El tancament de les plantes de cogeneració amenaça la sostenibilitat rural

La sostenibilitat és un dels grans reptes del sector porcí. Tanmateix, aquesta podria desestabilitzar-se amb la fi de la vida útil de les 24 plantes de cogeneració de purins que hi ha a Espanya. El desembre de 2024 es van tancar dues plantes a Catalunya i, en els pròxims anys, es tancaran progressivament totes les instal·lacions. El sector considera clau la continuïtat d’aquestes plantes com a eina per garantir la sostenibilitat del sector, especialment a les zones rurals. Davant d’aquest escenari, l’Associació pel Desimpacte Ambiental de Purins (ADAP) ha creat un Observatori amb l’objectiu d’identificar solucions eficaces i sostenibles en el tractament dels purins. Per conèixer quina és la situació actual de les plantes de cogeneració i les alternatives en què es treballa des del nou Observatori, parlem amb Josep Capdevila, president de l’ADAP.

Josep Capdevila, president d'ADAP. Foto: Josep Capdevila.

A dia d’avui, quina és la situació sobre la continuïtat de les plantes de cogeneració de purins a Espanya?
La veritat és que és un tema molt preocupant. Enguany ja s’han tancat dues plantes a Catalunya, una a Alcarràs (Lleida) i una altra a la zona de Vic (Barcelona), i de moment no hi ha acord per donar-los continuïtat. Així que, si no canvien les coses, en els pròxims anys es tancaran totes les plantes de purins que hi ha a Espanya.

Què suposa per als territoris afectats?
El porcí és un sector molt important en l’economia espanyola i especialment en l’economia de les zones rurals, on s’ubiquen la majoria de granges. Per tant, per a nosaltres el perill més gran a què ens enfrontem és que es pugui trencar l’equilibri que s’ha aconseguit durant tots aquests anys entre la generació creixent de purins, la seva aplicació agrícola i el tractament d’aquests. Pensem que, si es trenca aquest equilibri, podria significar un dany irreparable per al sector, que comportaria fins i tot el tancament de granges en zones de vulnerabilitat.

Quin motiu porta el Govern a rebutjar la pròrroga de la vida útil d’aquestes instal·lacions?
Totes les plantes de cogeneració que existeixen a Espanya tenen una retribució a l’operació, que compensa les aportacions positives al sistema energètic nacional, ja que aquest és més eficient amb una cogeneració que amb una generació convencional. Tanmateix, la política energètica actual no contempla el sector de tractament de residus amb cogeneració associada, cosa que deixa sense continuïtat aquestes plantes un cop s’esgota la seva vida útil. Des d’ADAP considerem que aquesta política és un error, ja que no entenem per què la indústria agroalimentària, la paperera o la química, per exemple, sí que poden fer ús de la cogeneració per als seus residus i, en canvi, el porcí o l’olivar no ho poden fer.

Enmig d’aquesta problemàtica es constitueix l’Observatori de Tractament de Purins Porcins. Com es va decidir crear-lo?
Arran de la crisi energètica recent, s’ha generat una situació de certa confusió al voltant de les plantes de purins i els projectes de plantes de biometà. Nosaltres pensem que el biometà està cridat a ser un actor de primer nivell en la política energètica nacional, encara que és cert que s’enfronta a reptes importants que poden endarrerir el seu desenvolupament, com ara la resposta social, els permisos, l’accessibilitat de les matèries primeres o residus, les connexions de gas i la gestió del digestat i el seu contingut en nitrogen. Tanmateix, la sinergia de les nostres plantes de tractament amb les futures plantes de biometà permet la valorització energètica i fertilitzant dels purins de manera combinada, evitant emissions a l’atmosfera i possibles contaminacions per nitrogen de les aigües subterrànies. Aquest escenari de confusió i de canvi és el que ens ha portat a crear l’Observatori.

Qui en forma part?
Un observatori ha de ser una cosa molt àmplia i transversal, en què hi hagi espai per a l’anàlisi, la reflexió i la discussió entre professionals dels sectors implicats que puguin aportar els seus coneixements i, alhora, fer un seguiment de la situació. Nosaltres, com a ADAP, hem fet el primer pas i hem involucrat tant empreses com centres tecnològics i universitats. Alguns exemples són Price Waterhouse Coopers, que és una consultoria que ens està ajudant des del punt de vista regulatori, de desenvolupament de possibles alternatives per al tractament de purins; també comptem amb la participació d’AINIA, que és un centre tecnològic valencià amb molta experiència en temes relacionats amb el biometà, o Assessors Financers Internacionals, amb molta experiència en el sector porcí.

Quin és l’objectiu de l’Observatori?
El nostre objectiu és clar: avançar en una gestió sostenible dels purins. A partir d’aquí, hem de distingir el que són les zones no vulnerables i no excedentàries, on l’opció més viable continua sent la valorització agrícola, utilitzant els purins com a fertilitzant amb la seva aplicació directa al camp en funció de les necessitats dels cultius. Després, tenim les zones vulnerables i excedentàries, on òbviament s’hauria de comptar amb plantes de tractament dels purins. Precisament, en aquestes zones és on creiem que s’haurien de desenvolupar i promoure plantes de biometà, tenint en compte els avantatges i desavantatges dels diferents projectes. Nosaltres veiem molt clar que una de les opcions més viables per a l’extensió de la vida de les plantes de cogeneració de purins és la incorporació de noves plantes de biometà annexes i trobar sinergies entre ambdues instal·lacions. A ADAP comptem amb cinc plantes que ho fan i valoritzen energèticament el biometà.

En quant de temps es poden desenvolupar aquests projectes?
Aquí hi ha un important problema de permisos, per la qual cosa cal comptar amb un mínim de 4 o 5 anys per tenir aquestes solucions implantades. És per això que demanem una extensió de vida de les actuals plantes de cogeneració de purins. Pensem en una extensió d’entre 10 i 15 anys per poder invertir en millores, en eficiència i en el desenvolupament d’aquests nous projectes de plantes que mantinguin l’estabilitat en el sector porcí.

Hi ha espais de diàleg amb l’Administració perquè aquestes propostes es puguin dur a terme?
La legislació actual no contempla que aquestes plantes puguin funcionar un cop finalitzada la vida útil regulatòria. És un projecte tancat. Tot i que és cert que estem treballant per revertir aquesta situació, mantenint converses amb diferents partits polítics, i esperem poder escalar aquestes gestions al Ministeri de Transició Ecològica i Agenda Digital, i al d’Agricultura.

Quines poden ser les conseqüències de no trobar una solució a aquesta problemàtica a curt-mitjà termini?
No hi ha una alternativa a les plantes de purins en zones molt tensionades. És el cas de la plana de Vic, amb una instal·lació que s’ha tancat i ara cal transportar els purins a més de 150 quilòmetres per al seu tractament. No creiem que aquesta sigui una solució viable. El sector ha d’apostar per solucions sostenibles i el tancament imminent de les plantes, sense alternativa, no ho és. El que preocupa és que poden sorgir tensions a les zones rurals. Quina és l’opció, si es trenca l’equilibri que ara existeix entre el tractament de purins i la valorització agrària? És evident que contaminar no és una alternativa, però si un ramader no té una solució a la gestió dels seus purins, podria haver de tancar la seva granja. La no continuïtat de les plantes de purins pot ocasionar que petits ramaders tanquin les seves granges.

Quin és el pròxim pas que teniu previst?
El que estem fent és treballar tots aquests temes, parlar amb el sector, amb professionals… Ens estem reunint amb les Comunitats Autònomes, hem sol·licitat reunir-nos amb el Ministeri d’Agricultura i el de Transició Energètica i Agenda Digital i esperem poder seure amb ells per mostrar-los l’impacte positiu que tenen les nostres instal·lacions de tractament de purins i la correcta gestió dels purins sobre el món rural.