Blog

Blog


Estudi tècnic

El Feeding Ball, una alternativa d'alimentació en el deslletament-cobriment

29de Augustde 18 - Estudis

El període comprés entre el dia que les truges són deslletades i el seu cobriment és un període curt, però molt important per l'ovulació i la fecundació de les truges. Durant aquests dies, es recomana que les truges estiguin exposades a un mínim d'hores de llum de certa intensitat per tal que l'interval deslletament-cobriment s'escurci i el cel sigui més marcat. A més, l'alimentació exerceix un paper molt important en aquest espai de temps. Les truges normalment vénen d'un estat catabòlic a la lactació, i interessa que passin a anabòlic com més aviat millor, per no condicionar la seva productivitat. Per aquest motiu, durant l'interval deslletament-cel, els tècnics recomanen l'alimentació ad libitum (coneguda com a flushing), per aconseguir un bon desenvolupament fol·licular, que produirà una major quantitat i qualitat d'ovòcits i permetrà obtenir ventrades més nombroses i més homogènies.

A la pràctica, a les granges ens trobem que el ramader tendeix a racionar a totes les truges per igual, i més aviat a la baixa, per no haver d'anar pujant dosificadors a mesura que s'atansa el cel i també evitar haver de treure el pinso sobrant de la menjadora. Altres ramaders opten per deslletar les truges en corrals amb tremuges, però aquest sistema té com a principals inconvenients les agressions i els problemes d'aploms. Una possible solució a totes aquestes incidències és dissenyar una zona específica per aquest període, en què les truges s'allotgen en gàbies independents amb el Feeding Ball com a mecanisme d'alimentació individual. D'aquesta manera, evitem les baralles, aconseguim un control individualitzat del consum de pinso i garantim el màxim potencial d'ingesta de cada animal amb el mínim malbaratament de pinso.

S'ha de tenir en compte que el consum d'aliment durant l'interval deslletament-cobriment varia en funció de diversos paràmetres: uns pròpiament intrínsecs de la truja, com el nombre de parts, i altres externs, com la temperatura ambient. A més, també hi ha canvis en el consum associats al dia dins de l'interval deslletament-cel, ja que a mesura que s'atansa el cel, el consum d'aliment acostuma a descendir. L'alimentació ad libitum amb mecanismes com el Feeding Ball cobreix aquesta variabilitat d'ingesta, a la vegada que disminueix el malbaratament de pinso, sense suposar un sobrecost en mà d'obra.

MATERIAL I MÈTODES

Per contrastar la funcionalitat d'aquest mecanisme en l'interval deslletament-cobriment, es va realitzar una prova experimental en una granja comercial integrada per l'empresa Vall Companys (http://www.vallcompanys.es/). L'explotació de producció de garrins, Albiporc SLU, compta amb 635 truges productives de genètica Nucleus i treballa a bandes setmanals. A la prova, es va avaluar el consum d'un total de 376 truges, repartides en 16 lots (abril-agost 2015). Dins de cada lot, les truges es van repartir aleatòriament en funció de l'espessor del greix dorsal i nombre de parts en els dos tractaments: Feeding Ball (alimentació ad libitum, amb el límit de 6 kg/pressa) i Control (subministrament a mà segons protocol de l'explotació, 4 kg/dia). Aquest patró d'alimentació es va aplicar des del dia del deslletament, considerant només la tarda, ja que al matí ja rebien una pressa a paridores, i fins al dissabte (dia 4), quan la majoria de truges sortien en cel i es començava a donar a totes 2 kg/dia. Després del control del consum de pinso en l'interval deslletament-cobriment, es van seguir els resultats de sortida en cel i percentatge de parts. A més, es va registrar la prolificitat al part següent i es van pesar els garrins individualment, per obtenir la mitjana de pes i la variabilitat dins de cada ventrada. Els resultats van ser analitzats amb el software estadístic Infostat, considerant el tractament com a efecte fix, el lot i la interacció del lot amb el tractament com efectes aleatoris, el part com a covariable general dels diferents paràmetres i els garrins nascuts totals com a covariable en els paràmetres relacionats amb el pes del garrí.

RESULTATS I DISCUSSIÓ

Els resultats obtinguts a la prova demostren que el Feeding Ball és un mecanisme que permet optimitzar el consum de pinso durant l'interval deslletament-cobriment. Durant aquest període, les truges amb el dispositiu Feeding Ball van consumir de mitjana 1,3 kg més al dia que les de Control. Aquest consum mitjà de 5,3 kg/dia és difícil d'assolir per la majoria dels ramaders, que, en el millor dels casos, subministren uns 4 kg/dia (com el Control de la prova). Aquestes xifres encara podrien veure's incrementades, si el registre de consums es fes a l'hivern, quan les altes temperatures ambientals no són un limitant per l'apetit de les truges. Dins dels dies de l'interval deslletament-cel, el dia del deslletament i el següent són els que més vam limitar el consum igualant els dosificadors, amb diferències estadísticament significatives respecte al Control, mentre que els dos dies previs a la sortida en cel, consums de 4 kg/dia s'ajusten bastant bé.

Existeixen opinions que defensen la no necessitat de tornar a donar menjar a les truges el dia del deslletament, però aquesta prova demostra que encara els queda potencial de consum (gairebé 5 kg), si la truja té aliment a disposició. Un altre factor a destacar i que ajuda a fomentar el consum durant aquest interval és que els animals no presenten problemes d'adaptació al mecanisme, fins i tot sense contacte previ. De fet, la proporció de truges amb consum inferior als 4 kg/dia va ser fins i tot una mica inferior en les truges que no havien estat prèviament en contacte amb el sistema (algunes paridores tenien instal·lat el Feeding Ball), que les que sí que havien tingut contacte previ a la lactació, fet que demostra que és un dispositiu intuïtiu pel costum natural de furgar que té aquesta espècie (Figura 1).

Tot i els majors consum de pinso aconseguits amb el Feeding Ball durant l'interval deslletament-cobriment, no es van observar diferències estadísticament significatives en els resultats posteriors de sortida en cel, prolificitat i pes al naixement en el següent part. Tot i això, paràmetres com el percentatge de parts (Tabla 2) o la prolificitat de la ventrada següent van ser numèricament superiors.

Les truges que van menjar ad libitum amb el Feeding Ball en l'interval deslletament-cobriment van obtenir 0,42 garrins nascuts totals més per part (Tabla 3), sense cap repercussió negativa en el pes del garrí al naixement, quan és ben conegut que el pes del garrí descendeix de l'ordre de 40g per cada garrí addicional a la ventrada (Figura 2). Tampoc es van observar diferències en la variabilitat de pes dins de la ventrada entre tractaments, tot i el nombre més gran de garrins nascuts totals. En el global de dades entre ambdós tractaments, gairebé un 20% dels garrins pesats estaven per sota d'1 kg al naixement i al voltant d'un 12% de garrins pesats, superaven els 1,8 kg.

 

Per tant, no només és important el pes al naixement, sinó també l'homogeneïtat dins de la ventrada. Els garrins de menys d'1 kg poden arribar a suposar un terç de la ventrada quan aquesta és molt nombrosa (més de 20 garrins nascuts totals). Aquests garrins, si sobreviuen durant la lactació, són, en gran mesura, la cua en transició i engreix, ja que allarguen el temps d'ocupació de les naus fins a aconseguir el pes desitjat de sortida a escorxador.

CONCLUSIONS

L'interval deslletament-cobriment és un període curt i delicat, clau per a la productivitat de la truja. Durant aquests dies, es recomana que la ingesta de les truges no estigui racionada, fet pel qual el Feeding Ball esdevé una eina útil per maximitzar el consum real de pinso, ja que minimitza el malbaratament. No només permet una alimentació adaptada a cada animal, sinó que no suposa cap problema d'adaptació al mecanisme, fins i tot sense contacte previ. Si igualem dosificadors en l'interval deslletament-cobriment, el dia del deslletament i el següent són els que més limitem el consum voluntari de les truges. Està clar que la truja no menja si no se li dóna l'oportunitat. Encara que no s'ha observat una millora estadísticament significativa dels resultats reproductius posteriors com a conseqüència d'un consum més gran de pinso durant els dies postdeslletament, sí que s'aprecia una millora numèrica del percentatge de parts i de la prolificitat al part següent. Les truges alimentades amb el Feeding Ball van obtenir una mitjana de 0,42 garrins nascuts totals més per part, sense cap repercussió negativa en el pes al naixement ni en l'homogeneïtat de pes dins de la ventrada. No queda clar si la falta de diferències estadístiques en els paràmetres productius es deu al fet que la mostra d'animals no va ser suficientment gran o si els consums de més de 4 kg/dia durant l'interval deslletament-cobriment aporten o no al ramader una compensació productiva posterior. Sempre queda oberta la possibilitat d'incrementar la mida de la mostra i repetir la prova a l'hivern, quan les diferències de consum serien més marcades.

Comparteix a les xarxes