Anàlisi de l’estalvi energètic en maternitat

Carme Soldevila. Enginyera agrònoma. Rotecna.

Els garrins romanen a l’úter de la truja a una temperatura estable de 39-40 ºC. En néixer, el garrí es troba en unes condicions que el converteixen en una cria molt sensible a les corrents d’aire i a les baixes temperatures. Neixen mullats i amb poc aïllament a la pell, per la poca quantitat de pèl i greix que tenen. Aquestes cries disposen de poques reserves energètiques al començament de la seva vida i han de gastar energia per arribar a una mamella d’on obtenir calostre, la seva primera font de calories. Tots aquests factors provoquen que, durant la primera mitja hora de vida, tots els garrins perdin temperatura. Per aquest motiu, no només és important disposar d’un bon material aïllant com el plàstic a les instal·lacions, o el subministrament de paper al part, sinó que és imprescindible que els garrins disposin d’una font de calor localitzada, que els proporcioni el confort tèrmic que requereixen (uns 35 ºC de temperatura en néixer), però que, alhora, no perjudiqui l’ambient més fresc que necessiten les truges (18-20 ºC) per al seu benestar.

L’ús del Ni-2 de Rotecna a maternitat proporciona als garrins un ambient òptim durant tot l’any. En els mesos més calorosos, els Ni-2 protegeixen els garrins de les corrents d’aire generades pels panells humidificadors, que treballen al màxim per baixar les temperatures a maternitat. Durant els mesos més freds, els Ni-2 creen un microclima càlid per als garrins, concentrant la calor proporcionada per les plaques i/o làmpades. Així s’aconsegueix que les calories generades es concentrin en un espai limitat per als garrins, sense necessitat d’incrementar la temperatura ambiental de la sala. Aquest aprofitament comporta un estalvi energètic en calefacció que pot oscil·lar entre el 30 % i el 40 %, depenent de la gestió adoptada a les parideres.

Prova a granja

Per corroborar aquestes xifres, es va fer un test en una granja comercial de producció de garrins amb unes 1.950 truges productives, Binapig, a la província d’Osca. La prova va tenir lloc en dues sales de maternitat, amb 20 places cadascuna i amb 2 plaques elèctriques de calefacció de Rotecna (600x400 mm, 70 W) per plaça, com a única font de calefacció. En una de les sales (control), es va mantenir la gestió de temperatures que ja tenia la granja, amb un règim decreixent per setmanes de la temperatura de superfície de la placa (35 ºC, 33 ºC i 29 ºC) i de la temperatura ambiental (24 ºC, 23 ºC i 22 ºC). A l’altra sala (Ni-2), es va instal·lar el Ni-2 mòbil de Rotecna de 40 cm a sobre de les plaques de calefacció, es va mantenir el règim de temperatura ambiental de la sala control i es va disminuir lleugerament (1 ºC o 2 ºC) la temperatura de superfície de la placa respecte als valors de referència de la sala control. Es van fer dues rèpliques disminuint un grau la temperatura de la placa a la sala amb Ni-2 i tres rèpliques disminuint dos graus, però sempre controlant que la temperatura de microclima fos igual o superior a la de la sala control i que el comportament del garrí mostrés confort tèrmic. A les dues sales es va registrar la temperatura ambiental i la del microclima (aproximadament a uns 15 cm del terra, a sobre de la placa) i es va anotar diàriament el consum elèctric per sala degut a la calefacció. A més, es va avaluar la mortalitat i el guany mitjà dels garrins de cada sala, tot i que hi va haver alguns moviments de garrins.

Garrins baix al Ni-2 Mòbil de Rotecna amb led. Foto: Rotecna.

En la primera prova, l’ús del Ni-2 mòbil de Rotecna va permetre un estalvi energètic superior al 28 % en el conjunt de la lactació (de 0,95 kWh/paridera i dia a la sala control, a 0,68 kWh/ paridera i dia a la sala amb Ni-2). Amb aquest patró de temperatures, aproximadament el 55 % del consum es produeix durant la primera setmana, quan les exigències de temperatura dels garrins són majors i el calor corporal aportat pels animals és baix; la segona setmana suposa aproximadament el 35 % del consum i la darrera setmana només el 10 % de la despesa energètica. Tot i disminuir un grau la temperatura de superfície, amb l’ús de Ni-2 es van aconseguir 2,4 ºC més de temperatura de microclima (28 ºC enfront de 25,6 ºC a la sala control), sense diferències en la temperatura ambiental. Pel que fa al rendiment dels garrins, no es van observar diferències en el guany de pes, però sí una menor mortalitat a la sala amb Ni-2.

Com que els resultats amb la disminució d’un grau de temperatura van ser favorables en tots els aspectes, es va avaluar una reducció de dos graus. Els resultats també van ser positius, amb un estalvi mitjà del 31 % (de 0,86 kWh/ paridera i dia a la sala control, a 0,59 kWh/ paridera i dia a la sala amb Ni-2). Tot i la disminució de 2 ºC a la temperatura de superfície de les plaques, amb els Ni-2 es van aconseguir 1,7 ºC més de temperatura de microclima i uns resultats productius lleugerament millors: menor mortalitat dels garrins i més guany de pes.

Si considerem el consum mitjà per a ambdues proves, s’aconsegueix un estalvi en calefacció d’aproximadament el 30 %. A nivell de la granja on es va fer la prova:

• Núm. de truges productives: 1.950
• Duració de la lactació: 22 dies
• Places de maternitat: 380
• Dies de calefacció per any: 301
• Preu de l’electricitat: 0,098 €/kWh

Així, l’estalvi energètic ascendeix a un total de 2.919 euros anuals. Tot i així, l’estalvi es podria incrementar més tancant les plaques durant els darrers dies de lactació als mesos més calorosos o intentant disminuir més graus la temperatura, ja que amb dos graus menys de superfície encara s’aconseguien gairebé dos graus més al microclima de la sala amb Ni-2 que a la sala control. Però els beneficis provenen no només de l’estalvi energètic, sinó també del millor rendiment dels garrins. Tot i que s’han fet poques rèpliques, els resultats mostren una millora en el guany de pes, però especialment una reducció en la mortalitat, des d’un 7,6 % (d’un 11,8 % a un 10,9 % de mortalitat) fins a un 29,4 % (d’un 13,6 % a un 9,6 %). Cada 1,5 % menys de mortalitat en termes absoluts, en una granja com aquesta, amb 1.950 truges, suposa uns 938 garrins deslletats/any de més. Per tant, calculant un cost mitjà de producció de 29 €/garrí deslletat, l’ús del Ni-2 en termes de productivitat suposa un benefici de més de 27.000 euros anuals. En aquestes condicions, en mig any els Ni-2 queden amortitzats, i a partir de llavors, l’estalvi energètic i la millora de la productivitat passen a ser beneficis nets.

En conclusió, l’ús dels Ni-2 de Rotecna a maternitat permet, d’una banda, un estalvi energètic superior al 30 %, i de l’altra, una millora dels indicadors productius dels garrins, amb una reducció de la mortalitat i un lleuger increment del pes al deslletament. En una granja com la de la prova, amb 1.950 truges productives, l’estimació mínima de l’estalvi energètic pel Ni-2 és d’uns 2.900 €/any, xifra a la qual cal afegir un benefici estimat de més de 27.000 €/any per la reducció de la mortalitat (suposant un descens de l’1,5 % en termes absoluts). La suma d’estalvi fa que els nius s’amortitzin en mig any, aproximadament. Tot i així, l’estalvi encara es podria optimitzar més tancant les plaques la darrera setmana de lactació a l’estiu o, fins i tot, baixant algun grau més la temperatura objectiu de la placa.