El projecte WelFarmers impulsa el benestar en granges porcines

El projecte europeu WelFarmers, en què participen vuit països, té com a objectiu identificar, avaluar i difondre bones pràctiques que millorin el benestar animal a les granges porcines. Finançat per la Unió Europea, el projecte se centra en quatre temes clau: eliminació de gàbies, prevenció del tall de cues, castració sense dolor i millora de l’espai per animal. Javier Lorente, director tècnic de 333 Academy i un dels responsables del projecte a Espanya, juntament amb ANPROGAPOR i la Universitat de Múrcia, ens explica com s’està desenvolupant la iniciativa, qui hi participa i quin impacte s’espera aconseguir, tant en el benestar animal com en la viabilitat econòmica i la percepció social del sector porcí.

Javier Lorente, director tècnic de 333 Academy. Foto: Javier Lorente.

Quin impacte s’espera aconseguir en el benestar animal en el sector porcí europeu amb els quatre temes clau del projecte?
El que volem és recopilar, sistematitzar i compartir estratègies i eines que ja s’han implementat amb èxit en algunes granges i regions d’Europa, de manera que puguin ser adoptades de manera més àmplia pels productors de tots els països que participen en el projecte, sempre que la seva aplicació sigui viable. Aquestes estratègies abasten múltiples àmbits, des del disseny de les instal·lacions fins a la gestió, la genètica i la nutrició, i estan orientades a millorar les condicions de vida dels animals. Volem oferir solucions pràctiques i adaptables que millorin el benestar animal sense comprometre l’eficiència productiva.

Les xarxes regionals són un actor fonamental d’aquest projecte. Com s’estructuren i com funcionen?
En el projecte hi participen vuit països europeus (Dinamarca, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Portugal, Romania i Espanya), i cadascun forma una xarxa regional. Això ens permet considerar les diferències productives, climàtiques i estructurals entre regions. Cada xarxa inclou tant granges a gran escala com granges petites, amb la finalitat de valorar enfocaments diversos i adaptables segons el context. Aquestes xarxes estan compostes per dos tipus d’actors: d’una banda, una universitat o centre de recerca i, de l’altra, l’associació de productors de porcí del país corresponent. Els ramaders, en particular, tenen un paper central. En la primera fase del projecte, van ser ells qui van ajudar a identificar els principals reptes entorn dels quatre temes clau del projecte, aportant la seva experiència directa sobre el terreny. A més, els productors col·laboren activament compartint les pràctiques que ja apliquen a les seves pròpies granges, relacionades amb una o més d’aquestes temàtiques. Es tracta d’un projecte molt participatiu i construït des del propi sector porcí, amb el compromís actiu de les associacions de productors de tots els països implicats.

Com funcionen els grups temàtics i quin tipus d’actors hi participen?
Per a cadascun dels quatre temes del projecte s’ha constituït un grup específic, format per un conjunt d’actors del sector: ramaders, assessors, veterinaris i investigadors, tots ells seleccionats per la seva experiència i coneixement en cada àrea temàtica. La seva funció principal és avaluar les bones pràctiques recopilades per les xarxes regionals dels diferents països. En una primera fase, aquestes xarxes identifiquen i seleccionen pràctiques destacades en els seus respectius contextos nacionals, i les traslladen als grups temàtics per a la seva anàlisi. Actualment, s’han posat sobre la taula un total de 96 bones pràctiques, procedents dels vuit països participants. Els grups temàtics tenen la tasca de revisar-les, avaluar-les i prioritzar-les, amb l’objectiu d’identificar aquelles amb més potencial d’impacte, replicabilitat i viabilitat. En última instància, seran ells qui seleccionaran les pràctiques més rellevants que es promouran a escala europea.

Imatge de la reunió anual del projecte Welfarmers. Foto: Javier Lorente.

Quins criteris s’estan utilitzant per seleccionar les bones pràctiques més innovadores a les granges porcines?
Hem definit tres criteris clau per poder avaluar i seleccionar les bones pràctiques que s’estan implementant a les granges. El primer és el benestar animal. Volem assegurar-nos que aquestes pràctiques realment milloren les condicions de vida dels animals. Per a això, comptem amb el suport dels grups de recerca, que utilitzen indicadors i marcadors científics per mesurar aquest impacte de forma objectiva. El segon criteri és la viabilitat econòmica. No només ens interessa que una pràctica funcioni, sinó que també pugui ser aplicada en el dia a dia d’una granja real. Analitzem el cost que suposa portar-la a terme i si és sostenible econòmicament per al productor. I, finalment, també valorem l’impacte ambiental. Aquí el que fem és estudiar com afecta cada pràctica al medi ambient. Per tal de poder aplicar aquests tres criteris de manera coherent i comparable, hem desenvolupat una fitxa d’avaluació estandarditzada, que ens permet valorar cada pràctica de forma sistemàtica i prendre decisions basades en evidència.

Com s’ha desenvolupat el projecte fins ara?
El projecte es va posar en marxa a principis de 2024. A partir del setembre d’aquell mateix any vam començar amb la recollida de bones pràctiques a les granges porcines europees, un procés que ha implicat activament les xarxes regionals de cada país participant. Actualment estem immersos en la primera de les dues grans rondes de selecció que contempla el projecte. Com he comentat, en aquesta fase inicial s’han recopilat un total de 96 bones pràctiques, que estan sent avaluades pels grups temàtics. D’aquesta primera selecció, se n’escolliran 20 finalistes, i posteriorment es farà un altre filtre per seleccionar les 12 millors pràctiques, tres per a cadascun dels quatre temes del projecte. Més endavant, està prevista una segona ronda, que seguirà el mateix procediment. Aquesta segona fase permetrà identificar noves bones pràctiques que no hagin estat detectades en la primera, ampliant així l’abast del projecte. Es tornaran a avaluar 96 pràctiques més, a partir de les quals també se’n farà una selecció final de 12. En total, al tancament del projecte, previst per a finals de 2026, haurem identificat i premiat 24 bones pràctiques exemplars, que serviran com a referents per al sector porcí europeu en termes de benestar animal, viabilitat econòmica i sostenibilitat ambiental.

Quin impacte social i econòmic preveu que tinguin aquestes pràctiques sobre les granges porcines i el mercat europeu en general?
L’impacte més immediat i evident és la millora del benestar animal, que és un dels pilars fonamentals del projecte. Parlem de pràctiques com la reducció del dolor en procediments com la castració o l’augment de l’espai disponible per als animals, que tenen un efecte directe en la seva qualitat de vida. A més, hi ha un impacte social més ampli relacionat amb la percepció i acceptació per part del consumidor. Cada vegada hi ha més sensibilitat social envers el benestar animal, i el que també busquem és visibilitzar tota la feina que ja s’està fent a les granges europees en aquest sentit. Des del punt de vista econòmic, l’objectiu és millorar l’eficiència i la productivitat dins les granges. Aquestes bones pràctiques no només beneficien l’animal, sinó que sovint també permeten optimitzar processos, reduir pèrdues i fer un ús més eficient dels recursos. I, encara que el projecte no persegueix la creació d’un segell o etiqueta específica, sí que creiem que pot haver-hi un efecte positiu en la diferenciació del producte. Les granges que adoptin aquestes pràctiques podrien posicionar-se millor en determinats mercats, especialment en aquells on els consumidors valoren més el benestar animal. Això pot obrir portes a nous nínxols de mercat i millorar la competitivitat del sector porcí europeu.