Estratègies per combatre el canvi climàtic des de les nostres granges

Óscar Toledano. Coordinador de Marketing a Rotecna

Un article publicat recentment a “The Lancet”, una prestigiosa revista mèdica, advertia que l’impacte del canvi climàtic s’accentua i amenaça amb hipotecar la salut dels nostres fills. Cada dia som més conscients de la importància d’adoptar mesures per conservar i millorar el medi ambient. Només tenim un planeta i hem de garantir que les futures generacions puguin viure en ell.

Fa anys que les Nacions Unides intenten conscienciar l’opinió pública, a escala mundial, sobre els problemes relacionats amb el canvi climàtic. Des de 1995 es celebren conferències anuals, anomenades popularment Cimeres del Clima, l’última de les quals va tenir lloc a Madrid a principis de desembre, i va comptar amb la presència de la jove activista sueca Greta Thunberg.

A la tercera cimera (1997), es va signar el Protocol de Kioto, que va entrar en vigor l’any 2008, amb el compromís de reduir les emissions de sis gasos d’efecte hivernacle (GEI), principals causants de l’escalfament global: el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4), l’òxid nitrós (N2O), els fluorocarbonis hidrogenats (HFC), els perflourocarbonis (PFC) i hexafluorur de sofre (SF6).

Durant la cimera de 2015 es va assolir l’Acord de París, que substituirà el Protocol de Kioto a partir del 2020. Amb aquest nou acord, la Unió Europea es compromet a què l’any 2030 les emissions de GEI s’hagin reduït un 40% respecte a 1990.

A més, la Unió Europea treballa en el full de ruta Horitzó 2050, l’objectiu del qual és una economia competitiva i baixa en carboni, que inclou una reducció de GEI respecte als nivells de 1990 d’un 60% pel 2040, i d’un 80% pel 2050.

Per una altra part, respecte a les emissions de contaminants atmosfèrics, el 1979 es va signar el Conveni de Ginebra sobre contaminació transfronterera a gran distància. En ell s’estableix un marc de cooperació intergovernamental per protegir la salut i el medi ambient de la contaminació atmosfèrica que pot afectar a diversos països. En aquest context, la Unió Europa va subscriure, el 1999, el Protocol de Göteborg, que va entrar en vigor el 2005. El text fixava els nivells màxims d’emissions permesos per als quatre contaminants precursors de l’acidificació, l'eutrofització i l'ozó troposfèric, que són el diòxid sulfúric (SO2), els òxids de nitrogen (NOx), l'amoníac (NH3) i compostos orgànics volàtils (COV). Aquest protocol es va revisar l’any 2012 per fixar nous nivells màxims pel 2020.

Dit això, cal constatar que, desgraciadament, Espanya no compleix completament cap dels dos protocols d’emissions en vigor, el què representa un repte mediambiental i, probablement, desemboqui en un procediment d’infracció que comporti sancions econòmiques per part de la Unió Europea.

Cal preguntar-nos quina és la contribució del nostre sector al balanç total d’emissions:

Només el 2% de les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle són atribuïbles a la ramaderia porcina, ja que la majoria de les CH4 del sector ramader s’atribueixen a la fermentació entèrica dels remugants. Respecte a les emissions de contaminants atmosfèrics, cal destacar les de NH3.

Entre les mesures que els ramaders de porcí podem adoptar per reduir les emissions de les nostres instal·lacions, cal destacar les següents:

A les naus:

• Fer un ús més eficient de l’energia i de l’aigua.
• Aplicar l’alimentació multifase adaptant la quantitat de proteïna que conté el pinso a les necessitats de cada tipus d’animals, les quals canvien a mesura que creixen. Això redueix significativament el cost del pinso, però també les excrecions de nitrogen, que reduiran les de NH3.
• Buidar les fosses de les naus amb freqüència, limitant l’emissió de NH3 i la fermentació del purí (amb la conseqüent emissió de CH4).
• Evitar l’excés de temperatura per no accelerar els processos de generació de CH4 i NH3.
• Evitar l’excés de ventilació per alentir els processos d’emissió de NH3.
• Limitar el percentatge de sòl engraellat per reduir la superfície de contacte del purí amb l’aire i les emissions de NH3.

Durant l'emmagatzematge del purí:

• Cobrir les fosses d’emmagatzematge per reduir el contacte d’aquest amb l’aire, amb la finalitat de limitar l’emissió de NH3.
• Separar les fases líquida i sòlida del purí per reduir la fermentació i la producció de CH4, i a la vegada millorar les qualitats fertilitzants del purí. Això fomenta l’ús d’adobs orgànics i limita l’ús de fertilitzants de síntesi o d’origen mineral, que requereixen molta energia per a la seva fabricació i transport. També facilita l’aplicació de nutrients i un excés d’emissions de N2O en processos de nitrificació – desnitrificació en el sòl, i la contaminació dels aqüífers per nitrats.
• Fomentar el compostatge de la part sòlida del purí que, a més dels avantatges del punt anterior, permet l’ús de les restes vegetals com fertilitzant orgànic si s’afegeixen al fem a compostar, amb el qual evitem la seva crema i les conseqüents emissions de CH4, CO2 i NOx.
• Acidificació del purí per evitar la transformació del nitrogen en forma amònica a nitrogen gas i limitar les emissions de NH3.

Durant l’aplicació:

• Millorar les tècniques d’aplicació de purins en camp, evitant l’atomització i minimitzant el temps que el purí roman sobre el sòl, a fi de reduir l’evaporació del NH3.

Donada la significativa contribució del sector porcí a les emissions d’amoníac, el nou pla nacional d’ordenació del sector, que està a punt d’aprovar-se, obliga qualsevol explotació nova a reduir un 60% les emissions de NH3 a les naus i en un 80% en l’emmagatzematge, mitjançant l’aplicació de les millors tècniques disponibles (MTDs) aprovades pels Ministeris d’Agricultura, Pesca i Alimentació i el Ministeri de Transició Ecològica. Respecte a les granges existents de més de 120 unitats ramaderes (UGM), obliga a aplicar l’alimentació multifase i buidar les fosses com a mínim dues vegades a la setmana i/o cobrir les fosses de purí amb una tècnica que redueixi com a mínim un 40% les emissions, com la crosta natural (-40%), les cobertes flotants (-60%) o fixes (-80%) o qualsevol tècnica amb reducció equivalent.

A més, des de gener de 2018 es prohibeix l’aplicació de purins per ventall (ja que les emissions de NH3 són un 30% superiors a les produïdes amb altres sistemes, com les mànegues) i s’obliga a enterrar-lo el més aviat possible. No obstant això, la majoria de les comunitats autònomes van aprovar moratòries a l’aplicació del decret, encara que es van retirant progressivament, com ja ha passat a Aragó i Catalunya.

Hem de tenir en compte la importància de la reducció de les emissions, no només per garantir el nostre futur, també per aprofitar l’oportunitat econòmica que representen tots aquests recursos, ja sigui en forma de metà, que es pot aprofitar per generar energia, o en forma de nitrogen, que és un nutrient de gran valor, indispensable per a l’agricultura.