Blog

Blog


Estratègies per evitar el tall de cues dels porcs

Estratègies per evitar el tall de cues dels porcs

19 de març de 20 - Noticies

Les administracions van publicar un llistat de recomanacions per tal de reduir la necessitat de tallar les cues dels porcs de forma rutinària. No obstant això, reduir la conducta dels porcs de mossegar les cues continua sent un repte per a molts ramaders, que l’únic que poden fer per solucionar el problema és tallar les cues. Per conèixer l’origen d’aquesta conducta parlem amb la Déborah Temple i el Xavier Manteca, veterinaris del grup de comportament i benestar animal de la UAB (FAWEC).

Quin és el mac legislatiu actual del tall de cues?
La directiva europa 2008/120/CE estableix que els ramaders no poden utilitzar el tall de cues de forma rutinària, i que s’ha de dur a terme quan s’han implementat totes les mesures necessàries perquè els porcs no es mosseguin les cues. A més, la normativa estableix que tots els porcs, des de maternitat fins a engreix, han de tenir accés a un material manipulable eficient i adequat.

Quines són les causes principals de la caudofagia?
La caudofagia o mossegada de cues és una conducta “anormal”, ja que s’ha descrit com estranya en condicions extensives. Majoritàriament, es tracta d’un comportament exploratori redirigit. Un porc comença a explorar la cua d’un altre sense causar-li cap mal. Aquesta etapa es considera una extensió normal de la conducta exploratòria de cerdà d’aliment o de la conducta de furgar. Després, la manipulació de la cua pot provocar ferides a pell que sovint són sagnants empitjorant el problema, ja que la sang atrau l’interès d’altres porcs. La gran majoria de vegades, la caudofagia no és una agressió. Així doncs, si un porc es troba en una situació en la qual no pot furgar, per exemple, per falta d’espai o de material manipulable, és molt probable que manipuli les cues dels seus companys de corral i els produeixi una ferida. Així mateix, els factors ambientals que poden ocasionar estrès, malestar i frustració en els porcs poden provocar  un brot de caudofagia. Per exemple, s’ha trobat que algunes variacions subtils en l’alimentació dels animals pot causar lesions gastrointestinals que provoquen que els porcs tinguin més tendència a mastegar i mossegar cues. També és important considerar que algunes genètiques de porcs tenen més risc de mossegar les cues, mentre que altres no corren aquest perill. Així doncs, apreciar mossegades a les cues és un indicador de què alguna cosa en els animals no va bé.

Quins efectes pot provocar la caudofagia sobre la producció porcina?
En primer lloc, provoca patiment als animals i infeccions secundàries. En segon lloc, el dolor que pateix l’animal que és mossegat pot portar a una mala alimentació i això pot tenir un impacte sobre el seu creixement. Per un altre costat, la caudofagia també pot ser motiu de decomisos parcials o totals de la canal, ja que alguns escorxadors ja no accepten animals amb cues mossegades.

Què poden fer els ramaders per prevenir la caudofagia?
La caudofagia és un problema multifactorial, és a dir, existeix una llista molt ampla de factors de risc que poden provocar-la. La combinació de causes que poden provocar aquesta conducta pot canviar d’una granja a una altra, d’una nau a una altra, d’un lot d’animals a un altre, i d’una estació a una altra. Això fa que la caudofagia sigui difícilment previsible. En aquest sentit, existeixen dos punts clau: 1) supervisar, observar als animals i prendre mesures correctores abans que aparegui el brot de caudofagia; 2) minimitzar el risc controlant alguns factors ben coneguts com la densitat, l’alimentació, la ventilació i la salut dels animals. S’ha de tenir en compte que aquest problema pot aparèixer ja en maternitat. Encara que durant el període de socialització dels garrins no s’observin lesions, els animals ja poden començar a tenir el vici de mossegar cues. Quan passen a transició, si la densitat d’animals és molt elevada, no tenen material manipulable adequat o la ventilació no és òptima, pot explotar un brot de caudofagia, i aleshores esdevé molt difícil recuperar l’estabilitat. Per tant, és molt important tractar de prevenir aquests comportaments des de la base, i quan s’apreciï que algun comportament de l’animal està canviant, s’han d’adoptar mesures correctores.

Granja amb una densidad adequada que allotja porcs sense tallar cues. Foto: FAWEC.

 

Així doncs, ¿quines característiques ha de tenir una granja per evitar un brot de caudofagia?
La granja ideal és una que redueixi al màxim els factors crònics d’estrès, és a dir, els factors de risc coneguts que, sens dubte, ocasionaran un problema de caudofagia. Si en una granja es donen diversos factors de risc, serà molt fàcil que exploti un brot de mossegades de cues en algun lot d’animals. Una cosa molt important a tenir en compte aquí és la densitat d’animals. En terra amb slat no s’hauria de baixar de 0,85 m2 per animal de 100 kg PV, ja que treballar amb densitats inferiors és força arriscat. A més, cal parar atenció a l’alimentació i també a la ventilació. Una altra mesura de fàcil implementació és donar sacs de jute a les transicions.

Comenta que un dels principals factors a tenir en compte és la densitat. Des del punt de vista productiu, quins resultats té?
La modificació de la densitat representa un dels reptes més importants per al sector porcí espanyol i  també un canvi en les rutines de treball. Deixant de banda el problema de la caudofagia, s’ha demostrat que l’òptim econòmic s’obté amb la densitat mencionada anteriorment (0,85 m2 per animal de 100 kg PV sobre slat). Si es treballa amb densitats més atapeïdes, apareixen els problemes, entre ells, un mal creixement, amb la despesa d’alimentació que això comporta i els problemes de salut associats a ambients carregats d’amoni i altres gasos irritants. Tornant al tema de la caudofagia, resultat bastant il·lusori pensar que es pot treballar amb una alta densitat de porcs amb les cues senceres.

Existeixen alternatives al tall de cues?
La principal alternativa és tenir una granja ben preparada amb les mesures preventives mencionades. Un cop s’han implementat totes les mesures, el risc de caudofagia es redueix i es pot valorar entrar porcs sense les cues tallades. Tot i això, el ramader ha de conèixer bé els seus animals.

Quin és el futur del tall de cues a Espanya?
Cada vegada hi haurà més pressió per part de l’administració. A Europa, el tema ja està legislat. Per un altre costat, també s’augmentarà la pressió de mercat com a resposta a la preocupació social pel benestar animal. Criar porcs sense tallar cues és un repte que planteja canvis importants en les condicions d’allotjament dels porcs i en el seu maneig. Algunes granges gestionades amb gran professionalitat ja ho estan aconseguint.

Comparteix a les xarxes