D. Navarro: "Un sistema de separació de purins és necessari pel important estalvi econòmic que suposa"

Amb l’objectiu de complir les noves exigències ambientals i reduir els costos econòmics de la gestió dels purins, els propietaris de la granja Hinaga de Sariñena (Osca) van decidir invertir en la instal·lació del separador de sòlids Tecnapur, amb el qual ja treballaven en una altra granja, i anar un pas més enllà amb la instal·lació d’un acidificador. David Navarro, responsable de la granja Hinaga, amb capacitat per a 3.500 mares, ens explica quina és la feina diària que duen a terme per a un correcte tractament dels purins i obtenir un estalvi econòmic de fins al 40% en la seva gestió.

Quin és l’origen d’aquesta granja?
Es tracta d’una granja de nova construcció, que es va posar en marxa l’any 2023 amb capacitat per a 3.500 truges. Des de 2015 ja teníem una granja amb la mateixa capacitat a Monzón, i vam decidir construir aquesta per duplicar el nombre de truges.

Com està distribuïda la granja?
Està organitzada en tres naus: una primera nau de maternitat, amb 25 sales de 36 places cadascuna, amb un total de 900 paridores; una segona nau per a la cubrició-gestació; i, finalment, una tercera nau on tenim la recria, la cubrició i la gestació de les truges primerenques.

Per què van decidir instal·lar a la granja el separador de sòlids Tecnapur?
Creiem que tenir instal·lat a la granja un separador de sòlids com el de Tecnapur suposa un important estalvi econòmic en la gestió dels purins. A més, des de fa diversos anys disposem d’un separador a la granja que tenim a Monzón que ens funciona molt bé, per la qual cosa, quan vam construir aquesta granja, vam decidir instal·lar-lo.

Com duen a terme el procés de tractament del purí a través del separador?
Aquesta instal·lació consta de tres naus i totes estan comunicades mitjançant un sistema d’extracció de purins per canonades que desemboquen en un pou de captació en el qual tenim instal·lat un sistema d’agitació i bombament que eleva el purí cap al separador de Tecnapur per realitzar la separació sòlid-líquid dels purins.

Què fan amb cadascuna de les fraccions?
La part líquida que surt del separador es dirigeix a l’acidificador de Tecnapur, on hi injectem àcid sulfúric per reduir el pH del purí i fixar així el nitrogen amoniacal, reduint les emissions d’amoníac a l’atmosfera. Després, aquesta fase líquida es recull a la bassa d’emmagatzematge, la qual compta amb una coberta flotant d’argila expandida, on roman fins a la seva gestió final. Directament des d’aquesta bassa, la fase líquida és bombejada fins als hidrants de reg d’algunes parcel·les de l’entorn, on s’aplica com a fertilitzant injectant-la en el sistema de reg per aspersió. Això ens permet aplicar en cada moment la dosi que requereix el cultiu. La part de la fase líquida que no s’aplica mitjançant aquest sistema, així com la fase sòlida, són retirades per un gestor per a la seva valorització com a fertilitzant en altres superfícies.

Quants metres cúbics de purí tracten al dia?
Amb aquest sistema de gestió de purins, estem tractant, aproximadament, entre 150 i 200 m³ de purins al dia.

Juntament amb el separador tenen instal·lat el compactador de sòlids de Tecnapur. Quins avantatges aporta treballar amb aquests dos productes?
Pel gran volum de purins que es genera en aquesta instal·lació, vam decidir incorporar el compactador de Tecnapur a la sortida del separador de sòlids per poder augmentar el cabal de tractament de purins del separador i, a més, aconseguir separar una mica més la part líquida de la sòlida.

Quin percentatge obtenen de fracció sòlida i líquida després de la separació?
Respecte al volum inicial de purins, que és d’uns 18.000 m³ anuals, aconseguim separar entre un 6-7% de part sòlida, depenent una mica d’on ens arriba el purí (maternitat o gestació). La resta, un 93-94%, seria la part líquida que obtenim després de la separació.

El sistema de tractament que tenen instal·lat compta, per tant, amb un separador de sòlids, un compactador i un acidificador. Quins són els beneficis més destacats que aporta disposar d’aquest model d’instal·lació?
Els beneficis de disposar d’aquesta planta són principalment econòmics i ambientals. El transport de purins amb cubes o camions té uns costos molt elevats. En canvi, disposar d’un sistema de tractament de purins instal·lat a la granja ens permet un estalvi de fins al 40% en el cost econòmic de la gestió dels purins, cosa que suposa una amortització dels equips aproximada en cinc anys. A més, cal tenir en compte que, per a aquest tipus de granges, la normativa exigeix l’aplicació de les millors tècniques disponibles (MTD) per a la gestió ambiental de les explotacions, entre elles, tècniques per reduir les emissions de gasos a l’atmosfera. Amb aquest model d’instal·lació s’aconsegueix reduir substancialment la volatilització de l’amoníac mitjançant l’acidificació, així com les emissions que es produeixen des de la bassa mitjançant la coberta flotant d’argila expandida. Finalment, cal afegir que, en separar la part sòlida, també aconseguim reduir de manera notable l’emissió d’olors, ja que amb la separació s’evita la putrefacció de la matèria orgànica, que és la que genera el metà i altres gasos que provoquen olors desagradables a l’entorn.

Invertir en un sistema com aquest és assumible per als ramaders del sector?
Sí. A més, crec que avui dia disposar d’un sistema de separació de purins és necessari per a qualsevol instal·lació ramadera per l’important estalvi econòmic que s’aconsegueix, a més de reduir l’impacte ambiental dels purins després d’una gestió adequada.