Blog

Blog


Estudi tècnic
Com podem maximitzar la ingesta de pinso a les truges lactants?

Com podem maximitzar la ingesta de pinso a les truges lactants?

07 de octubre de 19 - Estudis

Durant el període de lactació de les verres, el balanç energètic acostuma a ser negatiu, ja que els requeriments per al manteniment i especialment per a la producció de llet són superiors als aportats amb el consum de pinso. A més, cada dia ens trobem en les explotacions amb genètiques més prolífiques, la qual cosa exigeix una major producció de llet per a tirar endavant una ventrada cada vegada més nombrosa. A conseqüència d’aquest balanç negatiu, les verres acostumen a perdre condició corporal durant aquesta etapa. Diversos estudis constaten que una pèrdua excessiva de pes durant la lactació allarga l’interval deslletament-cubrició i redueix la tassa d’ovulació. Això no només repercuteix en els resultats reproductius posteriors, sinó també en la prolificitat del següent part. En conseqüència, estimular el consum de pinso de les verres és un aspecte prioritari per deslletar garrins amb bon pes, minimitzar les pèrdues de condició corporal de les verres i obtenir uns bons resultats reproductius en el següent cicle. El consum de pinso es veu influït per molts factors, com la temperatura ambient, la genètica, la paritat, l’estatus sanitari, la condició corporal de la verra, etc., però el sistema de subministrament d’aliment és tan important com aquests factors.

El Feeding Ball és un dispensador de caiguda lenta especialment indicat per a maternitats, que permet l’alimentació restringida o ad libitum de les verres, amb la qual cosa s’aconsegueix maximitzar el consum de pinso en maternitat. L’animal aprèn ràpidament el funcionament del mecanisme pel seu moviment natural de furgar i pel fàcil accés a la bola. A més, la disponibilitat de pinso segons la demanda de l’animal permet que la verra mengi pinso fresc les 24 hores del dia, segons el seu apetit, i que es minimitzi el seu malbaratament, ja que, d’aquesta manera, no es subministren grans porcions d’aliment de cop. Així, ens assegurem que cobrim les necessitats de la verra, a la vegada que evitem el malbaratament d’aliment, factor imprescindible, si es té en compte que l’alimentació constitueix el principal cost de les explotacions porcines.

MATERIAL I MÈTODES

Per corroborar els avantatges d’aquest mecanisme d’alimentació en maternitat, es va realitzar un estudi en una granja comercial de producció de garrins. L’explotació en qüestió, Albiporc SLU, amb 640  verres productives de genètica Nucleus, està situada a la província de Lleida i integrada per l’empresa Vall Companys. La prova es va realitzar en dues sales de maternitat, amb 12 places cadascuna. Les verres disposaven d’una menjadora d’inoxidable amb un xumet amb caudal aproximat de 2-1,5 l / min, més una aixeta per al suplement d’aigua addicional després de cada àpat. La ventilació era forçada, amb temperatura ambient objectiu de 23ºC. 

La prova es va fer amb un total de 258 verres repartides en 22 lots. El disseny experimental incloïa dos tractaments: control i Feeding Ball. En el control, es va mantenir el maneig d’alimentació que ja tenia l’explotació, amb dos subministraments al dia, mentre que al control tractament Feeding Ball el maneig va ser el mateix que al control fins al dia 6, i a partir del dia 7 post-part, les verres van ser alimentades ad libitum fins al deslletament.  Dins de cada lot, les verres van ser assignades aleatòriament a un dels dos tractaments, en funció del número i data de part. Les ventrades de garrins van ser igualades entre tractaments per nombre de garrins i pes, i en cap dels dos tractaments els garrins van tenir accés al pinso. El maneig previ i posterior a la lactació experimental va ser el mateix per a tots els animals.

Per avaluar l’efecte dels tractaments en els rendiments productius, es va registrar un conjunt de paràmetres de la verra i dels garrins durant la lactació experimental. En primer lloc, es va controlar el consum de pinso individual, així com el consum nocturn (18h-8h) de les verres amb Feeding Ball. Per avaluar la pèrdua de condició corporal, es va mesurar el gruix de greix dorsal de les verres, així com el pes viu d’aquestes. En el referent als garrins, es va registrar el pes de les ventrades i la mortalitat des del post-part fins al deslletament. Posteriorment a la lactació experimental, es van seguir els resultats de sortida en cel de les verres, així com els resultats de prolificitat al següent part.

RESULTATS I DISCUSSIÓ

Els resultats de la prova mostren com el Feeding Ball és un mecanisme molt eficaç per maximitzar el consum de pinso en lactació, encara comparant-lo amb un sistema de subministrament manual molt afinat. El consum diari per verra, des del part fins al deslletament (aproximadament 21 dies), es va incrementar quasi mig quilo al dia amb el Feeding Ball (6,91 kg/dia) respecte al control (6,42 kg/ dia), amb diferències estadísticament significatives. Durant la segona setmana de latctació va ser quan es van obtenir majors diferències de consum entre tractaments (més d’1,5 kg/dia), ja que era quan les verres Feeding Ball eren alliberades amb alimentació a voluntat. Hi ha diversos motius que poden justificar l’elevat consum de pinso que s’aconsegueix amb elFeeding Ball. En primer lloc, és un dispositiu que no només permet l’alimentació racionada, sinó també ad libitum. D’aquesta manera ens assegurem que cobrim l’apetència individual de consum de cada verra, a la vegada que evitem el malbaratament de pinso per excedir-nos en la ració. S’ha de tenir en compte que el consum en lactació varia no només en funció del número de part, sinó també segons la condició corporal de les verres. Les verres més grasses són les que acostumen a donar problemes de consum en lactació, el què es tradueix en garrins deslletats amb menys pes, tot i les importants reserves corporals que té la verra. Un altre avantatge molt important del Feeding Ball és que l’animal sempre disposa d’aliment fresc, ja que és la verra qui decideix quan menjar. Aquesta característica permet que en èpoques més caloroses, quan el consum en lactació és més crític, les verres mengen més de nit. A més, el Feeding Ball fa que no només hi hagi una menor submissió de la mà d’obra a l’hora de regular la dosificació de cada verra, sinó també una menor dependència dels horaris estrictes per donar menjar 2-3 vegades al dia, especialment en genètiques hiperprolífiques, en les quals els requeriments de consum són majors. 

En què es tradueix aquest increment de consum de pinso de les verres alimentades amb el Feeding Ball? En aquest cas, es va observar una menor pèrdua de condició corporal de les verres, tant de pes com de gruix de greix corporal. Encara que les verres en el tractament control ja obtenien bons resultats, amb una pèrdua mitjana de pes de tan sols 1,3 kg i una disminució de 2,1mm de greix dorsal durant la lactació, es van observar diferències estadísticament significatives amb el tractament Feeding Ball en ambdós paràmetres. En la prova, les verres amb Feeding Ball van guanyar pes durant la lactació (2,58 kg), i només van perdre 1,22 mm de gruix de greix dorsal. Tot i així, no es van observar diferències a la sortida en cel posterior ni en la prolificitat al part següent. La poca pèrdua de pes de les verres en el tractament control (-0,5%) pot explicar que no s’observin diferències entre tractaments en els paràmetres posteriors al deslletament, ja que la bibliografia fa referències a pèrdues de pes superiors al 10-15% per repercutir significativament en aquests paràmetres.

Pel que fa als garrins, no es van observar diferències significatives de pes al deslletament entre tractaments. No obstant això, en ambdós grups es van obtenir bons resultats, amb un pes al deslletament de quasi 6,4 kg amb una mitja de dies de lactació pròxima als 21 dies. Diverses fonts bibliogràfiques mencionen la prioritat de la verra quant a la producció de llet per alimentar als garrins, a costa de la pèrdua de condició corporal. Aquesta propietat explicaria el fet que l’increment de consum de pinso de les verres Feeding Ball repercutís en una pèrdua menor de condició corporal de les verres, però que no s’observessin diferències en l’increment dels garrins.

CONCLUSIONS

Cada dia més, ens trobem amb verres més prolífiques a les granges. Això implica unes exigències majors de consum de pinso en una etapa com la lactació, en la qual el balanç energètic acostuma a ser negatiu. Aquestes necessitats converteixen el Feeding Ball en un mecanisme molt eficaç, ja que permet incrementar el consum de pinso en maternitat (0,5kg/dia en aquest estudi), minimitzant les pèrdues de condició corporal (inclús aconseguim que les verres guanyessin pes) i tot això deixant que sigui la mateixa verra la que reguli el seu consum d’acord amb les seves necessitats individuals.

Encara que els resultats de l’estudi hagin estat molt positius, s’esperaria que en una granja amb un control no tan productiu i amb verres més prolífiques, les diferències entre el tractament control i el Feeding Ball fossin més grans.  

Comparteix a les xarxes