Com evitar conductes anormals en els porcs

Josep Rius. Departament Tècnic de Rotecna.

Quan els animals es troben en un ambient que no és del tot satisfactori per al seu benestar, mostren conductes que, en certa manera, es poden considera anormals, ja que no apareixen quan els animals estan en un ambient òptim.  Aquest comportament acostuma a anar associat a les anomenades conductes exploratòries redirigides, i apareix quan els animals es troben en un ambient en què els falta un determinat estímul per dur a terme una conducta d’acord amb la seva naturalesa.

En condicions naturals, els porcs dediquen molt temps a explorar el seu entorn furgant mentre busquen aliment. Per al porc és molt important manifestar aquesta conducta, ja que l’instint de furgar és tan fort que sempre té aquesta necessitat. Si no pot dur a terme aquesta conducta d’exploració, la pot redirigir cap a un estímul alternatiu com les cues d’altres companys de corral (caudofagia) o cap a qualsevol material al seu abast com, per exemple, les tremuges.

Mossegada de cua. Foto: UAB.

És difícil trobar un diagnòstic sense observar directament la conducta dels animals i les condicions ambientals i de maneig en què es troben, però sí que podem revisar els principals motius que poden ocasionar aquest tipus de comportament:

• Condicions ambientals adverses que influeixen negativament en el seu benestar, com l’excés de llum o de soroll, la temperatura, la humitat i la ventilació (densitats altes o inadequades i una mala ventilació són, freqüentment, motiu d’estrès i, en conseqüència, d’augmentar l’activitat en general).
   
• Maneig incorrecte de l’alimentació. La ràtio d’animals / llocs d’alimentació exerceix un marcat efecte sobre el comportament dels porcs. En principi, les tremuges ad libitum han de garantir que tots els animals allotjats al corral puguin menjar el què vulguin sense cap tipus de restricció. Qualsevol restricció (ja sigui per tancar molt la caiguda del pinso, per una obstrucció del mecanisme, per no oferir pinso les 24 hores del dia o per provocar un dejú massa llarg abans del sacrifici) pot provocar malestar.
   
• La forma de presentació de l’aliment (farina o granulat, sec o humit) condiciona el temps d’ocupació a la tremuja (major en el cas de la farina o sec, ja que el consum és més lent). El número de porc per tremuja ha d’adaptar-se a la presentació de l’aliment, ja que si el temps d’ocupació és elevat, pot perjudicar el comportament alimentari i, en algun cas, el benestar, impedint així una activitat alimentaria diürna adequada.
   
• L’accés a l’aigua de beguda: els porcs han de tenir accés permanent a una quantitat d’aigua fresca.
   
• Component social: barreges excessives d’animals i densitats elevades.
   
• Accés a la tremuja: ha d’estar situada en un lloc que permeti un bon accés dels porcs, de manera que quedi suficient espai a ambdós costats de la boca de la tremuja.
   
• Genètica: algunes línies genètiques poden ser més sensibles a l’estrès i a determinants situacions excitants.  Determinats creuaments genètics poden designar un nivell d’agressivitat o voracitat dels animals i el seu comportament front l’accés a l’aliment.  A les tremuges individuals amb alimentació ad libitum mai poden arribar-se a produir restriccions per manca de pinso, perquè la resposta dels porcs front aquest tipus de situació acostuma a ser molt negativa. Els animals es tornen més agressius i violents pel malestar que els provoca la gana, i tendeixen a dirigir aquests comportaments cap a un estímul alternatiu com les cues, orelles o costats dels seus companys, o bé trenquen amb tot el que tenen al seu abast.  Aquesta conducta no els ajuda a saciar la gana, però si a calmar el seu estat d’ànim.
   
• Absència d’estímuls: quasi tots els estudis sobre la relació entre caudofagia i presència de materials que permetin les conductes exploratòries conclouen que el subministrament d’aquests materials redueix entre 10 i 12 vegades la probabilitat de què aparegui un brot de caudofagia.
   
• Nutrició: una nutrició inadequada, amb carències d’algun mineral o fibra pot no satisfer les necessitats nutricionals dels animals i afavorir el seu nerviosisme. La textura i la mesura de partícules d’aliment també pot ser motiu d’intranquil·litat o excitació. 

Recomanacions:

Per evitar aquestes conductes redirigides en els porcs, podem aplicar les següents recomanacions:

1. Revisar tots aquests punts i observar el comportament dels animals per identificar el motiu d’aquesta conducta.
    
2. Afegir algun tipus de material manipulable als corrals per intentar redirigir l’atenció dels animals cap a un altre punt.
    
3. No deixar mai la tremuja sense pinso, excepte quan s’ha de practicar el dejú dels porcs abans del sacrifici.
    
4. Revisar cada dia el funcionament de la tremuja i comprovar que la quantitat d’aliment i el flux de l’aigua siguin adequats.
    
5. Tenir en compte que no tots els porcs es comporten igual front determinades situacions. Cada genètica té les seves particularitats, i conèixer-les ajuda al ramader a oferir als porcs un ambient adequat.
    
6. Aïllar als animals amb ferides greus o que comencin a sagnar, i també als que mosseguen o demostren una conducta més nerviosa o intensa.