Blog
Blog

Com podem reduir el risc d’hipotèrmia en garrins?
04 de desembre de 25 - Noticies
L’arribada de l’hivern suposa sempre un repte addicional a maternitat. Tot i que la majoria de sales de mares estan dissenyades per mantenir una temperatura adequada, els garrins acabats de néixer continuen sent extremadament sensibles a qualsevol variació tèrmica. La seva fisiologia, amb escasses reserves energètiques, poca capacitat d’aïllament i una gran pèrdua de calor just després del part, els fa especialment vulnerables durant les primeres hores de vida.
Per això, fins i tot en instal·lacions ben climatitzades, la gestió del microclima mitjançant sistemes de calefacció i nius específics continua sent una eina clau per evitar hipotèrmies, millorar l’encalostrament i reduir les baixes per fred o aixafament. Un bon maneig tèrmic en els moments crítics contribueix de manera decisiva a millorar la supervivència i el rendiment de cada ventrada durant els mesos més freds de l’any.
Per què els garrins són especialment sensibles al fred?
El garrí acabat de néixer és un animal extremadament vulnerable al fred per diverses raons fisiològiques. Neix en un ambient molt més fred que el de l’interior de la truja i, a més, ho fa mullat, cosa que accelera la pèrdua de calor per evaporació. La seva capacitat per mantenir la temperatura corporal és molt limitada, ja que gairebé no disposa de greix subcutani ni d’aïllament tèrmic natural.
A això s’hi suma que compta amb reserves energètiques molt escasses. Si s’enfredoreix, perd mobilitat ràpidament i li costa acostar-se a les mamelles per ingerir calostre, fet que redueix el seu nivell d’energia i la seva capacitat de termoregulació. Quan això passa, el garrí entra en una dinàmica negativa en què, en refredar-se, li costa mamar, i aquesta manca d’energia provoca una pèrdua de temperatura encara més gran. A més, els animals hipotèrmics busquen amb més insistència la calor del cos de la truja, augmentant notablement el risc d’aixafament. Tot plegat converteix el control tèrmic en un element decisiu per salvar vides durant les primeres hores postpart.
Gestió de la calefacció a maternitat durant l’hivern
La calefacció localitzada és l’eina més eficient per prevenir la hipotèrmia en els garrins sense comprometre el benestar de la truja. En lloc d’augmentar la temperatura de tota la sala, cosa poc eficient i que pot generar estrès tèrmic en les mares, l’ús de plaques calefactades i làmpades infraroges permet crear un microclima càlid exclusivament a la zona on els garrins ho necessiten.
Les plaques calefactades proporcionen una calor constant i homogènia, que es manté estable independentment de les variacions ambientals. Això és especialment útil durant la nit o en jornades de fred extrem. Les làmpades infraroges, per la seva banda, ofereixen una aportació de calor immediata i són especialment valuoses en les primeres hores després del part, quan el garrí encara està mullat i pateix una caiguda brusca de temperatura.
El paper del niu en la prevenció de la hipotèrmia
El niu és un dels elements més determinants per garantir la supervivència dels garrins durant l’hivern. La seva funció principal és oferir un espai protegit, aïllat de corrents d’aire i amb la concentració tèrmica necessària perquè els animals estabilitzin la seva temperatura corporal des de les primeres hores de vida. Models com els nius de Rotecna han demostrat ser especialment eficaços a l’hora de crear un microclima controlat i facilitar que els animals es mantinguin agrupats i calents.
Durant els primers dies, mantenir el niu al voltant dels 34–35 °C permet que els recent nascuts disposin d’una zona càlida i estable, mentre que la sala pot mantenir-se a 18–20 °C, un rang adequat per a les truges. Aquesta combinació afavoreix el benestar de tots dos i, al mateix temps, evita augmentar innecessàriament la temperatura ambiental. Concentrar la calor únicament on els garrins la necessiten es tradueix en un ús més eficient de l’energia, amb reduccions en la despesa energètica en maternitat que poden situar-se entre el 20% i el 40%.
A més, disposar d’un refugi càlid i atractiu evita que els garrins busquin l’escalfor al costat del cos de la truja, fet que redueix de manera significativa el risc d’aixafaments. Per mantenir el microclima en condicions òptimes, és important adaptar la gestió del niu a l’edat dels animals: durant els primers dies convé mantenir la tapa tancada per retenir la calor, i anar-la obrint progressivament quan comencen a generar més calor corporal. Aquest ajust gradual evita sobreescalfaments, millora el confort i contribueix a una gestió tèrmica eficient que protegeix la viabilitat de la ventrada.
Maneig complementari per minimitzar el risc d’hipotèrmia
A més de la calefacció i els nius, hi ha pràctiques de maneig que ajuden a estabilitzar la temperatura del garrí durant les primeres hores. L’assecat immediat en néixer és una de les més efectives, ja que evita pèrdues de calor per evaporació i facilita una incorporació més ràpida al mugró. Controlar les corrents d’aire és igualment crucial: fins i tot quan el niu està correctament calefactat, un flux d’aire fred pot generar descensos perillosos en la temperatura corporal.
Finalment, afavorir un accés ràpid al calostre és determinant. Un garrí que mama aviat té més energia, més mobilitat i millors recursos per mantenir la seva temperatura corporal. Això es tradueix en una menor mortalitat i una major vitalitat del lot.
Com un bon maneig tèrmic redueix baixes i millora la viabilitat dels garrins
La mortalitat per hipotèrmia continua sent una de les principals causes de pèrdues a maternitat durant l’hivern. Tanmateix, un maneig adequat de la calefacció i l’ús de nius ben dissenyats permeten crear un entorn controlat en què els garrins poden estabilitzar la seva temperatura, mamar ràpidament i reduir el risc d’aixafament.
Les granges que implementen sistemes de microclima eficients combinant plaques calefactades, làmpades i nius ben regulats no només disminueixen les baixes, sinó que també optimitzen el consum energètic i milloren notablement el benestar dels animals. Garantir la calor adequada des del naixement és, en definitiva, una estratègia rendible, productiva i essencial perquè els garrins superin amb èxit les setmanes més fredes de l’any.





