Blog

Blog


Com reduir l’impacte mediambiental dels purins amb l’alimentació

Com reduir l’impacte mediambiental dels purins amb l’alimentació

19 de maig de 20 - Noticies

L’increment de la producció porcina ha comportat un important augment de la producció de purins, amb el consegüent impacte mediambiental. Això és encara més important en zones d’alta concentració d’activitat ramadera. Atès que el primer pas de qualsevol tractament és la reducció d’emissions, Núria Llanes, nutricionista animal de la Cooperativa d’Urgell, ens explica com influeix l’alimentació dels porcs en les seves excrecions i quines mesures hem d’aplicar a la seva dieta per reduir les quantitats de nitrogen i de fòsfor de les dejeccions.

INTRODUCCIÓ

Els components del purí amb més impacte mediambiental són el nitrogen, que pot causar nitrificació d’aqüífers i pluja àcida, i el fòsfor, que pot causar problemes d’eutrofització. Per tal de reduir l’impacte d’aquests components en utilitzar-los com a fertilitzant, l’actual legislació preveu un límit màxim d’aplicació de nitrogen (N) de 210 kg/ha i any, una xifra que es redueix a 170 kg/ha i any en les zones vulnerables a la contaminació de les aigües per nitrits. Però, què pot fer el sector per reduir els nivells de nitrogen i fòsfor de les dejeccions?

MESURES EN L’ALIMENTACIÓ

La relació entre l’alimentació dels porcs i la producció de purí és directa, “per la qual cosa, modificant la seva dieta, podem modificar la composició de les dejeccions”, apunta la Núria.

A partir d’aquesta premissa, la  nutricionista enumera diverses mesures alimentèries per reduir les quantitats de nitrogen i de fòsfor al purí, i assegura que “a través de l’alimentació podem aconseguir una reducció del 40-50% en nitrogen, i del 25% en fòsfor”.

1. Reduir l’excés de proteïna

Evitar un excés de la ingesta de proteïna a la dieta dels animals és la mesura alimentària més efectiva per reduir la quantitat de nitrogen a les dejeccions. “És molt important que allò que mengin els animals estigui ajustat a les seves necessitats, que no hi hagi més proteïna de la necessària perquè no sobri ni falti nitrogen”, assegura la Núria.

Per compensar la reducció de proteïna es suplementen els pinsos amb aminoàcids i additius. En el primer cas, els aminoàcids permeten baixar els nivells de proteïna bruta i facilitat la digestibilitat dels pinsos, la qual cosa ajuda a reduir el contingut de nitrogen dels excrements. En el segon cas, les fitasses són l’additiu més estès per millorar la digestibilitat del fòsfor.   

2. Alimentació multifase

L’aplicació d’una alimentació multifase (l’ús de diferents pinsos que s’adaptin a les necessitats nutricionals dels animals al llarg de la seva vida) minimitza una aportació excessiva d’aminoàcids i redueix el nitrogen de les dejeccions. “L’alimentació multifase ens permet ajustar-nos als requeriments nutricionals dels animals en cada moment”, explica la Núria, i afegeix: “Si només podem posar un nivell nutricional des que entren els animals fins que surten, no podrem ajustar-nos a les seves necessitats; en canvi, si puc tenir tres nivells, podré ajustar-me millor al què necessiten en cada fase”.

L’alimentació multifase implica, per una banda, una reducció de nitrogen en els purins i, per una altra banda, un estalvi econòmic. “La proteïna és el segon nutrient més car en la fórmula dels pinsos, per això, quan ens ajustem a les necessitats de proteïna dels animals en cada moment, la despesa és inferior”, afirma la nutricionista.

3. Millora l’eficiència productiva

Finalment, partint de la base de què un dels factors que més incideix en la producció de purí és com transformen els animals els quilos que ingereixen en carn, doncs el que mengen i no ho transformen es desaprofita i es converteix en purí. Per tant, és molt important que la qualitat dels pinsos sigui cada vegada més alta perquè els porcs digereixin i transformin millor els seus nutrients.

Per obtenir i millorar l’eficiència productiva mitjançant la qualitat del pinso és molt important no oblidar ser també exigents en el maneig a granja: reduir el malbaratament de pinso, controlar el consum d’aigua i garantir que sigui de qualitat, millorar les condicions ambientals, etc. “Si millorem l’eficiència productiva, els animals ingeriran menys quilos de nitrogen per crear 1kg de carn i, per tant, excretaran menys”, conclou.

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA DIETA

Abans de decidir quins canvis aplicar en l’alimentació dels nostres animals, la nutricionista apunta que hem de tenir en compte els diferents factors que influeixen en el consum dels animals:

  • La genètica influeix en la quantitat de pinso que es consumeix i en els nivells de proteïna requerits, per la qual cosa hem de conèixer aquestes peculiaritats.
  • El sexe, i si treballem amb animals castrats o sencers, també és un factor que cal tenir present. “Els porcs castrats són els que mengen més quantitats de pinso, després ho fan les femelles, i per últim, els porcs sencers”, apunta la Núria.
  • El model de la tremuja (sec – humit) també és rellevant. Si treballem amb tremuges d’alimentació en humit, el consum dels animals és més elevat que amb les tremuges en sec, pel que, si no hi ha un bon maneig a granja, el volum de dejeccions pot ser més elevat.
  • Aïllament de les instal·lacions. Si l’aïllament de la nau no és l’adequat, hi ha més dejeccions. “Un mal aïllament provoca que, a l’hivern, els animals mengin més i, per tant, excretin més,  i a l’estiu, mengin menys i creixin més lentament, per la qual cosa els porcs estan temps a granja i la quantitat de dejeccions augmenta”, explica.

CONCLUSIONS

L’alimentació és una eina clau per reduir l’impacte mediambiental de les dejeccions ramaderes i els costos de producció. En aquest context, la Núria Llanes explica que “el repte dels fabricants de pinso és continuar ajustant la proteïna sense que la productivitat dels animals es vegi afectada”.

D’altra banda, entre els reptes de futur del sector està la millora de l’alimentació com una alternativa més en la reducció de l’ús d’antibiòtics. “L’alimentació influeix en l’estabilitat de la flora intestinal i, per tant, en què hi hagi menys problemes digestius. No obstant això, l’alimentació no pot incidir tan directament sobre altres malalties com, per exemple, les respiratòries”, comenta la nutricionista.

Finalment, a més de treballar en l’àmbit alimentari per avançar cap a una producció més sostenible i respectuosa amb el territori, la Núria es mostra convençuda de què, en un àmbit general, “el sector porcí ha de treballar per canviar la imatge que la societat té de la nostra activitat”. Encara que ho relaciona amb una qüestió de desconeixença, la Núria considera que la societat exigirà, cada vegada més, unes majors condicions dels animals a les granges i que l’impacte sobre el seu entorn sigui mínim.  

Comparteix a les xarxes