Bioseguretat, un factor clau a les granges porcines

Avui dia, la rendibilitat i la reputació del sector porcí depenen tant de la qualitat del producte final com de la capacitat per prevenir riscos sanitaris. En un entorn globalitzat, on el moviment d’animals, persones i mercaderies és constant, les amenaces biològiques poden propagar-se amb rapidesa i causar greus conseqüències econòmiques. Per això, la bioseguretat porcina ja no s’entén com una mesura preventiva puntual, sinó com una estratègia integral de gestió que protegeix la salut animal, l’estabilitat del negoci i la sostenibilitat de tot el sistema productiu.

Què és la bioseguretat?

La bioseguretat porcina és el conjunt d’accions destinades a prevenir l’entrada i la propagació de malalties dins d’una granja. Més que una obligació sanitària, és una eina de gestió que protegeix la salut dels animals, la rendibilitat del negoci i la sostenibilitat del sistema productiu. En la pràctica, implica controlar tots els moviments de persones, animals, vehicles i materials que puguin representar un risc biològic.

Per què és important la bioseguretat?

Aplicar mesures de bioseguretat a les granges porcines és essencial per prevenir l’entrada i la propagació de malalties com el PRRS o la pesta porcina africana, reduint la necessitat d’antibiòtics i garantint l’estabilitat econòmica de la granja. La seva aplicació correcta protegeix davant de riscos sanitaris, econòmics i reputacionals, alhora que reforça la imatge del productor com a garant d’una producció responsable. Una bioseguretat efectiva es basa en protocols tècnics ben definits, un disseny adequat de les instal·lacions i, sobretot, en el compromís del personal, la feina diària del qual és decisiva per evitar brots i mantenir la salut del ramat.

Què són les normes, mesures i protocols de bioseguretat?

Les normes i protocols de bioseguretat defineixen com ha d’actuar el personal per reduir els riscos d’infecció. Inclouen rutines com el control d’accessos, l’ús de roba exclusiva dins la granja, la neteja i desinfecció d’instal·lacions i equips, i la gestió segura d’animals i materials. La seva aplicació coherent i constant converteix la prevenció en una part essencial de la feina diària.

Bioseguretat externa

La primera barrera davant qualsevol amenaça sanitària comença fora de la nau. Una bioseguretat externa eficaç implica controlar tot allò que entra a la granja: persones, vehicles, animals i materials. En la pràctica, això significa establir un únic punt d’accés, amb tanca perimetral i registre obligatori de visites, així com pedilovis i arcs de desinfecció a les entrades.

Solucions de bioseguretat externa

Les granges més avançades disposen de vestidors de doble zona, on el personal s’ha de dutxar i canviar completament abans d’accedir-hi. També és fonamental aplicar quarantenes estrictes als animals de reposició i disposar d’espais específics per a la recepció i desinfecció de materials o pinso. Aquestes rutines, habituals en qualsevol explotació moderna, marquen la diferència a l’hora d’evitar malalties tan crítiques com el PRRS o la pesta porcina africana (PPA).

La tanca perimetral és una de les mesures més importants. Foto: Rotecna.

Bioseguretat interna

Un cop dins, l’objectiu és evitar la disseminació de patògens entre lots i naus. La bioseguretat interna es basa en l’organització del treball i la neteja diària. L’aplicació del sistema “tot dins – tot fora”, la separació de fluxos d’animals i de personal, i la neteja i desinfecció sistemàtica d’equips i superfícies són pràctiques bàsiques per mantenir un entorn controlat.

Solucions de bioseguretat interna

Aquestes mesures es poden reforçar amb l’ús d’equips automàtics de neteja i sistemes que facilitin la gestió dels residus, reduint així la càrrega microbiana entre cicles productius. Un bon control intern també requereix formació contínua del personal perquè identifiqui ràpidament comportaments o símptomes anormals i comuniqui incidències abans que esdevinguin un problema sanitari.

Bioseguretat de sortida

Tan important com evitar l’entrada de patògens és impedir que en surtin de l’explotació. La bioseguretat de sortida es basa en garantir que els vehicles i equips que abandonen la granja estiguin completament nets i desinfectats, especialment aquells que transporten animals a escorxadors o altres instal·lacions.

Solucions de bioseguretat de sortida

Implementar zones de càrrega específiques, amb fluxos de trànsit separats i punts de rentat i assecat controlats, ajuda a minimitzar el risc de contaminació creuada. A més, la gestió de purins, cadàvers i subproductes ha de seguir protocols que assegurin el seu emmagatzematge i retirada sense contacte amb les àrees productives. En conjunt, aquestes pràctiques no només eviten la transmissió de malalties, sinó que reforcen la imatge de l’explotació com a model de bioseguretat porcina avançada i responsable.

La formació del personal és clau per detectar comportaments anormals. Foto: Rotecna.

Automatització i bioseguretat

En la pràctica, l’automatització a les granges porcines no és només una tendència tecnològica, sinó una eina estratègica per reforçar la bioseguretat. Els sistemes automàtics de neteja i desinfecció permeten mantenir les naus lliures de patògens de manera constant, reduint la dependència del treball manual i els errors humans.

Per exemple, els robots de rentat realitzen cicles programats de neteja profunda que asseguren una desinfecció uniforme de terres, menjadores i abeuradors. Això estalvia temps, redueix el consum d’aigua i energia, i minimitza l’exposició del personal a productes químics i residus.

A més, l’automatització facilita la gestió dels fluxos d’animals i equips, permetent coordinar la neteja entre lots i mantenir la separació entre naus de cria i d’engreix. La combinació d’aquestes tecnologies amb protocols ben definits assegura un entorn més segur, optimitzant la bioseguretat porcina i l’eficiència productiva de la granja.

Formació i conscienciació del personal

En la rutina diària d’una granja porcina, la bioseguretat depèn en gran mesura del factor humà. No n’hi ha prou amb tenir protocols; el personal ha d’aplicar-los de manera constant i efectiva. Això implica formació regular en neteja, desinfecció, maneig d’animals i detecció precoç de signes clínics.

És recomanable implantar programes de formació contínua i simulacres pràctics perquè tots els treballadors entenguin com les seves accions afecten la salut del ramat i la productivitat. Fomentar una cultura de conscienciació fa que l’equip informi d’irregularitats, segueixi els protocols i participi activament en la prevenció de brots, convertint la teoria en resultats tangibles dins de l’explotació.

Impacte ambiental

Finalment, la bioseguretat porcina també influeix directament en la sostenibilitat ambiental de l’explotació. Mantenir naus netes i sanes redueix la necessitat d’antibiòtics, contribuint a prevenir les resistències antimicrobianes.

Així mateix, la implementació de sistemes automatitzats de neteja i control de residus optimitza l’ús d’aigua i energia, disminuint la petjada ecològica de la granja. Equips com els sistemes de filtració d’aire no només controlen l’entrada de patògens, sinó que també milloren la qualitat de l’aire interior, protegint la salut animal i reduint l’impacte ambiental. En conjunt, aquestes pràctiques permeten que la producció porcina sigui més eficient, segura i sostenible.