Blog

Blog


Edat al deslletament en porcí: convé avançar-lo o endarrerir-lo?

Edat al deslletament en porcí: convé avançar-lo o endarrerir-lo?

17 de novembre de 26 - Noticies

El moment en què els garrins deixen de mamar i passen a dependre exclusivament de l'alimentació sòlida té conseqüències que van molt més enllà de la seva sortida de la paridora. L'edat al deslletament influeix en el desenvolupament digestiu i sanitari dels animals, en la seva adaptació a la fase de transició i en la recuperació reproductiva de la truja. Avançar-lo pot ajudar a millorar la rotació de les places de maternitat, però també suposa posar a prova garrins que encara no han completat el seu desenvolupament. Endarrerir-lo facilita aquesta transició, tot i que prolonga l'ocupació de les sales i modifica els ritmes productius de la granja. Trobar el moment adequat exigeix valorar totes dues opcions i tenir en compte les condicions de cada instal·lació.

Què passa en el garrí i en la truja segons l'edat al deslletament?

El deslletament és un dels moments més delicats de la vida del garrí. La separació de la mare coincideix amb un canvi brusc d'alimentació i d'entorn: deixa de rebre llet, perd el contacte amb la truja i els seus companys de ventrada i s'ha d'adaptar a un allotjament nou, on comença a consumir pinso de manera exclusiva. Aquesta acumulació de canvis provoca estrès i afecta directament l'aparell digestiu. Durant els primers dies posteriors al deslletament, la mucosa intestinal pot experimentar una reducció de la seva alçada i de la seva capacitat d'absorció, mentre que l'activitat enzimàtica encara s'ha d'adaptar a la nova alimentació. El resultat pot ser una disminució del consum, diarrees i un retard temporal del creixement.

L'edat a la qual es produeix aquesta separació condiciona la intensitat de la resposta. Un garrí deslletat als 21 dies té, en general, un sistema digestiu i una resposta immunitària menys desenvolupats que un altre que roman amb la mare fins als 28 dies. També disposa de menys temps per familiaritzar-se amb el pinso sòlid durant la lactació. Tot i que la protecció procedent dels anticossos materns disminueix progressivament, el sistema immunitari propi encara està madurant, de manera que una transició massa primerenca pot deixar l'animal en una situació de més vulnerabilitat.

En la truja, la durada de la lactació també influeix en el cicle reproductiu següent. Després del part, l'úter necessita un període de recuperació abans d'estar preparat per a una nova gestació. Si el deslletament es produeix massa aviat, especialment per sota dels 18-19 dies, poden aparèixer intervals deslletament-cobrició més llargs i pitjors resultats reproductius. Per tant, la decisió no afecta únicament el desenvolupament dels garrins, sinó també la capacitat de la truja per mantenir una bona productivitat al llarg dels cicles.

Avantatges d'avançar el deslletament

Reduir la durada de la lactació pot millorar l'organització productiva de la granja. En escurçar el temps que les truges romanen a maternitat, les places queden disponibles abans per al següent grup de parts. En instal·lacions amb una capacitat limitada, aquesta rotació pot facilitar la planificació de les bandes i permetre aprofitar millor l'espai disponible. També pot contribuir a incrementar el nombre de cicles reproductius per truja i any, sempre que la reducció dels dies de lactació no perjudiqui els resultats posteriors.

Des del punt de vista sanitari, el deslletament precoç també s'ha utilitzat com a eina per limitar la transmissió de determinats patògens entre mares i garrins. En programes específics de control sanitari, separar els animals a una edat primerenca pot reduir el període d'exposició a algunes infeccions. Tanmateix, no és una mesura que funcioni de manera aïllada, ja que requereix conèixer les vies de transmissió dels agents implicats, disposar d'instal·lacions adequades i aplicar protocols estrictes de bioseguretat.

Un altre aspecte que pot afavorir la truja és la reducció del desgast associat a la lactació. Durant aquest període, les necessitats nutricionals augmenten considerablement per mantenir la producció de llet, especialment quan es tracta de ventrades nombroses. Si la truja no aconsegueix compensar aquesta despesa energètica mitjançant el consum de pinso, pot perdre condició corporal i arribar al deslletament amb un deteriorament que afecti el cicle següent. Escurçar la lactació pot limitar aquesta pèrdua, tot i que el resultat també dependrà del maneig alimentari i de la capacitat de la truja per mantenir una bona ingesta.

Inconvenients d'un deslletament massa precoç

La principal dificultat d'avançar el deslletament apareix quan els garrins arriben a transició sense estar prou preparats per al canvi. Els animals més joves solen necessitar pinsos d'alta digestibilitat, un control ambiental més precís i un accés a l'aigua i al pinso que faciliti l'inici del consum. La temperatura, la ventilació i la qualitat de l'allotjament també adquireixen una importància especial, perquè qualsevol deficiència pot agreujar els efectes de l'estrès postdeslletament i afavorir l'aparició de diarrees i retards en el creixement.

Aquestes dificultats també tenen una repercussió sanitària. Quan els garrins passen per una transició complicada, augmenta el risc que necessitin tractaments veterinaris i, en determinades situacions, que s'incrementi l'ús d'antimicrobians. Per això, avançar l'edat al deslletament sense disposar d'unes instal·lacions preparades pot anar en contra dels objectius de reducció del consum d'antibiòtics que persegueix el sector porcí.

El pes dels animals és un altre factor que cal tenir present. Els garrins deslletats amb menys pes solen necessitar més temps per recuperar el ritme de creixement, especialment si coincideixen amb problemes d'adaptació al pinso o amb unes condicions ambientals poc adequades. Aquestes diferències es poden mantenir durant les fases productives següents i afectar la uniformitat dels lots. Així, els dies que es guanyen a maternitat poden acabar traduint-se en més temps d'estada a transició o engreix si els animals no hi arriben prou preparats.


El deslletament suposa un canvi brusc per al garrí, que s'ha d'adaptar a un nou entorn. Foto: Rotecna.

Avantatges i inconvenients d'endarrerir el deslletament

Mantenir els garrins amb la mare fins als 26-28 dies permet que arribin al deslletament amb més pes i un aparell digestiu més desenvolupat. Durant aquests dies addicionals, tenen més oportunitats de familiaritzar-se amb el pinso sòlid i d'adaptar-se progressivament a una alimentació diferent de la llet materna. Això sol facilitar la transició, reduir l'impacte del canvi de dieta i afavorir un creixement més regular durant les primeres setmanes posteriors al deslletament.

Una lactació més llarga també permet que la truja completi millor la seva recuperació uterina i pot afavorir el rendiment reproductiu, especialment en les femelles joves o en aquelles que han tingut una lactació exigent. No obstant això, prolongar aquest període no significa necessàriament obtenir millors resultats en tots els casos. Les truges que crien ventrades molt nombroses poden patir un desgast important si el seu consum de pinso no cobreix les necessitats de producció de llet. Per això, allargar la lactació ha d'anar acompanyat d'un seguiment de la condició corporal i d'un maneig nutricional adequat.

El principal inconvenient està relacionat amb l'ocupació de les maternitats. Cada dia addicional de lactació retarda la sortida dels garrins i l'entrada del grup següent de truges. Quan el nombre de places és limitat, aquesta circumstància pot obligar a modificar la planificació de les bandes o reduir la capacitat productiva de les instal·lacions. També cal valorar la situació sanitària de la granja: mantenir durant més temps els garrins amb la mare prolonga la seva exposició als agents patògens que aquesta els pugui transmetre. En granges amb problemes sanitaris concrets, allargar la lactació sense revisar les mesures de control pot no ser la millor opció.

Com triar l'edat al deslletament més adequada per a cada granja

No hi ha una edat al deslletament que ofereixi els mateixos resultats en totes les granges. La normativa europea estableix com a referència general un mínim de 28 dies, tot i que permet avançar el deslletament fins als 21 dies quan els garrins es traslladen a instal·lacions especialitzades, separades de les que allotgen les truges i sotmeses a unes condicions específiques d'higiene i maneig. Dins d'aquest marc, cada granja ha de trobar l'equilibri entre el desenvolupament dels garrins, la recuperació de les reproductores i la capacitat de les seves instal·lacions.

La qualitat de la fase de transició és un dels primers aspectes que convé revisar. Una sala amb la temperatura i la ventilació ben controlades, espai suficient i un accés fàcil a l'aigua i al pinso ofereix millors condicions per rebre animals joves. Si, per contra, apareixen diarrees amb freqüència, hi ha problemes per mantenir el consum o els lots presenten retards en el creixement, avançar el deslletament pot agreujar aquestes dificultats. En aquests casos, endarrerir uns dies la separació pot ajudar a fer que els garrins hi arribin més ben preparats.

També cal observar el pes i la uniformitat de les ventrades. Quan hi ha diferències importants entre animals, convé esbrinar si l'origen és la gestació, la producció de llet de la truja o la competència per les mamelles. Avançar el deslletament no soluciona aquestes diferències i pot accentuar-les durant la transició. El repartiment de ventrades, les adopcions o els deslletaments parcials són alternatives que poden ajudar a organitzar millor la sortida de maternitat, sempre que s'apliquin tenint en compte les condicions sanitàries i productives.

Finalment, la decisió s'ha de valorar des d'una perspectiva global, sense limitar-se al nombre de dies que les truges romanen a maternitat. Comparar els resultats de diferents bandes permet comprovar si avançar o endarrerir el deslletament millora realment el rendiment de la granja. El pes dels garrins als 70 dies, les baixes durant la transició, el consum de medicació, la uniformitat dels lots i l'interval deslletament-cobrició són indicadors que ajuden a mesurar les conseqüències del canvi. Al capdavall, el millor moment per deslletar no és necessàriament el que permet alliberar abans les places, sinó aquell que aconsegueix mantenir uns bons resultats reproductius i productius sense comprometre el desenvolupament dels garrins.

Comparteix a les xarxes





suscripcion-newsletter-rotecna-2025_movil_ca suscripcion-newsletter-rotecna-2025_ca