Cinc maneres de millorar la supervivencia dels garrins a maternitat

Óscar Toledano. Director comercial Rotecna

Reduir la mortalitat dels garrins a maternitat és un dels grans reptes de qualsevol granja de reproductores, i un dels paràmetres més crítics que influeixen en la rendibilitat econòmica del sector, ja que el cost del garrí recent deslletat representa entre el 20 i el 30% del cost total de producció d’un porc llest per vendre’s en viu.

Cada garrí perdut no representa només una pèrdua econòmica, sinó també un senyal que alguna cosa pot millorar-se. La mortalitat predeslletament sol oscil·lar entre el 5 i el 20%, i més del 80% de les morts es produeixen durant els tres primers dies de vida. Repassem cinc de les principals oportunitats de millora de què disposa qualsevol granja per augmentar la seva rendibilitat.

Control ambiental

El garrí neix amb escasses reserves energètiques i gairebé sense capacitat de termoregulació. Si perd calor molt ràpidament i entra en hipotèrmia es debilita, no mama i acaba morint per inanició o aixafat sota la truja per falta de vigor. Entre el 35 i el 60% de les baixes de garrins són causades per aixafament, i la majoria d’aquests animals estaven prèviament freds o inactius; la resta queden atrapats sota la mare quan s’estira o es gira un cop ja està ajaguda, perquè s’han quedat al seu costat.

Els garrins han de disposar d’una zona de descans a una temperatura d’uns 35 °C durant els primers dies i, a mesura que creixen, aquesta ha de disminuir progressivament fins als 28 °C. Aquesta zona ha de ser cega (per evitar corrents d’aire) i prou gran perquè hi càpiga una ventrada de 14 a 15 animals de fins a 28 dies (entre 0,72 i 0,90 m² totals). Si el terra està correctament aïllat, només és necessari calefactar entre 0,48 i 0,60 m², la superfície que ocupa la ventrada durant els primers dies quan els animals encara són petits, ja que a partir dels 5 a 7 dies de vida els mateixos garrins generen prou calor per mantenir-se confortables sense necessitat d’aportació externa. La temperatura ha d’estar distribuïda de manera homogènia perquè tots els animals es mantinguin dins la seva zona de confort, la zona de descans ha d’estar situada com a mínim a 40 cm de l’àrea on s’estira la mare i ha de disposar d’una font de calor que no incomodi la truja. En aquest sentit, l’ús de plaques calefactades i aïllants ofereix múltiples avantatges respecte a les làmpades infraroges, tant en idoneïtat com en consum energètic, tot i que les fonts de calor radiant poden resultar útils durant les primeres 24 hores, quan els animals han d’assecar-se i localitzar el niu tan aviat com sigui possible.

La temperatura de la sala hauria de mantenir-se entre els 22 i els 24 °C per maximitzar el confort de la truja i el seu consum de pinso i aigua, i per minimitzar el temps que els garrins passen fora del niu. La diferència tèrmica entre el niu i la sala incrementa el temps que els garrins hi romanen i redueix les possibilitats que busquin la calor de la mare i siguin aixafats accidentalment. Això és especialment important en sistemes de confinament parcial, on la truja té la gàbia oberta quan els garrins tenen pocs dies de vida. A més, les truges amb estrès tèrmic s’aixequen i es mouen més, fet que augmenta el nombre d’aixafaments.

Cal evitar corrents d’aire sobre els garrins. Per això es poden utilitzar cobertes fixes o mòbils que concentren la calor, redueixen el consum energètic i ajuden a mantenir la temperatura del niu, fins i tot treballant amb temperatures ambientals baixes.

Els garrins han de disposar d’una zona de descans a una temperatura d’uns 35 °C durant els primers dies. Foto: Rotecna. 

Disseny de la paridera

El disseny i el manteniment de la paridera influeixen directament en el benestar de la truja i la supervivència dels garrins. Una truja amb poc espai, incòmoda o que es mou de manera brusca pot incrementar el nombre d’aixafaments. Per evitar els aixafaments i maximitzar la supervivència és recomanable utilitzar gàbies que confinin la truja per impedir que s’estiri o es giri bruscament, almenys des del moment del part fins que els garrins utilitzen plenament la zona de niu (entre 3 i 7 dies).

Una maternitat de confinament permanent no hauria de tenir una superfície inferior a 4,3 m², mentre que una de confinament parcial hauria de disposar d’entre 5,5 i 6,5 m². En aquest cas, un cop la truja queda lliure no hauria de poder accedir a la zona de descans dels garrins, però sí disposar d’espai suficient per moure’s amb llibertat, amb una zona lliure d’entre 4,2 i 5,1 m² i un diàmetre de gir d’entre 1,8 i 2,2 m. Cal destacar que, amb el disseny, els equips i els maneigs adequats, aquest tipus de paridera pot oferir resultats iguals o fins i tot millors que una de confinament total.

El terra ha de tenir prou drenatge per mantenir-se sec, ser suau i aïllant per als garrins, i antilliscant i ferm per a la truja.

Encalostrament

El calostre, la llet que la truja produeix durant les primeres 24 hores després del part, aporta energia i immunitat als garrins. La seva qualitat disminueix amb el temps, per la qual cosa les primeres 6 hores de vida són decisives. Els garrins que ingereixen menys de 200 grams de calostre tenen un risc fins a sis vegades superior de morir abans del deslletament.

Els parts han de ser supervisats de manera activa, assecar i escalfar els garrins tan aviat com sigui possible després del naixement, comprovar que tots mamen durant les primeres dues hores de vida i evitar moviments de garrins com a mínim durant les primeres 12 hores postpart per assegurar-se que prenen el calostre de la seva pròpia mare, excepte en casos en què algun garrí no pugui mamar durant les primeres 4 a 6 hores de vida.

Si s’apliquen tècniques d’encalostrament parcial, retirant temporalment part dels garrins perquè la resta mamin sense competència, cal garantir que es realitzen dins de les primeres 12 hores postpart, que no es perjudica uns animals més del que s’ajuda als altres (especialment si són de baixa o nul·la viabilitat) i que la mà d’obra invertida no tindria un retorn més gran si es destinés aquest temps a altres maneigs al voltant del part, com assecar, escalfar o acostar els garrins a les mamelles o realitzar adopcions.

Les granges que apliquen protocols d’assistència al part i encalostrament, a més de reduir la mortalitat neonatal, produeixen garrins més pesants, homogènies i amb un millor arrencada i major resistència davant de reptes sanitaris en fases posteriors.

Alimentació de la truja lactant

Una truja que menja i beu prou produeix més llet, deslleta ventrades més nombroses, amb més pes mitjà i més homogènies, manté millor la seva condició corporal durant la lactació i mostra una major fertilitat i prolificitat en el part següent, amb un major pes dels garrins al naixement.

A nivell de granja, les estratègies per maximitzar el consum de pinso en truges lactants es basen en diversos punts clau: aigua abundant, pinso fresc i fraccionat, temperatura adequada i atenció individual.

Una truja que no beu prou pot reduir el seu consum de pinso fins a un 30%. Per assegurar que arribin als 30–40 litres al dia, cal garantir que puguin accedir a l’aigua fàcilment, amb cabal suficient, constant i de qualitat. L’aigua freda (15–20 °C) estimula el consum i pot oferir-se en un abeurador independent o al mateix menjador, ja que l’alimentació humida ben gestionada (barreja d’aigua i pinso) incrementa el consum total. Per fer-ho, la proporció pinso/aigua ha de ser adequada (entre 1,0:1,0 i 1,0:2,0) i cal evitar acumulacions que permetin que la barreja es degradi. És important utilitzar sistemes que permetin controlar el cabal d’aigua i pinso, preferiblement automatitzats, per garantir una gestió eficient, sense malbaratament i amb menys mà d’obra.

El pinso s’ha d’oferir de manera freqüent i atractiva, fraccionat en 3 o 4 àpats diaris o mitjançant sistemes ad libitum controlats. Si el sistema no evita que quedin restes humides al menjador, s’han de retirar. En èpoques caloroses és essencial permetre l’accés a l’aliment durant les hores més fresques. Amb alimentació completament ad libitum, a l’estiu fins al 60% del consum pot produir-se durant la nit.

Una truja que arriba al part amb l’intestí actiu menja millor posteriorment i té més energia per afrontar el part, que serà més ràpid, fet que reduirà l’índex de nascuts morts i augmentarà el temps disponible per a l’encalostrament.

Per cada grau per sobre dels 22–23 °C, el consum de pinso pot caure entre 100 i 150 g/dia, per la qual cosa és fonamental disposar d’un sistema climàtic que permeti renovar l’aire sense corrents directes sobre els animals, utilitzar refrigeració ambiental i sistemes de refrigeració localitzada, com els terres radiants sota la truja refrigerats amb aigua freda, que també redueixen que els garrins s’estirin al seu costat i disminueixen el risc d’aixafament. Cal controlar el consum individual i identificar les truges que mengen menys o malgasten pinso per detectar les causes (sanitàries, ambientals o conductuals) i actuar-hi.

Si el consum d’aigua és adequat, cada quilogram extra de pinso correctament formulat augmenta entre 1,1 i 1,4 kg la producció de llet, i cada litre extra de llet suposa entre 250 i 300 grams addicionals de creixement per garrí (la densitat mitjana de la llet de truja és d’1,03 kg/l). Amb un consum maximitzat pot incrementar-se el pes mitjà per garrí deslletat entre 0,5 i 1,0 kg. A més, les truges amb una elevada ingesta en lactació deslletar fins a un garrí més per part.

Un consum de pinso maximitzat millorarà la supervivència dels garrins. Foto: Rotecna.

Bioseguretat

Les diarrees neonatals i altres malalties, com el PRRS, continuen sent una causa significativa de mortalitat de garrins. Per reduir la càrrega patògena a l’ambient i la probabilitat de brots, cal aplicar de manera estricta bones pràctiques de bioseguretat internes i externes: control d’accessos i perímetre amb tanca en bon estat; una única entrada amb rasa de desinfecció i dutxa amb canvi de roba obligatori; accés restringit a vehicles i persones no autoritzades; control de vectors com aus, rosegadors i insectes mitjançant un pla de control de plagues i tancaments hermètics en sitges, magatzems i finestres; i manteniment dels voltants nets de vegetació i deixalles.

S’ha de respectar un estricte sistema de “tot dins, tot fora”, rentar amb detergent els equips i instal·lacions, esbandir retirant la matèria orgànica i aplicar desinfectant, deixant assecar un mínim de 24 hores abans d’introduir noves truges. També cal rentar les truges abans d’entrar a maternitat, minimitzar els moviments de garrins entre ventrades després de les primeres 24 hores del part i evitar circular entre parideres sense desinfectar el calçat.

Cal mantenir una seqüència lògica de moviment del personal i dels animals des de les zones amb major estatus sanitari cap a les de menor, canviant o desinfectant les botes entre zones i utilitzant material exclusiu per a cada àrea. La gestió de cadàvers i purins també ha d’evitar que el personal o els vehicles de retirada entrin en contacte amb zones netes.

Aquestes cinc estratègies, aplicades amb constància, poden transformar els resultats d’una granja, reduint la mortalitat a maternitat entre un 20 i un 80% (en granges amb problemes greus). Això pot representar una reducció dels costos de producció dels garrins deslletats d’entre l’1 i el 20%, i del porc engreixat viu de fins al 5%.