Com utilitzar purí porcí en la fertiirrigació de fruiters

Fins fa pocs anys, el concepte de fertirrigació consistia en la barreja d’aigua amb fertilitzants químics per a l’aplicació en diferents tipus de cultius. Amb el temps, la necessitat de millorar la gestió de les dejeccions porcines i l’avenç cap a un model de producció més sostenible, la coneguda economia circular, ha suposat l’estudi d’alternatives, entre elles la fertirrigació amb fertilitzants orgànics provinents del purí. Tot i que el seu ús ja és habitual en cultius extensius com els cereals, des de l’IRTA s’està duent a terme un assaig per aplicar-lo en arbres fruiters. Sobre aquest estudi i les característiques de la fertirrigació orgànica parlem amb l’investigador de l’IRTA Josep Rufat i els tècnics Xavier Vallverdú i Maribel Abadias.

Equip que realitza els assaigs de fertiirrigació en arbres fruiters. Foto: Rotecna.

Cada cop es parla més de la reutilització de les dejeccions ramaderes com a fertilitzants orgànics. Què és, exactament?
El que proposem és substituir els productes químics per fertilitzants orgànics provinents de la fracció líquida del purí porcí. Per analitzar-ne el rendiment i les garanties d’ús tenim en marxa un assaig on provem com funciona la fertirrigació orgànica en arbres fruiters. Analitzem les característiques del fertilitzant, la seva aplicació i els resultats productius, tenint en compte les limitacions legislatives, els efectes ambientals i la seguretat del producte per al consumidor final. Per entendre el procés, primer es fa a la granja una separació sòlid-líquid del purí, i nosaltres ens quedem amb la part líquida, que després barregem amb aigua i l’apliquem pel sistema de reg gota a gota, encara que també es pot utilitzar per aspersió.

Quines característiques té la fracció líquida que obtenim del purí?
Un dels problemes d’aquest producte orgànic és que la seva composició varia al llarg del temps, d’una granja a una altra, segons la fase productiva (mares, engreix o deslletament), també segons l’època d’aplicació... Per això, per conèixer la composició del fertilitzant orgànic que aplicarem cal fer sempre una anàlisi i veure quina riquesa i composició NPK (nitrogen, fòsfor i potassi) té, que és el més important. En aquest sentit, no és un producte amb una composició equilibrada; sol ser baix en potassi, de manera que en alguns casos cal compensar-ho. Tot i això, en els cinc anys que portem fent aquest assaig, no hem observat que, amb l’aplicació d’aquest fertilitzant orgànic, el balanç NPK hagi baixat pel que fa al potassi. Potser perquè els fruiters no són excessivament exigents en nutrients o perquè el sòl ja contenia potassi, no hem tingut problemes.

Com s’ha d’aplicar la fertirrigació orgànica?
Segons les directrius de Global GAP, que estableixen els requisits per garantir la seguretat alimentària dels productes agrícoles, podem aplicar aquests fertilitzants orgànics fins a dos mesos abans de la collita. Per exemple, en el cas dels arbres amb què fem l’assaig, que es cullen a primers de setembre, podem aplicar-la fins a principis de juliol. A partir d’aquí, no podem utilitzar aquesta fracció líquida per evitar problemes derivats de la seva aplicació. L’aplicació és sanitàriament segura, però pot haver-hi contaminació indirecta, que no ha de ser per culpa directa d’aquest producte, però que se li podria atribuir, i això generaria un greu problema. Per això, és molt important complir amb els períodes d’aplicació recomanats.

Quins són els beneficis en comparació amb l’aplicació d’altres fertilitzants químics?
D’entrada, estem reutilitzant un subproducte, mal anomenat així, com són les dejeccions ramaderes, i pràcticament a cost zero. En molts casos, el propietari de les granges necessita desfer-se’n, i fins i tot arriba a pagar per fer-ho, per la qual cosa l’agricultor pot obtenir nutrients sense cost, mentre que els fertilitzants minerals els ha de pagar. A partir d’aquí, si econòmicament és rendible, és un producte amb una gran capacitat fertilitzant i pot substituir parcialment, o fins i tot totalment, els productes químics. En aquest sentit, al llarg de l’assaig no s’ha detectat cap diferència productiva respecte als fertilitzants minerals. D’altra banda, el tècnic del programa d’ús eficient de l’aigua de l’IRTA, Xavier Vallverdú, explica que també s’han fet anàlisis per veure la microbiologia del sòl, i els resultats han mostrat un augment d’entre el 25 i el 30% de l’activitat microbiològica. Ara cal analitzar quin tipus d’activitat és i veure si afavoreix la productivitat.

Quins són els obstacles a tenir en compte en la fertirrigació?
El principal inconvenient és el transport, per això cal reduir al màxim la distància entre la granja i les finques on s’aplicarà la fracció líquida. L’ideal és buscar una finca propera a les granges on es produeix el purí, per minimitzar els costos de transport, ja que la fase líquida ocupa molt de volum, i garantir la viabilitat econòmica del seu ús com a fertilitzant. D’altra banda, també cal fer una inversió per tenir el sistema de reg preparat amb un bon sistema de filtratge per evitar que qualsevol resta sòlida del purí pugui accedir al sistema i obstruir-lo o trencar-lo. Finalment, un altre inconvenient seria que, segons el tipus de fruita i si és per consum en fresc o exportació, cal complir una sèrie de normatives que coneix bé la Maribel Abadias, tècnica del programa de postcollita de l’IRTA, que ens ajuda a avaluar la seguretat microbiològica de l’ús de la fracció líquida per a fertirrigació. Com assenyala la Maribel, al tractar-se d’una fracció orgànica de procedència porcina, hi ha riscos de presència de patògens com l’E. coli o la salmonel·la. Per aquest motiu, durant l’assaig s’han fet analítiques de mostres de fulles, fruits, aigua de reg i sòl, amb resultats tots negatius. Cal tenir en compte que un positiu en consum en un altre país podria afectar greument el mercat, per això cal ser molt curosos.

El sector agrícola i ramader veu la reutilització de la fracció líquida com una solució de futur?
Els agricultors que ja ho fan, i altres que s’ho plantegen, són principalment els que també tenen granges properes a les seves finques. En aquests casos és quan el sistema és més rendible. Evidentment és una solució de futur per reutilitzar els purins que genera la granja, encara que cal ser molt curosos amb tots els aspectes tècnics, per evitar problemes de filtració al sòl o obstruccions en el reg gota a gota. Per tant, és un sistema que pot funcionar en el futur, però tampoc substituirà completament els adobs químics.

Quins són els reptes perquè la fertirrigació es consolidi com una alternativa de fertilització?
Crec que cada cop s’utilitzaran més aquest tipus de fertilitzants, sobretot en aquells territoris on la zona productora (granges) està a prop de la zona consumidora (finques). El gran repte és ser molt curosos amb els aspectes sanitaris de la seva aplicació. En aquest sentit, l’adob químic és molt còmode, perquè es compra i s’aplica, mentre que l’orgànic té certes limitacions que dificulten la seva implantació. Tot i això, ja hi ha agricultors que en veuen els beneficis i el consideren part d’una solució al problema dels purins.