Blog

Blog


Estudi tècnic

Estudi de l'estalvi energètic a maternitats

29 de agost de 18 - Estudis

Els garrins estan a l'úter de la truja a una temperatura estable de 39-40ºC. Al naixement, el garrí es troba en unes condicions que el converteixen en una cria molt sensible als corrents d'aire i a les baixes temperatures. Els garrins neixen humits i amb poc aïllament de la pell, pel poc pèl i greix que presenten. Aquestes cries disposen d'escasses reserves energètiques a l'inici de la seva vida i han de comptar amb una despesa d'energia per aconseguir una mama, on poder obtenir calostres, la seva primera font de calories. Tots aquests factors provoquen que, durant la primera mitja hora de vida, tots els garrins perdin temperatura.

Per aquest motiu, no només és important un bon material aïllant com el plàstic a les instal·lacions, o el subministrament de paper al part, sinó que és imprescindible que els garrins disposin d'una font de calor localitzada, que els proporcioni el confort tèrmic que requereixen (uns 35ºC de temperatura al naixement), però que, a la vegada, no perjudiqui l'entorn més fresc que necessiten les mares (18-20ºC) per al seu benestar. L'ús del Ni-2 de Rotecna a maternitat proporciona als garrins un ambient òptim durant tot l'any. Així s'aconsegueix que les calories generades es concentrin en un espai limitat per als garrins, sense necessitat d'incrementar la temperatura ambient de la sala. Aquest aprofitament implica un estalvi energètic en calefacció que pot oscil·lar entre el 30% i el 40%, depenent del maneig que s'adopti a paridores.

Per corroborar aquestes xifres, es va realitzar un test en una granja comercial de producció de garrins d'unes 1.950 truges productives, Binapig, a la província d'Osca. La prova va tenir lloc en dues sales de maternitat, amb 20 places cada una i amb 2 plaques elèctriques de calefacció de Rotecna (600x400 mm, 70W) per plaça com a única font de calefacció. En una de les sales (control), es va conservar el maneig de temperatures que ja tenia l'explotació, amb un règim decreixent per setmanes de la temperatura de la superfície de placa ( 35ºC, 33ºC i 29ºC) i de la temperatura ambient (24ºC, 23ºC i 22ºC) (Taula 1). A l'altra sala (Ni-2), es va instal·lar el Ni-2 mòbil de Rotecna de 40 cm a sobre de les plaques de calefacció, es va mantenir el règim de temperatura ambient de la sala control i la temperatura de superfície de placa es va reduir lleugerament ( 1ºC o 2ºC) respecte als valors de referència de la sala control.

Es van realitzar dues rèpliques disminuint la temperatura de placa un grau a la sala amb Ni-2 i tres rèpliques disminuint dos graus, però sempre controlant que la temperatura de microclima fos igual o superior a la de la sala controla i que el comportament del garrí mostrés confort tèrmic. En ambdues sales es va registrar la temperatura ambient i la del microclima (aproximadament a uns 15 cm del terra, sobre de la placa) i es va apuntar diàriament el consum elèctric per sala derivat de la calefacció. A més, es va avaluar la mortalitat i el guany mitjà dels garrins de cada sala, encara que hi va haver algun moviment de garrins. A la primera prova, l'ús del Ni-2 mòbil de Rotecna va permetre un estalvi energètic superior al 28% en el global de la lactació (de 0,95 kWh/paridora i dia a la sala control, 0,68 kWh/paridora i dia a la sala de Ni-2).

Amb aquest patró de temperatures, aproximadament el 55% del consum es produeix durant la primera setmana, quan les exigències de temperatura dels garrins són més grans i la calor corporal aportada pels animals és més baixa; la segona setmana suposa aproximadament el 35% del consum i l'última setmana només el 10% del cost energètic. Tot i disminuir un grau la temperatura de superfície, amb l'ús del Ni-2 es van aconseguir 2,4ºC més de temperatura de microclima (28ºC versus 25,6ºC a la sala control), sense diferències a la temperatura ambient. Respecte al rendiment dels garrins, no es van observar diferències en el guany de pes, encara que sí que es va observar una menor mortalitat dels a la sala amb Ni-2.

Donat que els resultats amb la disminució d'un grau de temperatura van ser favorables en tots els aspectes, es va avaluar amb un descens de dos graus. Els resultats també van ser positius, amb un estalvi mig del 31% (de 0,86 kWh7paridora i dia a la sala control, a 0,59 kWh/paridora i dia a la sala de Ni-2). Tot i la disminució de 2ºC en la temperatura de superfície de les plaques, amb els Ni-2 es van aconseguir 1,7ºC més de temperatura de microclima i uns resultats productius lleugerament millors; menor moralitat dels garrins i més guany de pes. Si considerem la mitjana de consum per ambdues proves, es va aconseguir un estalvi en calefacció d'aproximadament el 30%.

A nivell de l'explotació on es va realitzar la prova:

- Nº truges productives: 1.950

- Duració de la lactació: 22 dies

- Places de maternitat: 380

- Dies de calefacció per any: 301

- Preu de l'electricitat: 0,098 €/kWh l'estalvi energètic ascendeix a un total de 2.919 euros anuals.

 

Tot i això, l'estalvi energètic amb l'ús del Ni-2 es podria incrementar encara més tancant les plaques durant els últims dies de lactació en els mesos més calorosos o intentant disminuir més graus de temperatura, ja que amb dos graus menys de superfície encara s'aconseguien gairebé dos graus més al microclima de la sala amb Ni-2 que a la sala control. Però els beneficis procedeixen no només de l'estalvi energètic, sinó també del millor rendiment dels garrins. Encara que s'han realitzat poques rèpliques, els resultats mostren una millora en el guany de pes dels garrins, però especialment en un descens de la mortalitat, des d'un 7,6% (d'un 11,8% a un 10,9% de mortalitat) fins a un 29,4% (d'un 13,6% a un 9,6%).

Cada 1,5% menys de mortalitat en termes absoluts, en una granja d'aquestes característiques, amb 1.950 truges, suposa uns 938 garrins deslletats/any de més, de manera que, calculant un cost mitjà de producció de 29 euros/garrí deslletat, l'ús del Ni-2 en termes de productivitat suposa un benefici de més de 27.000 euros anuals. En aquestes condicions, en mig any els Ni-2 queden amortitzats, de manera que, a partir de llavors, l'estalvi energètic i la millora de la productivitat passen a ser beneficis nets. En conclusió, l'ús del Ni-2 de Rotecna a maternitat permet, per una banda, un estalvi energètic en calefacció superior al 30% i, per una altra banda, una millora en les dades productives dels garrins, amb una reducció de la mortalitat i un lleuger increment del pes del garrí al deslletament.

En una granja com aquesta en què es va realitzar la prova, de 1.950 mares productives, l'estimació mínima d'estalvi energètic gràcies a l'ús del Ni-2 és d'aproximadament 2.900 euros/any, xifra a la qual s'ha d'afegir una estimació de benefici de més de 27.000 euros/any per reducció de mortalitat, suposant un descens de l'1,5% en termes absoluts. La suma de l'estalvi fa que els nius quedin amortitzats en mig any, aproximadament. Tot i això, l'estalvi energètic encara podria optimitzar-se més tancant les plaques l'última setmana de lactació a l'estiu o, fins i tot, baixant algun grau més la temperatura de la placa.

Comparteix a les xarxes