PPA a Espanya: Tres mesos després de l’inici del brot

La confirmació de dos casos de pesta porcina africana (PPA) en senglars el passat 28 de novembre a Collserola va encendre totes les alarmes del sector, que des de llavors es manté en màxima alerta davant l’amenaça latent. Després de tres mesos convivint amb la malaltia, el virus continua circumscrit a la fauna salvatge, tot i que ja fora del radi inicial de sis quilòmetres. No obstant això, les repercussions econòmiques i comercials ja es fan notar al sector. En aquest Informatiu Porcí parlem amb diversos professionals de la indústria porcina, amb els quals analitzem l’evolució del brot i el seu impacte, i anticipem els desafiaments que encara han d’arribar.

La complexitat de la PPA

Des del punt de vista patològic, la PPA és especialment difícil de controlar. Tal com explica Albert Finestra, assessor veterinari en granges porcines, “el virus és tremendament resistent al medi ambient, dels més resistents que es coneixen en veterinària. Es pot transmetre a altres animals a través de múltiples vies, com carn fresca o congelada, carn processada sense tractament adequat, excrements i fins i tot ossos en fase de putrefacció. A més, és una malaltia septicèmica que provoca coagulacions i hemorràgies internes, causant una fallada multiorgànica que acaba provocant la mort en pocs dies”. La seva inclusió a la llista A de malalties de declaració obligatòria afegeix limitacions comercials que n’agreugen l’impacte sobre el sector.

Aparició dels primers casos i actuació

Des de la detecció dels primers casos de PPA en senglars, el sistema de vigilància i diagnòstic ha estat una de les peces clau per contenir la malaltia. En aquest engranatge, l’IRTA-CReSA ha exercit un paper central com a laboratori de referència dins del Pla de Vigilància Sanitària de Fauna Salvatge, vigent des del 2018, ja que ha estat l’organisme encarregat de rebre i analitzar les mostres per a PPA. De fet, els dos primers casos del brot van correspondre a senglars analitzats amb caràcter urgent en aquest organisme. Des de llavors, els professionals del centre treballen de manera continuada en la recepció de cadàvers o restes de senglars, la seva anàlisi i eliminació.

Tal com explica Quim Segalés, investigador de l’IRTA-CReSA i catedràtic de la UAB, la rapidesa en la identificació dels primers casos va ser clau per contenir el brot en la seva fase inicial. En aquest sentit, segons l’investigador, “la detecció precoç ha estat crucial i l’element més important per intentar evitar una disseminació més gran de la malaltia”. Per tant, valora positivament la resposta inicial i la coordinació institucional, ja que, tres mesos després dels primers positius, tots els casos continuen localitzats dins del radi de vint quilòmetres.

Tanmateix, Segalés insisteix en la necessitat de ser prudents. Tot i que l’evolució del brot de moment no sembla gaire diferent de la observada en altres països europeus com Bèlgica, Suècia o la República Txeca, adverteix que encara és aviat per extreure conclusions. “Ens trobem davant d’un virus d’un grup genètic que era desconegut fins ara, fet que fa encara més difícil fer qualsevol previsió”, explica.

Precisament per evitar una major expansió del virus, un dels aspectes més complexos ha estat la recollida i gestió de cadàvers de senglars, especialment en una zona amb característiques tan particulars com Collserola. Es tracta d’un entorn parcialment periurbà i amb una orografia complicada, fet que dificulta tant la localització d’animals morts com les tasques de control poblacional. Malgrat això, Segalés destaca el desplegament de mitjans: “L’administració ha posat tots els elements possibles en joc, Agents Rurals, Mossos d’Esquadra, UME, Protecció Civil, per dur a terme una feina molt feixuga”.

L´orografia dificulta la localització d´animals morts. Foto: DARP.

Després de tres mesos, en quin punt ens trobem?

Amb el brot de pesta porcina africana ja declarat, més de 190 positius confirmats i les primeres mesures d’emergència plenament activades, l’escenari actual combina una relativa estabilitat des del punt de vista sanitari amb un impacte econòmic creixent sobre el sector porcí. Tot i que el virus continua limitat a la fauna salvatge, la seva presència a Espanya ha alterat de manera significativa l’equilibri del sector, especialment en un país amb un fort pes exportador.

Des d’un punt de vista veterinari, Albert Finestra descriu l’arribada de la PPA a Espanya com un autèntic “cop de puny”. Tot i que l’amenaça sempre existia, la confirmació de casos ha generat una barreja de tristesa i preocupació, especialment per les pèrdues econòmiques al sector, malgrat que els porcs domèstics romanen lliures de la malaltia. En aquest context, Finestra defineix la situació actual com un control “entre cometes”: aparentment el virus està sota control, però podria tractar-se d’un fals control si es baixa la guàrdia.

La gran incògnita continua sent l’evolució del brot, és a dir, si quedarà contingut a l’àrea afectada o si acabarà expandint-se, una incertesa que manté el sector en màxima tensió i condiciona el seu estat d’ànim. La possible disseminació del virus, la seva persistència al medi ambient i els dubtes sobre l’efectivitat de les tasques de neteja mantenen els veterinaris en alerta. “No podem cantar victòria”, insisteix Finestra, que subratlla que la dimensió del problema dependrà de si el brot aconsegueix contenir-se, tot i que confia que, malgrat aquest revés per a un sector ja consolidat a nivell mundial, en sortirà reforçat.

En aquest context, Segalés posa el focus en les implicacions que la PPA té per a un país amb un pes tan rellevant en el comerç internacional de porcí. “El panorama del sector porcí d’un país que té PPA, encara que sigui només en senglar, i amb un alt nivell d’exportació internacional és definitivament negatiu”, afirma. Es tracta d’una situació que comporta importants efectes econòmics i socials, atès l’elevat nivell d’ocupació del sector a Espanya. Per això, subratlla que “l’eliminació de la malaltia del país és una acció absolutament prioritària”, tot advertint que la tornada a la normalitat no serà immediata i requerirà “una acció coordinada, activa i extensiva, que ens portarà temps”.

Quin ha estat l’impacte? 

Un dels efectes més immediats de l’entrada de la PPA a Espanya s’ha fet notar en l’evolució dels preus. Segons explica Miguel Ángel Higuera, director d’ANPROGAPOR, des de l’aparició dels primers casos el preu de referència de MercoLleida ha patit una caiguda propera al 30%, passant d’1,30 € a 1 €. “Per ser realistes, el preu percebut pel ramader actualment se situa més a prop dels 0,95–0,97 €”, precisa. En termes econòmics, això es tradueix en una caiguda absolutament dràstica que està generant pèrdues mitjanes d’entre 40 i 50 euros per animal. Malgrat la duresa de l’ajust, des d’ANPROGAPOR consideren que aquesta situació no és sostenible en el temps perquè faria trontollar les economies dels productors, i confien en una reacció progressiva del mercat: “Les nostres previsions són que més aviat que tard, potser al març, la llotja ha de començar a reaccionar, amb una recomposició de preus cap al març-abril”.

Més enllà dels preus, l’impacte més profund s’està produint en l’àmbit comercial: “Una malaltia detectada exclusivament en fauna salvatge ha afectat de ple la nostra capacitat exportadora, malgrat tenir una cabana totalment lliure de PPA”, apunta Higuera, i afegeix: “El principal problema rau en el fet que alguns països tercers no accepten les regles internacionals de regionalització establertes per l’OMSA i consideren Espanya en el seu conjunt com a país infectat”.

Actualment, mercats clau com el Japó i les Filipines, que entre tots dos absorbien prop de 200.000 tones, romanen tancats. S’hi sumen altres destinacions com Mèxic, Colòmbia, el Perú o l’Equador. “Que aquests països no acceptin la regionalització té un efecte emocional, a més del purament econòmic”, assenyala Higuera. Aquesta situació provoca un efecte dòmino a la cadena, amb producte que no troba sortida, una pressió a la baixa sobre els preus i un impacte que acaba recaient sobre el productor. Malgrat tot, des del sector no es donen per perduts aquests mercats. “S’estan fent contactes pràcticament setmanals per avançar en la regionalització”, explica Higuera, especialment en el cas del Japó, on les negociacions estaven avançades abans del brot. A més, subratlla un element positiu: “Els nostres compradors al Japó i a les Filipines estan desitjosos de tornar a comprar a Espanya”, tant per raons econòmiques com de subministrament.

Després d’aquest temps, què hem après?

Els primers mesos de convivència amb la PPA han deixat diverses lliçons clau per al sector i les autoritats sanitàries. Com assenyala Quim Segalés, l’experiència demostra que la seva expansió depèn en gran mesura de l’acció humana. La detecció del virus en senglars o porcs domèstics en indrets molt allunyats, fins i tot a milers de quilòmetres de la infecció més propera, evidencia que les fronteres no són un obstacle: “Si hem vist brots a 500 o 1.000 km de l’evidència d’infecció més propera, o fins i tot a més de 10.000 km com va ser el cas de la República Dominicana, és clar que les fronteres no serveixen i que material d’origen porcí contaminat amb el virus té la capacitat d’arribar a qualsevol part del món”.

Per la seva banda, Higuera destaca la importància de la coordinació i del comandament únic en la gestió de crisis sanitàries. La resposta inicial ha demostrat que professionals especialitzats en fauna salvatge i contingències sanitàries poden actuar de manera eficient si existeix un lideratge clar des de l’autoritat sanitària. Tanmateix, la gestió de les granges a les zones regionalitzades ha mostrat mancances. En aquest sentit, apunta: “El sector encara no estava prou preparat per implementar mesures sanitàries coordinades a nivell regional, i aquesta experiència deixa clar que és un aspecte que cal millorar de cara a futures contingències”.

Pel que fa a la bioseguretat, Finestra subratlla que continua sent una assignatura que no es pot deixar de banda: “El descens del preu del porc registrat en els darrers mesos, únicament per la presència del virus, posa de manifest la vulnerabilitat del sector davant malalties de la fauna salvatge, i la necessitat de reforçar les mesures preventives”.

La vigilància activa i la coordinació són fonamentals. Foto: DARP.

A partir d’ara, què hem de fer?

A la vista del que ha succeït, els experts coincideixen que la vigilància activa i la coordinació són fonamentals de cara als pròxims mesos. Quim Segalés adverteix que s’esperen nous casos en les pròximes setmanes, per la qual cosa mantenir el dispositiu de cerca i captura de senglars i la vigilància passiva en zones d’alt i baix risc és clau. “L’objectiu és no abaixar la guàrdia i reforçar les accions que ja s’estan duent a terme”, afirma, i afegeix: “El millor que es pot fer ara és treballar incansablement per intentar contenir la malaltia i eliminar-la com més aviat millor; és l’única manera d’arribar, idealment al més aviat possible, a tornar a ser un país lliure de PPA”.

Higuera insisteix en la importància d’actuar en múltiples fronts per estabilitzar el sector, mantenint protocols actualitzats, coordinant equips d’emergència i assegurant que la comunicació i la gestió funcionin de manera òptima. A més, assenyala que la prioritat és actuar sobre els costos de producció, millorar l’eficiència i donar suport als ramaders més afectats per la regionalització. Per això, reclama línies d’ajut urgents per garantir la viabilitat de les granges i evitar que l’impacte derivi en un problema estructural. “Dins d’una situació de crisi, el sector ha de respondre davant el propi sector”, destaca.

Per a Finestra, la clau continua sent la diligència en l’actuació i en la informació. “Cal insistir en bioseguretat i vigilància passiva. Qualsevol símptoma sospitós a la granja ha de ser diagnosticat immediatament”, explica, alhora que reclama més transparència en la difusió d’informació des de les institucions, perquè el sector pugui actuar de manera crítica i constructiva: “Ens agradaria disposar de més informació sobre els treballs que s’han dut a terme a la zona zero per poder ser crítics constructius. Al sector treballem amb malalties infectocontagioses; per tant, sabem de biocontenció, bioseguretat, etc. M’agradaria que ens escoltessin i ens deixessin participar”.

Els experts coincideixen que, malgrat la gravetat del brot de PPA en senglars, la situació està continguda i s’estan aplicant mesures eficaces per impedir l’entrada del virus a les granges. Subratllen la importància de mantenir la coordinació entre autoritats, sector i indústria, i de reforçar la regionalització per protegir els mercats internacionals. A més, destaquen que la PPA no representa un risc per a les persones, tot i que la població pot actuar com a vector i ha d’extremar les precaucions en zones afectades. Amb tot, el missatge final és d’optimisme prudent. Amb disciplina, bioseguretat i esforç conjunt, Espanya pot contenir el brot i avançar cap a l’eradicació.