Blog

Blog


C. Sánchez: “Estem conscienciats de la importància de la bioseguretat”

C. Sánchez: “Estem conscienciats de la importància de la bioseguretat”

26 de maig de 20 - Noticies

El sector disposa d’una sèrie de mesures de bioseguretat per protegir les granges de malalties, mantenir un perfecte estatus sanitari, reduir l’ús d’antibiòtics i aconseguir uns bons índexs de producció. Carlos Sánchez, veterinari del Servei de Prevenció Animal de la Generalitat de Catalunya, assegura que el sector és conscient  del valor de la bioseguretat, però, a la vegada, recorda que es tracta d’una lluita constant i que no es pot abaixar la guàrdia, especialment en un moment en què les resistències als antibiòtics augmenten i apareixen nous focus de malalties que amenacen a les nostres granges.

Carlos Sánchez, veterinari del Servei de Prevenció en Salut Animal de la Generalitat de Catalunya. Foto: Carlos Sánchez.

Quina importància té la bioseguretat en les granges?

És un dels punts fonamentals dins de la gestió de les granges, ja que ens ajuda a reduir el risc d’entrada de malalties infeccioses i també la propagació d’aquestes malalties dins de la mateixa granja i cap a altres. Un bon estatus sanitari dels animals implica un millor rendiment i una reducció de la despesa del consum de medicaments i antibiòtics. Per una altra part, s’ha de tenir en compte que actualment existeixen amenaces reals de malalties que poden entrar al nostre territori: part de països d’est d’Europa tenen brots de pesta porcina africana (PPA), i a països del nord d’Àfrica s’han registrat casos de febre aftosa.

Quina és la situació actual pel que fa a l’aplicació de mesures?

És una situació que està en constant evolució i, per sort, va a millor. No obstant això, crec que el concepte de la bioseguretat ha de ser un concepte dinàmic, no hem de quedar-nos només amb aconseguir unes mesures concretes. Aquestes mesures les hem de mantenir en el temps i, en funció dels canvis del nostre entorn (condicions climatològiques, aparició de noves malalties, fluxos comercials, etc.) han d’actualitzar-se i crear-ne de noves.

Quines són les principals vies de transmissió de malalties a les granges?

Jo sempre proposo plantejar una visió de fora cap a dins, imaginar-nos que estem a l’entrada de la granja i veiem que hi ha tot un grup de virus i bacteris que volen entrar a la granja i que faran tot el possible per aconseguir-ho. Som a la primera línia de combat i hem de protegir les vies d’entrada que són: l’entrada de nous animals, de vehicles, de persones (treballadors, veterinaris, altres operaris, etc.), del pinso, aigua i l’aire. Després, tenim una segona línia de combat, en la qual, quan lamentablement els organismes ja han superat la primera línia, hem d’evitar que s’estenguin per tota la granja. Per aconseguir-ho, hem de mantenir nets els marges de les naus, posar pediluvis a l’entrada de cada nau, tapar les obertures perquè els pardals i els rosegadors no disseminin la malaltia, realitzar una neteja i desinfecció correcta dels corrals, etc.

Quines són les mesures mínimes de bioseguretat que l’administració obliga a aplicar?

Les mesures bàsiques d’obligat compliment estan recollides en el Decret 40/2014, que inclou:

  • L’establiment d’unes distàncies mínimes entre granges, ja que una densitat elevada de granges augmenta el risc de propagació.
  • Una tanca perimetral (amb la porta sempre tancada). Les granges han d’estar sempre tancades per evitar l’entrada de senglars i de persones externes.
  • Un sistema que asseguri la correcta aplicació del producte desinfectant a les rodes dels vehicles que accedeixen a la granja.
  • La instal·lació de teles pels pardals i sistemes que assegurin que aus i altres animals no entrin per les obertures, finestres, portes o xemeneies.
  • Disposar d’instal·lacions que evitin que les persones siguin una font de contagi. Això implicar tenir uns vestuaris adequats, roba d’ús exclusiu de granja, ubicació del vestuari el més a prop possible de l’entrada...
  • Les noves instal·lacions han de dissenyar-se de forma que les càrregues de pinso i animals es facin  des de fora de la granja.
  • És important que els treballadors tinguin uns coneixements bàsics en matèria de sanitat, bioseguretat i benestar.
  • Realitzar correctament les tasques de neteja i desinfecció de les instal·lacions amb els equips adequats.
  • Disposar de sistemes d’emmagatzematge i gestió de cadàvers que pugui realitzar-se des de l’exterior de la tanca perimetral.

Les granges han de disposar de vestuaris adequats. Foto: Rotecna. 

Què implica el no compliment d’aquestes mesures?

En primer lloc, un risc per al mateix ramader, ja que la seva granja queda exposada a la possible entrada de malalties; però no només això, sinó que a més augmenta el risc que la granja es converteixi en una espècie de centre de multiplicació i difusió d’aquests agents patògens i pugui arribar a afectar a altres granges que si que apliquen les mesures de bioseguretat. Per una altra part, si el ramader no compleix amb les mesures mínimes, existeixen uns controls i unes inspeccions que poden detectar-ho i, en aquest cas, la normativa contempla sancions que poden anar des d’una advertència al ramader fins a la imposició de terminis de temps per adequar les seves instal·lacions, o prohibir l’entrada d’animals a la granja mentre no estigui en condicions.

Existeixen mesures addicionals que ja s’estiguin aplicant?

Sí. De fet, a Catalunya ja es va establir que totes les granges de porcs han de passar una enquesta de bioseguretat en la qual es recullen una sèrie de mesures addicionals que algunes granges ja apliquen: tenir una doble tanca perimetral; instal·lar filtres HEPA (filtres d’alta eficiència de retenció de partícules) a les entrades d’aire de les naus, ja que redueixen molt l’entrada de patògens per l’aire; disposar d’un camí independent al d’accés a la granja per al vehicle de recollida de cadàvers i per al de retirada dels purins, etc.

Quins avantatges aporta la bioseguretat?

Existeix una seqüència molt lògica: la bioseguretat ajuda a reduir l’aparició de malalties, la qual cosa implica uns amicals sans que produiran més i millor, i un rendiment més elevat de la granja. A més, el fet de tenir animals més sans implicar una disminució de l’ús d’antibiòtics i una reducció de la despesa en aquests fàrmacs. Per una altra part, un aspecte molt important és la valorització de la granja. Una granja té un valor que pot incrementar-se amb l’aplicació de mesures de bioseguretat, la qual cosa et pot beneficiar si en un futur vols llogar la granja, fer negocis amb una comercial, etc.

Quina és la tendència del sector en aquest àmbit?

Som optimistes, perquè estem comprovant que les granges compleixen en bioseguretat i, sobretot, que hi ha molta conscienciació del sector. La prova és que tant el sector com les administracions cada vegada ens autoexigim més en aquest àmbit, ja que no podem abaixar la guàrdia. La tendència és aconseguir que totes les granges porcines assoleixen el major grau de bioseguretat possible.

Comparteix a les xarxes