Blog

Blog


Estudi tècnic
Bioseguretat, una eina contra les amenaces sanitàries

Bioseguretat, una eina contra les amenaces sanitàries

21 de novembre de 19 - Estudis

Carlos Sánchez. Veterinari del Servei en Prevenció en Salut Animal de la Generalitat de Catalunya

Probablement, el sector porcí espanyol sigui un dels més rellevants en el mercat internacional, per la qualitat i varietat dels seus productes, i pels importants beneficis que aporta. Es tracta d’un sector que contribueix a mantenir un teixit econòmic i productiu que es reparteix per tot el territori, i compensa la concentració demogràfica i industrial al voltant dels grans nuclis de població d’Espanya. No obstant això, el porcí ha de fer front a diverses amenaces i reptes. En el cas de materialitzar-se les amenaces o no poder fer front als reptes, es produiria una crisi de producció i laboral que no només afectaria al sector porcí pròpiament dir, sinó que també repercutiria sobre tots els sectors secundaris complementaris.

Actualment, la principal amenaça és la sanitària: existeixen diversos grups de malalties que estan afectant o poden afectar el sector porcí. En primer lloc, tenim les malalties caracteritzades per la seva gran virulència i poder contagiós. Són malalties de declaració obligatòria que, en cas de confirmació d’un focus, afectarien greument al nostre comerç, ja que suposarien el tancament de fronteres per a l’exportació de productes porcins. Alguns exemples són la pesta porcina africana (PPA), la pesta porcina clàssica (PPC) i la febre aftosa.

En segon lloc, tenim la malaltia d’Aujeszky i la salmonel·losi. La primera ha provocat greus problemes al sector i, en l’actualitat, es continuen declarant alguns casos molt esporàdics en granges. La salmonel·losi és important per ser una malaltia zoonòtica, que persisteix a través de les diferents fases de la cadena alimentària, i pot arribar a afectar el consumidor.

Finament, existeix un altre grup de malalties, no menys important, format per totes aquelles que no suposen un bloqueig a les nostres exportacions ni tenen repercussions per la salut de les persones, però la seva presència a les granges provoca pèrdues econòmiques importants, principalment a causa de factors com la mortalitat dels garrins; la disminució dels índexs de conversió, que provoca que es necessiti més alimentació i temps per assolir un pes desitjat; l’increment de la despesa en assistència veterinària i medicaments; l’augment d’operacions de neteja i desinfecció; el període d’inactivitat de la granja fins a recuperar un estat sanitari òptim; i la reposició d’animals.

En aquest grup s’inclouen malalties conegudes com les següents:

Malalties bacterianes

Malalties víriques

  • Colibacil·losi.
  • Disenteria porcina.
  • Actinobacilosis.
  • Infecció per estreptococs.
  • Diarrea epidèmica porcina (a. c. s.).
  • Síndrome respiratòria i reproductiva porcí (PRRS).
  • Circovirosis porcina.
  • Gastroenteritis transmissible (GET).

 

A més de les amenaces sanitàries, el sector també ha de fer front a altres reptes:

  • La incidència mediàtica i social sobre qualsevol activitat que inclogui animals i que repercuteixi en el medi ambient. Aquest context requereix que el sector s’esforci per mantenir una comunicació clara i transparent per a la resta de la societat sobre determinats aspectes del procés productiu del porcí de qualitat.
  • L’altre gran repte que ha d’afrontar el sector porcí és la reducció de l’ús d’antibiòtics en la producció animal. No es tracta d’un problema que afecti únicament a l’àmbit ramader: la creació de resistències bacterianes als antibiòtics suposa que cada cop serà més difícil trobar antibiòtics per combatre les infeccions bacterianes que poden afectar tant a les persones com als animals. En els darrers anys, Espanya ha realitzat un esforç considerable en la reducció de l’ús d’antibiòtics en producció animal, però encara formem part del grup de països europeus que més antibiòtics utilitzen.

Conscients d’aquests reptes i amenaces, els ramaders han de reflexionar i, més tard, actuar per evitar o reduir el risc d’entrada a les granges de totes aquestes malalties que amenacen al sector. Per això és fonamental establir unes bones mesures de bioseguretat.

L’exterior de la granja (més enllà del tancat perimetral) és un espai no controlat pel ramader: no sabem el nivell de càrrega microbiana i/o parasitària que existeix, quin recorregut han realitzat les persones, vehicles i/o objectes que estan a punt d’entrar. En canvi, la granja és un espai controlat pel ramader i, per tant, és on podem actuar implementant mesures que impedeixin l’entrada d’aquestes malalties des de l’exterior. El conjunt d’aquestes mesures, siguin estructurals o de maneig, és el que coneixem com a mesures de bioseguretat.

Cada granja té les seves particularitats i els ramaders són qui millor coneixen els punts crítics de les seves instal·lacions, on hi ha risc d’introducció de malalties i quines solucions es poden aplicar per eliminar aquests punts dèbils.

La majoria dels microorganismes causants de malalties en porcí necessiten altres elements, animats o no, que els ajudin a entrar a la granja. A aquests elements els coneixem com vectors. En granges, les principals vies d’entrada de malalties i les mesures que poden evitar o reduir aquesta entrada són:

Via d'entrada

Mesures de bioseguretat

Persones

 

  • Tancat perimetral.
  • Restricció de l'accés de persones.
  • Vestuaris amb entrada i sortida diferenciades
  • Roba d'ús exclusiu.
  • Pediluvis en l'accés a les naus.
  • Instruccions clares d'accés per a personal i visites.

Vehicles

 

  • Tancat perimetral.
  • Reducció al mínim de l'entrada de vehicles a la granja.
  • Moll de càrrega i descàrrega d'animals des de l'exterior del clos, de fàcil neteja i desinfecció.
  • En la mesura que sigui possible, omplert de sitges des de l'exterior del clos.
  • Sistemes eficaços de neteja i desinfecció de vehicles.
  • Accessos diferenciats per a la recollida de cadàvers i buidatge de purins.

Nous animals

  • Instal·lacions de quarantena, ubicació separada dins de la granja.
  • Diferenciació zona bruta / zona neta.

Ocells, rossegadors i altres animals

  • Protecció de finestres, portes i obertures.
  • Programes eficaços de desratització i desinsectació.
  • Manteniment de marges de les naus i clos nets de mala herba i no acumulació d'objectes que puguin afavorir el refugi d'aquests animals.

Objectes

  • Ús d'eines i objectes exclusius de la granja: llaços, tenalles de crotalar…
  • Prohibir la introducció de material no controlat en la granja, sense haver estat desinfectat prèviament.

Aigua

 

  • Controls periòdics, tractament de l'aigua.
  • Manteniment i neteja de dipòsits i conduccions (biofilm).

 

Per tant, podem establir una relació directa entre l’augment del nivell de bioseguretat i la reducció de problemes sanitaris a les granges. Una mateixa mesura de bioseguretat prevé i evita l’entrada de diferents patògens, siguin vírics, parasitaris o bacterians, i en conseqüència, evita l’ús d’antibiòtics. Per tant, podem considerar que les actuacions de bioseguretat en granja són mesures d’ampli espectre i que no generen resistències.

Comparteix a les xarxes