patricia Peña és directora en assessoria i auditoria en bioseguretat. Foto: P. Peña.

Per què és important la neteja i desinfecció de les nostres granges porcines?
La neteja i la desinfecció són una part essencial de la bioseguretat; bàsicament, és el que coneixem com a biogestió, perquè tot s’ha de rentar i desinfectar. Jo sempre dic que s’han d’estandarditzar els protocols de neteja i desinfecció per a tot, ja siguin persones, vehicles, instal·lacions, eines, etc., sobretot perquè cal capacitar el personal per dur a terme aquest procés i minimitzar les variacions possibles per garantir que funcioni. Sempre cal seguir els processos. De vegades, s’ometen passos, es veu que tot està net i es salta el procés de neteja per passar directament a la desinfecció, i això no pot ser. La neteja és bàsica, independentment de si el corral sembla net o no, perquè existeix el biofilm, una cosa que no veus però hi és, i allà s’amaguen els virus; és produït per les bacteris, les quals, protegides per aquest biofilm, actuen de manera més agressiva.

Quins beneficis comporta realitzar una neteja i desinfecció correctes com a eina clau de bioseguretat?
Tot són beneficis. Si no tenim una instal·lació neta, en el moment de tornar-hi a posar animals, tornaran a aparèixer els problemes sanitaris que hi poguessin haver hagut abans, per la qual cosa és millor invertir en neteja que en antibiòtics i tot el que comporta tenir un procés infecciós a la granja. Per això és molt important, per exemple, disposar d’un procés de verificació per tenir la certesa que realment les instal·lacions estan netes i desinfectades. Malauradament, de vegades no es dona a la bioseguretat la importància que té. Perquè un procés de bioseguretat funcioni, la recomanació que sempre dono és disposar d’un protocol clar i d’un responsable de bioseguretat que auditi tots els processos. Aquesta és una tasca que no pot fer el gerent, perquè ell estarà centrat en la producció, en els seus objectius de càrregues, de porcs a deslletar, etc. En canvi, si disposem d’un responsable de neteja, podrà decidir que es retardi el procés de càrrega d’una maternitat fins que la instal·lació estigui totalment neta. Només amb aquest gest no aconseguirem directament una millor rendibilitat de la granja, però sí que garantim que els animals estaran més sans i arribaran abans a pes, o, en el cas de les femelles, que tindran millors resultats reproductius. Aquests dades sí que acaben afectant els beneficis i la rendibilitat de la granja.

Quines són les zones més crítiques a les granges?
Tot el que passa a l’interior. Ens fixem molt en qui entra, en com entren els vehicles, etc., però creiem que amb el que hi ha a dins ja no passa res. I no és així, perquè el punt més crític de les granges són les pròpies instal·lacions: que estiguin ben netes, que cada vegada que es netegi per fer una nova càrrega es desmuntin totes les parts mòbils, ja siguin cortines, menjadors, xumets… Cal fer una neteja a fons: treure la pols, retirar teranyines, eliminar tota la matèria orgànica que s’acumula i, fins i tot, si és possible, aixecar els slats, depenent del tipus d’instal·lació que tinguem.

Existeixen protocols de neteja i desinfecció per dur a terme correctament aquestes tasques?
Sí, i han d’existir a les granges. L’ideal per tenir una neteja de qualitat és disposar d’un POES, un Protocol Operatiu Estandarditzat de Sanitització. Un bon POES ha de detallar qui el realitzarà, quines eines s’utilitzaran, quins desinfectants o detergents s’empraran, la seva concentració, la dosi, el temps d’espera, etc., i ha de concretar les tasques a realitzar en cada fase. Per exemple, en un deslletament cal retirar tota la matèria orgànica, les restes d’excrements i d’orina, desmuntar els menjadors, desatornillar els xumets d’aigua… I, òbviament, és important tenir-ho tot per escrit, de manera visual i fàcil d’entendre.

La neteja és una part essencial de la bioseguretat. Foto: Patricia Peña.

Quin paper té el personal en la neteja i desinfecció de les instal·lacions?
El seu paper és molt important. Sobretot, cal conscienciar-los dels perills i riscos quan no es fa una bona neteja de les instal·lacions. A més, cal capacitar-los, que aprenguin i entenguin els processos de rentat i desinfecció, que sàpiguen utilitzar les diferents eines, i que coneguin la manera de comprovar i verificar que les instal·lacions estan netes. És molt important invertir temps a formar el personal per a aquesta tasca i no assignar-la al que menys temps porta a la granja o té menys experiència, perquè aquest és un dels errors més comuns que es cometen.

Pel que fa a l’ús de desinfectants, quines recomanacions cal tenir en compte?
Al mercat hi ha molts desinfectants i són molt variats segons els diferents usos. Jo insistiria més en la importància de saber quina és la qualitat de l’aigua que tenim a la granja, i fer un anàlisi bacteriològic i un fisicoquímic almenys una vegada a l’any. Per tant, com a primer pas per a l’ús de desinfectants és saber quin tipus d’aigua tenim. Així sabrem quin desinfectant hem d’utilitzar i com fer-ho. Després cal saber a què ens enfrontem, quines malalties tenim o ens amenacen, amb l’objectiu d’aplicar la fórmula més adequada. També és molt important el temps que es deixa el producte en repòs i l’ús d’una concentració adequada per evitar que es dilueixi i perdi eficàcia.

Quins són els errors més comuns en neteja?
Hi ha molts errors, però un dels més recurrents està relacionat amb la formació del personal. Sovint, els empleats nous de les granges s’envien a rentar, pensant que és el procés més senzill, i no, al contrari, és un dels processos més importants, perquè allà comença tot. També es produeixen altres errors, com no complir els temps de cada pas, no verificar que s’ha retirat tota la matèria orgànica, no esperar el temps de secat necessari abans d’aplicar el desinfectant… En aquest sentit, és important coordinar bé els responsables de manteniment, neteja, bioseguretat i producció, per complir aquests temps abans de tornar a posar animals i evitar així la disseminació de virus i bacteris. Finalment, un altre error és l’ús de materials porosos a les instal·lacions que retenen més brutícia i són més difícils de netejar, per la qual cosa, en la mesura del possible, cal anar substituint aquests materials per altres menys porosos, més resistents i adequats.

Quins reptes queden pendents en aquest àmbit?
Parlo molt de la necessitat de conscienciar el personal, però també cal conscienciar els propietaris de les granges, perquè es preocupin de disposar dels recursos necessaris i invertir-los en neteja i, per tant, en bioseguretat. Mentre les coses funcionen, s’assumeix que es fa una bona feina, i no ens fixem si s’apliquen correctament les mesures de bioseguretat fins que no hi ha un problema de sanitat a la granja. Per això insistim que han d’existir protocols de neteja i que aquests s’han d’aplicar de manera constant, no només quan hi hagi un brot a la granja. Així doncs, crec que el gran repte és la conscienciació: que es doni a la bioseguretat la importància que mereix, que dins de la producció és molta. Invertir en neteja i desinfecció de les granges és invertir en prevenció.