Anna Barbé: “Si millorem la neteja, reduïm l’ús d’antibiòtics”

El gran repte de reduir l’ús d’antibiòtics obliga el sector a ser cada vegada més exigent i curós en molts àmbits. Un d’ells és el de la neteja i desinfecció de les instal·lacions, que influeix directament sobre la salut dels animals i, per tant, en l’ús d’antibiòtics. Anna Barbé, veterinària de Vall Companys, ens explica la feina que duen a terme des de la integradora, partint de la premissa que la neteja és una inversió, mai una despesa.

Com ha evolucionat el sector porcí pel que fa a la higiene i desinfecció de les naus d’engreix?
Crec que, bàsicament, hi ha hagut un canvi en la interpretació del concepte de neteja de les granges: ja no s’entén només com la neteja de les naus (corrals, slats i parets), sinó com un concepte més global que inclou tots els elements d’una granja, com ara els sitges, els dipòsits d’aigua, les canonades, els vestidors, les zones de càrrega i, fins i tot, els espais exteriors de la granja. Aquest canvi s’ha produït per la necessitat del sector de millorar la sanitat, tot i que l’element determinant ha estat la necessitat de reduir el consum d’antibiòtics.

Com s’ha de dur a terme una correcta neteja i desinfecció?
En primer lloc, fem la neteja de la nau. Per fer-ho, retirem els excrements de més grandària, traiem les restes de pinso de les tremuges i remullem completament la nau. D’aquesta manera, estovem la brutícia perquè després la neteja sigui més efectiva. Des de fa uns tres anys, nosaltres subministrem sabó per a la neteja. Considerem que una correcta neteja és una inversió, no una despesa. Per sentit comú, si volem netejar alguna cosa bé, ja sigui el cotxe o les nostres mans, ho fem amb sabó, oi? Doncs creiem que cal fer el mateix amb les nostres granges. Per tant, després de remullar la nau, la netegem amb sabó, hi fem un repàs per no deixar restes de brutícia i recomanem deixar-la assecar abans d’aplicar el desinfectant. En segon lloc, fem la desinfecció. En aquest punt, és molt important ajustar a les nostres necessitats la quantitat de desinfectant que aplicarem; no serveix la idea generalitzada d’una garrafa de 5 litres per cada 1.000 porcs. La quantitat de desinfectant dependrà de diferents factors, com ara les dimensions de la nau, els litres d’aigua que s’utilitzen en la desinfecció, el tipus de concentració del desinfectant, etcètera. Una vegada establerta la quantitat adequada, remullem tota la nau amb el desinfectant. L’ideal és fer-ho amb les eines apropiades perquè sigui tan còmode i fàcil com sigui possible. En total, la neteja, si s’ha remullat bé la nau, representa unes cinc hores de feina per a les persones, i la desinfecció, una hora i mitja.

“És molt important ajustar a les nostres necessitats la quantitat de desinfectant.”

Influeix el tipus de material dels equips instal·lats a les naus en el temps i en la qualitat de la neteja i desinfecció?
Sí. El temps augmenta considerablement, fins i tot es pot duplicar, si els terres i els panells són de formigó, ja que és un material molt porós que absorbeix molta brutícia i aigua. El plàstic, en canvi, en ser un material no porós, permet netejar en menys temps i l’eficàcia és més gran. En neteja i desinfecció, el plàstic sempre és molt millor, sens dubte.

A quines zones cal prestar una atenció especial?
Els punts més crítics són les cantonades, les unions entre els slats i el ciment, les zones que queden al voltant d’algunes tremuges, segons on estiguin col·locades, i els separadors amb ventilació. D’altra banda, costa conscienciar la gent que també cal netejar els sostres, que haurien de ser llisos. I, finalment, un altre punt complicat, sovint per com està feta la instal·lació, són els dipòsits d’aigua.

En aquest sentit, es fa correctament la higienització de l’aigua?
En primer lloc, és molt important dir que no n’hi ha prou amb tenir una bomba i utilitzar un producte per a la higienització de l’aigua. És imprescindible supervisar la instal·lació, perquè ens trobem que hi ha bombes que fallen, que el producte per a la higienització s’acaba, etcètera. Nosaltres fem una analítica de l’aigua a cada lot. Legalment, només és necessària una analítica a l’any si l’aigua de la granja prové d’un canal i, teòricament, cap si l’aigua és potable i prové d’un poble, tot i que amb l’aigua dels pobles tens moltes sorpreses. Per això, la higienització ha de ser constant i, sobretot, supervisada.

Nau d'engreix amb panells de plàstic Rotecna. Foto: Rotecna.

Quines són les principals malalties com a conseqüència d’una higienització deficient de l’aigua?
D’entrada, considerem l’aigua com un aliment. Per cada quilo de pinso que menja un porc, beu entre 2,5 i 3 litres d’aigua, és a dir, beu el triple del que ingereix. Pel que fa a la seva relació amb diferents patologies, l’aigua pot transmetre qualsevol patogen i, especialment, els causants de problemes digestius: colibacils, clostridis, disenteria, salmonel·la… A través de l’aigua pot entrar qualsevol patologia.

Pel que fa a la neteja de l’exterior de les naus, què hem de tenir en compte?
En aquest sentit, parlem de bioseguretat interna: tenir els espais exteriors nets, els sitges nets, uns pediluvis… Afegiria la importància de conscienciar el ramader que la higiene també inclou materials com les agulles, la roba de treball dels treballadors, les botes, etc., elements en els quals, en ocasions, no es pensa.

Una correcta neteja i desinfecció contribueixen a reduir el consum d’antibiòtics?
Sí, no en tinc cap dubte. De fet, vaig fer una prova durant un període de sis mesos per comprovar l’estalvi que es podia aconseguir en colistina i neomicina, que són els antibiòtics estrella actualment, millorant la neteja i desinfecció. Així, comparant el mateix període de temps, el 2016, en millorar la neteja, vam reduir en un 50 % l’ús d’aquests antibiòtics respecte de l’any anterior, i ara no utilitzem la colistina.

“En neteja i desinfecció, el plàstic sempre és molt millor, sens dubte.”

I pel que fa al benestar dels animals, influeix la qualitat de la neteja i desinfecció de les naus?
Jo entenc que qualsevol cosa que facis perquè l’animal estigui més sa, que no tingui tantes malalties… té un efecte directe sobre el seu benestar. Com millor tinguis els animals, més ben alimentats, en un espai net… aquests tindran més potencial a escala productiva. Per tant, la relació més directa es dona entre neteja i sanitat, tot i que tot contribueix al benestar animal.

Amb tot, quins reptes té per davant el sector en matèria de neteja i higiene?
Principalment, la conscienciació i la formació de tot el sector sobre la importància d’aquesta qüestió, des de les empreses de neteja fins als ramaders, a més de tots els agents implicats en la producció porcina. Tot el que es pugui aportar per facilitar la neteja i desinfecció de les granges, ja siguin tipus de materials, productes de neteja, la construcció de noves instal·lacions amb l’objectiu de facilitar les tasques de neteja, etcètera, serà benvingut.