Control ambiental en granges per a una producció sostenible

Disposar d’un sistema de control ambiental adaptat a les condicions de cada granja té un impacte directe en el benestar dels animals i en el seu rendiment productiu. Quan l’entorn està correctament regulat —amb una renovació adequada de l’aire, una bona distribució, una temperatura estable, humitat controlada i nivells acceptables de gasos— es redueixen els problemes sanitaris, es millora la guanyada mitjana diària i s’optimitza l’índex de conversió. Tot plegat es tradueix en una major rendibilitat per al ramader.

A més de beneficiar els animals, un entorn ambientalment equilibrat afavoreix les condicions de treball del personal i contribueix a allargar la vida útil de les instal·lacions evitant fenòmens com la condensació o la corrosió.

Aspectes estructurals i paràmetres clau

El punt de partida per a un control ambiental eficient és conèixer l’estat real de les condicions internes de les naus. Per a això, cal auditar elements estructurals i funcionals que afecten la ventilació i la capacitat de regulació ambiental.

L’orientació i ubicació de les construccions adquireixen un paper fonamental, especialment en explotacions on es depèn de la ventilació natural. Una disposició correcta pot afavorir el flux d’aire o, al contrari, dificultar-lo si no s’ha planificat adequadament. En paral·lel, és imprescindible mesurar amb precisió paràmetres com la temperatura, la humitat relativa i la concentració de gasos com el diòxid de carboni (CO₂) i l’amoníac (NH₃). La temperatura s’ha de mantenir dins del rang de confort tèrmic segons la fase productiva i el pes dels animals, cosa que evita estrès i afavoreix un comportament productiu òptim. El CO₂ actua com a indicador clau de la qualitat de la ventilació; nivells entre 2.000 i 2.250 ppm són acceptables, però poden augmentar a l’hivern si les ventilacions mínimes estan mal regulades. Pel que fa a l’amoníac, a partir dels 20–25 ppm, el seu efecte irritant sobre la mucosa respiratòria incrementa notablement la incidència de malalties respiratòries.

Microclimes exigents en fases crítiques

En determinades fases, com la maternitat, la gestió ambiental esdevé especialment complexa. En una mateixa sala han de coexistir dos microclimes clarament diferenciats: les truges adultes requereixen temperatures d’uns 17 °C, mentre que els garrins acabats de néixer necessiten un ambient càlid entre 32 i 37 °C, lliure de corrents i superfícies fredes.

La manca d’una separació efectiva d’aquests microclimes pot provocar que les mares redueixin el consum de pinso i la producció de llet, mentre que els garrins corren un risc més alt d’hipotèrmia, aixafament o manca d’ingesta de calostre. De fet, s’estima que entre el 70 i el 80 % de les baixes de garrins tenen lloc durant les primeres 72 hores després del part, i la temperatura és un dels factors determinants en la seva supervivència.

Com ha de funcionar un bon sistema de ventilació

El sistema de control ambiental gira entorn del tractament de l’aire que entra a la nau. Aquest s’ha de captar de l’exterior, condicionar en funció de les necessitats dels animals (escalfar-lo, refredar-lo, o fins i tot filtrar-lo per evitar l’entrada de patògens), distribuir-lo de manera uniforme a l’interior i renovar-lo contínuament per eliminar gasos, pols i humitat.

Una ventilació correcta no només depèn del tipus de sistema utilitzat, sinó també de l’estat de les instal·lacions. És imprescindible que la nau disposi d’un bon aïllament tèrmic, que tots els components estiguin ben dimensionats, instal·lats i ajustats, i que no hi hagi fuites d’aire no desitjades, ja que l’estanquitat és clau per mantenir una climatització eficient.

L’objectiu és evitar oscil·lacions tèrmiques, eliminar l’acumulació de gasos com el CO₂ i el NH₃, i aconseguir un ambient interior estable. Un sistema mal calibrat pot suposar no només un perjudici pel benestar animal, sinó també una pèrdua econòmica derivada d’un menor rendiment productiu i majors costos sanitaris.

Criteris per escollir el tipus de ventilació

El tipus de ventilació escollit dependrà de diversos factors com el clima, el disseny de les instal·lacions, la ubicació geogràfica, el tipus de producció i el nivell de tecnificació de la granja.

La ventilació pot ser natural o forçada. La natural es basa en diferències de pressió de l’aire (produïdes pel vent) i de densitat (per diferència de temperatura). Tot i que pot ser funcional en regions amb condicions climàtiques suaus, la seva gran limitació és la impossibilitat de controlar el volum d’aire que es mobilitza, ja que depèn de les condicions atmosfèriques externes. En canvi, els sistemes de ventilació forçada permeten un control molt més precís de l’ambient interior. El seu funcionament es basa en l’ús de ventiladors que mouen l’aire dins la nau, i es poden classificar segons com interactuen els fluxos d’entrada i sortida de l’aire.

Els sistemes de pressió negativa són actualment els més utilitzats en el sector. En ells, els ventiladors extreuen l’aire viciat de la nau, generant una depressió que fa que l’aire net entri a través d’entrades controlades. Aquest mètode és eficient energèticament, més fàcil de gestionar i permet una regulació precisa del flux d’aire.

També existeixen sistemes de pressió positiva, on es força l’entrada d’aire mitjançant ventiladors, mentre que la sortida es produeix per obertures situades en punts estratègics. Tot i que són útils en entorns on es busca protegir l’interior de contaminants externs, requereixen un control més acurat.

Finalment, els sistemes de pressió neutra combinen ventiladors d’entrada i extractors de sortida. Ofereixen un alt grau de control ambiental, però amb un cost energètic superior i una complexitat tècnica més gran.

Una visió global per a un control eficient

Més enllà del sistema escollit, l’èxit del control ambiental depèn d’un disseny integral i adaptat a cada cas. És fonamental que es realitzi un estudi específic de cada explotació tenint en compte no només el tipus d’animals allotjats, sinó també factors com el clima local, l’orientació de les construccions, el grau d’automatització possible i les necessitats específiques de cada fase productiva.

Només mitjançant una planificació adequada es pot assegurar un entorn saludable, productiu i sostenible tant per als animals com per a les persones, tot maximitzant els beneficis econòmics i minimitzant els riscos sanitaris.