Blog

Blog


Claus per estar entre les millors granges

Claus per estar entre les millors granges

12 de febrer de 19 - Noticies

En un sector en creixement, amb genètiques cada vegada més prolífiques, en el qual la sanitat és primordial per a garantir el futur... existeixen importants diferències entre granges. La productivitat i els costos són dos factors bàsics per a valorar si una granja està fent les coses bé. Però quines són les claus per a estar entre les millors? Parlem amb Joan Wennberg, assessor veterinari, per a conèixer les 6 claus per a ser una granja model.


Joan Wennberg. Foto: Rotecna.

Com ens assegura Wennberg, "no hi ha una única dada que determini si una granja està entre les millors, si no que són varis, com el nombre de garrins nascuts, les xifres totals de producció, els costos de la granja, els beneficis.... No hi ha un únic patró. No obstant això, per a situar-se entre les millors granges, evidentment, la producció d'una explotació ha de ser alta (dins de les possibilitats de cada genètica) i els costos baixos (per sota de la mitjana)". A partir de la seva experiència, Wennberg enumera els 6 factors clau que compleixen les millors granges:

1. PERSONAL

"Tenir un personal format i motivat és imprescindible per a arribar a ser una granja d'alta producció", assegura Wennberg, que conclou: "Una granja són les persones que treballen en ella". En aquest sentit, indica que, d'una banda, el personal ha de comptar amb una formació prèvia, teòrica o teòric-pràctica, per a tenir uns coneixements sobre els animals, conceptes bàsics de maneig, etcètera, i després, des de la mateixa granja, s'ha de proporcionar als empleats una formació específica sobre el funcionament de la granja i el treball a desenvolupar.

D'altra banda, al capdavant del personal tenim l'encarregat, una figura bàsica, especialment en un moment com l'actual, amb granges cada vegada més grans. "L'encarregat és el responsable d'assignar els treballs, d'organitzar les tasques, motivar als empleats, supervisar el seu treball...", enumera Wennberg. A més, és una figura bidireccional, que exerceix d'enllaç entre el propietari de la granja i els treballadors, i entre els tècnics que visiten la granja i els treballadors. L'encarregat està en el centre, i ha d'organitzar el dia a dia de la granja.


S'ha de proporcionar als empleats una formació específica sobre el treball i el funcionament de la granja. Foto: Rotecna.

2. ORGANITZACIÓ

"Quan parlem de l'organització del treball en la granja, ens referim a que es treballi de forma ordenada i eficient, que es tinguin clares les prioritats però que, alhora, hi hagi temps d'atendre els detalls", explica Wennberg. Per a comprendre-ho millor, segons Joan, "podem determinar si una granja està ben organitzada si, en les diferents tasques, l'encarregat i el personal poden respondre a tres preguntes: qui?, com?, i quan?". El com es refereix a la forma en què es fan les coses en una granja, el qui a la persona o persones responsables de fer cada treball, i el quan, al moment i a la periodicitat de les tasques.

"Una granja organitzada és aquella en què, si l'encarregat falta tres dies, no passa res"

3. MANEIG

El maneig depèn directament dels dos factors anteriors. Si tenim un personal format i motivat, i la granja està organitzada, segurament el maneig serà correcte. "Encara que qualsevol pràctica de maneig que es realitza en les diferents àrees de la granja és important, la meva experiència m'indica que, en l'actualitat, existeixen algunes fases del procés de producció en les quals es determinen les diferències entre les granges d'alta producció i les que no ho són", explica Wennberg.

És el cas, per exemple, de la preparació per al primer cobriment, punt en el qual, segons Wennberg, l'èxit radica en algunes pràctiques molt aconsellables, com realitzar correctament una adaptació sanitària per a evitar l'entrada de qualsevol problema a la granja, adaptar la truja a la sanitat de la granja, controlar un zel previ abans de la inseminació, establir un període de 15 dies d'adaptació a les gàbies on es realitza la inseminació i realitzar una sobrealimentació (flushing) adequada de les futures reproductores per a aconseguir una millor ovulació.

En el cas de maternitat, hi ha moltes diferències de maneig, especialment en granges que treballen amb genètiques d'alta prolificitat, però hi ha tres factors que han de complir-se: parts assistits de manera correcta, amb control regular cada 30 minuts, control exquisit de l'ambient (temperatura) on es troben els garrins durant les primeres 48 hores de vida, i assegurar que tots prenen calostre, amb especial atenció a aquells garrins amb dificultats.

4. SANITAT

"La sanitat és fonamental. Si treballes bé i la gent està formada, però tens brots de malalties molt sovint, mai seràs una granja d'alta producció", alerta Wennberg. Per a aconseguir un bon estatus sanitari és imprescindible protegir la granja, i això s'aconsegueix invertint en bioseguretat externa, per a evitar el contagi de malalties de l'exterior, i en bioseguretat interna, perquè les malalties que ja tens controlades et facin el menor mal possible. En bioseguretat és molt important la formació del personal, que aquest comprengui el perquè de les mesures adoptades i la seva importància, per a així aconseguir que aquestes es compleixin i es mantinguin en el temps. D'altra banda, si una granja comença de zero, és important invertir a comprar animals sans, lliures del màxim de malalties possibles.


En maternitat és important realitzar un control exquisit de l'ambient on es troben els garrins. Foto: Rotecna.

5. ALIMENTACIÓ

"La clau de l'alimentació, més enllà de les fórmules de nutrició dels pinsos que ja vénen correctes de fàbrica, radica que l'aliment se subministri de forma adequada, segons les necessitats dels animals en cada fase", afirma Wennberg. D'aquesta forma, en alimentació parlaríem de dos aspectes: el nutricional, que compleixen les fàbriques de pinso, i l'alimentació pràctica, que entra dins del maneig de la granja, que consisteix en com es dóna menjar als animals perquè tinguin una condició corporal correcta.

En aquest sentit, Wennberg assenyala la importància de mantenir una bona condició corporal de les truges en moments com en la sortida de maternitat, que ens informa de si hem alimentat bé a la truja durant el primer mes de gestació, que ens dirà si hem recuperat les truges i si hem aprofitat aquest període per a igualar el seu estat corporal, i en l'entrada de sala de parts, aspecte clau per a aconseguir un bon part i lactació. "L'alimentació en maternitat és un art", assegura Wennberg, encara que totes les tècniques persegueixen un mateix objectiu: augmentar a poc a poc la ingesta de pinso de les truges, identificant a les que poden menjar i les que no, i estimular el consum d'aigua, amb l'objectiu d'aconseguir consums de 8-10 quilos de pinso en la segona meitat del període de lactació.

6. INSTAL·LACIONS

El concepte d'instal·lacions és molt ampli, per això, en termes generals, Wennberg concentra la seva visió en tres àmbits; l'existència d'una nau de quarantenes adequada, les condicions en maternitat i el control ambiental. "Són els punts en els quals crec que es falla molt i hi ha més diferències entre granges. A més, són aspectes que, en les millors granges, es tenen molt en compte i es treballen bé", explica.

Així, en la quarantena, donada la seva relació directa amb la sanitat de la granja, una granja no pot ser sana ni d'alta producció si no treballa correctament la reposició. "El punt més gran d'entrada de malalties a la granja són les reproductores, per això és important comprar animals sans, complir amb els períodes de quarantena i invertir en una adaptació de les futures reproductores", enumera Wennberg. En quarantena també es recomana tenir aquesta nau els més lluny possible de la granja i, sobretot, disposar d'espai suficient per a tenir almenys dos mesos de quarantena-adaptació.

En maternitat, les genètiques modernes requereixen un mínim d'espai i instal·lacions, i una certa capacitat de maneig per a poder deslletar a molts garrins i reduir el risc d'aixafament. Places de maternitat estretes (d'una amplària inferior als 1,80 m), plaques tèrmiques petites, absència de gàbies amb sistemes antiaixafament... són factors clarament limitants.

Finalment, quant al control ambiental, és imprescindible disposar de les instal·lacions i els equips necessaris per a fer front a uns mesos d'estiu cada vegada més llargs i calorosos. "Sense sistemes de ventilació i refrigeració adequats en gestació i maternitat, tres mesos d'estiu poden enfonsar molts mesos de treball", assegura Wennberg.

En conclusió, segons Wennberg, els productors disposen de totes les eines i coneixements necessaris per a estar entre les millors granges: "Tot el que exposem són pràctiques conegudes per tots. El secret de les millors granges no resideix que saben més, sinó en què treballen millor i en com cada ramader supera les limitacions de la seva granja".

Comparteix a les xarxes