Com podem protegir la salut respiratòria a les granges porcines?

La salut respiratòria és un pilar fonamental per a l'èxit de qualsevol granja porcina. Tanmateix, controlar les malalties respiratòries no sempre és una tasca senzilla. El Complex Respiratori Porcí (CRP) representa un dels reptes sanitaris i econòmics més importants del sector, ja que no acostuma a estar causat per un únic agent, sinó per la interacció entre diferents patògens, les condicions ambientals i l'estat immunitari dels animals. Per això, el seu control requereix un enfocament integral que combini mesures de prevenció, maneig i bioseguretat per mantenir l'equilibri entre l'agent, l'ambient i l'hoste. L'objectiu final és garantir no només la salut dels animals, sinó també l'eficiència productiva i la rendibilitat de la granja.

Maneig de l'entorn

El maneig ambiental exerceix un paper fonamental en la prevenció de les malalties respiratòries. Factors com la qualitat de l'ambient, el disseny de les instal·lacions, l'alimentació i el subministrament d'aigua constitueixen la base de qualsevol programa sanitari. Si algun d'aquests pilars falla, els patògens troben condicions més favorables per actuar i la resposta immunitària dels animals es pot veure compromesa.

Entre tots els factors que conformen el maneig ambiental, la ventilació ocupa un lloc especialment rellevant. Una renovació adequada de l'aire és essencial per mantenir una bona qualitat ambiental dins de la nau. Tanmateix, durant els mesos més freds o en períodes amb marcades oscil·lacions tèrmiques, com la tardor i l'hivern, és freqüent prioritzar el manteniment de la temperatura interior, reduint la ventilació. Com a conseqüència, s'afavoreix l'acumulació de gasos nocius, especialment amoníac, així com de partícules en suspensió.

L'exposició continuada a aquests irritants desencadena un augment en la producció de moc com a mecanisme de defensa de la mucosa respiratòria. No obstant això, quan aquest moc esdevé més viscós i s'acumula en excés, el sistema d'aclariment mucociliar perd eficàcia, dificultant l'eliminació de patògens i comprometent la funció respiratòria. A més, aquesta alteració pot limitar la penetració de determinats tractaments antimicrobians al teixit pulmonar, reduint-ne l'eficàcia.

Per tot això, mantenir una ventilació adequada, juntament amb un control correcte de la humitat relativa i de la qualitat de l'aire, és fonamental per preservar la salut respiratòria dels animals i reduir la transmissió d'agents infecciosos, entre ells el virus de la influença porcina.

Immunització de truges i garrins

La vacunació és un altre dels pilars fonamentals per prevenir malalties respiratòries com la pneumònia enzoòtica causada per Mycoplasma hyopneumoniae. Perquè sigui realment eficaç, l'estratègia vacunal s'ha de plantejar de manera integral, protegint tant els animals en producció com el ramat reproductor.

Tot comença amb una correcta aclimatació i immunització de les truges de reposició. L'administració de dosis de reforç durant la fase de recria contribueix a reduir l'excreció bacteriana en el moment del part. D'aquesta manera, les truges transmeten una menor càrrega de M. hyopneumoniae als seus garrins durant les primeres setmanes de vida, disminuint la pressió d'infecció des de l'inici i facilitant el control de la malaltia en les fases posteriors de producció.

La vacunació de les truges gestants també exerceix un paper clau, ja que afavoreix la transferència d'immunitat passiva a través del calostre. A més d'anticossos maternals, aquest aporta nombrosos components immunitaris que contribueixen a la maduració del sistema immunitari del garrí i reforcen les seves defenses durant les primeres etapes de vida.

En els garrins, un dels aspectes més importants és escollir el moment òptim per a la vacunació. Tot i que administrar-la en el deslletament facilita el maneig, l'estrès propi d'aquesta fase pot comprometre la resposta immunitària. Per això, en determinades situacions pot ser preferible endarrerir la vacunació uns dies, sempre que aquesta decisió s'adapti al programa sanitari de la granja i no interfereixi amb altres immunitzacions, com les dirigides contra el circovirus porcí.

Finalment, l'elecció entre protocols d'una sola dosi o de dues dosis ha de respondre a les necessitats específiques de cada granja. Factors com el nivell de pressió sanitària, l'epidemiologia de la malaltia i la capacitat operativa de la granja seran determinants per seleccionar l'estratègia vacunal més adequada.

La vacunació de les truges gestants afavoreix la transferència d'immunitat passiva a través del calostre. Foto: Rotecna.

Ús responsable d'antimicrobians

Quan les mesures preventives no són suficients i cal recórrer al tractament, l'ús d'antimicrobians s'ha de fer de manera responsable. Això no significa utilitzar-los menys, sinó emprar-los únicament quan estan indicats i fer-ho de manera estratègica, racional i basada en el diagnòstic. Per això, qualsevol programa terapèutic s'ha de recolzar en una adequada avaluació clínica i en proves de laboratori que permetin identificar els agents implicats i conèixer-ne el perfil de sensibilitat mitjançant antibiogrames.

Un cop seleccionat el tractament, la seva eficàcia dependrà en gran mesura d'una administració correcta. La dosi s'ha de calcular sempre en funció del pes viu dels animals i ajustar-se tenint en compte la biodisponibilitat del principi actiu, així com el consum real d'aigua o d'aliment.

En els tractaments administrats a través de l'aigua de beguda, és fonamental comprovar que els equips de dosificació i els dipòsits de la solució mare funcionen correctament i garanteixen l'estabilitat del medicament. De la mateixa manera, quan la medicació s'incorpora a l'aliment, és imprescindible verificar que el consum previst es correspon amb el consum real del lot. En cas contrari, alguns animals podrien rebre dosis inferiors a les necessàries, comprometent l'eficàcia del tractament i afavorint l'aparició de resistències bacterianes.

A més, determinades eines complementàries poden potenciar l'èxit terapèutic. És el cas dels agents mucolítics, com la bromhexina, que afavoreixen l'eliminació de secrecions respiratòries i poden millorar la distribució d'alguns antimicrobians a l'aparell respiratori.

Bones pràctiques de bioseguretat

La bioseguretat constitueix la primera línia de defensa davant l'entrada i la propagació d'agents patògens a la granja. Perquè sigui realment eficaç, s'ha de recolzar en protocols d'higiene rigorosos i aplicats de manera sistemàtica. En aquest sentit, la neteja i desinfecció de les instal·lacions ha de seguir sempre una seqüència ben definida: retirada de la matèria orgànica, remull, aplicació de detergents, rentat a pressió, assecat i, finalment, desinfecció.

La qualitat d'aquest procés també depèn dels productes i procediments emprats. L'ús d'aigua calenta i detergents escumants millora l'eliminació de la brutícia, especialment en àrees crítiques com les sales de maternitat i de deslletament. A més, alternar periòdicament els principis actius dels desinfectants ajuda a mantenir-ne l'eficàcia dins d'un programa integral d'higiene.

Un altre aspecte clau és respectar el buit sanitari entre lots. Tot i que les necessitats productives no sempre permeten allargar-lo tant com seria desitjable, mantenir aquest període durant el màxim temps possible afavoreix la reducció de la càrrega microbiana ambiental. Durant aquest interval, l'assecat de les instal·lacions exerceix un paper especialment important, ja que limita la supervivència de nombrosos agents infecciosos.

Tanmateix, cap protocol de neteja està complet si no se'n comprova l'eficàcia. Les auditories sanitàries, els controls microbiològics de superfícies o les proves específiques d'higiene permeten verificar que les mesures implantades estan donant els resultats esperats i identificar oportunitats de millora.

Finalment, l'èxit de qualsevol programa sanitari depèn, en gran mesura, de les persones que el posen en pràctica. La formació continuada del personal en bioseguretat, reconeixement de lesions i realització de necròpsies, juntament amb protocols clars i fàcils d'aplicar, garanteix que les mesures preventives s'executin de manera consistent. Quan, a més, aquesta informació s'integra amb les dades productives, sanitàries i les troballes d'escorxador, la granja disposa d'una base sòlida per prendre decisions que millorin la salut respiratòria dels animals i la rendibilitat del sistema productiu.