Els reptes del benestar animal

En un moment en què el benestar animal es planteja com una eina clau per millorar l’estat sanitari de les granges, el confort dels porcs i, en definitiva, la productivitat de les granges, van apareixent nous desafiaments als quals el sector haurà de fer front a mig termini per mantenir el seu alt nivell de competitivitat. Per conèixer quins són alguns dels principals reptes, entrevistem Xavier Manteca, especialista en benestar animal.

Com valora la situació actual del sector porcí en matèria de benestar animal?
Diria que hi ha hagut un canvi molt important, sobretot pel que fa a la percepció del benestar. Hi va haver un moment en què el benestar es veia només com un imperatiu legal, però a poc a poc s’ha anat creant la percepció que el benestar, ben entès, és a dir, un bon maneig dels animals, és una cosa que té un efecte positiu sobre la producció.

Quins són els grans reptes del sector en aquest àmbit?
La caudofàgia (mossegada de cues) és ara un dels principals reptes del sector, que està associat al fet de proporcionar material manipulable als animals. Després tenim un segon repte, que a Espanya no serà un gran desafiament, que és el tema de la castració. I, finalment, en una fase més posterior, i depenent de si es concreta un possible canvi legislatiu, hi ha el canvi en l’allotjament de les truges en maternitat.

Pel que fa al tall de cues, es tracta d’una pràctica habitual a la majoria de granges espanyoles. Per què es realitza?
El tall de cues es fa sobretot per reduir la incidència i la gravetat de la caudofàgia. Segons estudis publicats, amb el tall de cues es redueix la freqüència de caudofàgia, encara que no està tan clar que es redueixi la freqüència dels casos greus. En aquest sentit, dos factors que poden reduir les mossegades de cua són: un maneig exquisit i que els animals tinguin material manipulable.

La col·locació de material manipulable als corrals és una mesura efectiva?
La caudofàgia és un problema multifactorial i no hi ha res que, per si sol, funcioni al 100 %. És una qüestió molt complicada. De fet, encara cal molta investigació per saber per què els porcs mosseguen les cues. La hipòtesi més acceptada és que l’origen de la caudofàgia és aquest instint que tenen els porcs de furgar, que quan no poden desenvolupar-lo de forma natural al sòl o amb material manipulable, el redirigeixen cap al cos d’altres porcs. A més, hi ha tota una sèrie de factors (la temperatura, les corrents d’aire, la ubicació dels abeuradors, problemes sanitaris…, i una incògnita que no sabem resoldre), que augmenten o redueixen el risc de caudofàgia. Tant és així que pots tenir material manipulable i, si fallen altres factors, patir caudofàgia, i a l’inrevés. Tot i això, en diferents estudis realitzats amb molts animals, s’ha demostrat que no disposar de material manipulable i tenir una alta densitat als corrals són grans factors de risc.

Imatge d'un cas de caudofàgia. Foto: UAB.

Quin seria el material manipulable més efectiu?
Segons l’informe de l’EFSA (Autoritat Europea de Seguretat Alimentària), la palla és el material manipulable òptim. Tanmateix, cal matisar, ja que ens hem trobat amb granges amb palla i una incidència de caudofàgia molt alta. Per què? Perquè tenir palla no és suficient: si està humida, compactada o bruta, els porcs ja no la fan servir per furgar. Per tant, el material manipulable per excel·lència és la palla seca, neta i solta, que permet als porcs desenvolupar el seu instint de furgar, però aquests requisits són molt difícils de complir. Davant d’aquest escenari, la tasca que tenim per davant, conjuntament amb el sector, és trobar un material que sigui bo per reduir el risc de caudofàgia, sempre amb un maneig correcte, i que alhora es pugui aplicar sense encarir massa els costos.

En aquesta línia, quins materials alternatius hi hauria?
Hi ha tota una sèrie de materials que s’estan provant, com trossos de fusta, paper…, però la veritat és que ara mateix no sabem quin podria ser el material manipulable òptim per al porc i més pràctic per al ramader.

S’acabarà prohibint totalment el tall de cues?
En realitat ja està prohibit, però la mateixa directiva comunitària contempla el tall de cues per reduir la caudofàgia. De manera que ens trobem amb moltes granges que fan informes justificant que han fet tot el possible per reduir la caudofàgia, però com que no ho han aconseguit, han hagut de recórrer al tall de cues. El canvi que hi haurà ara per evitar aquesta situació és que, en les inspeccions, a més dels informes, es requerirà especificar i demostrar què s’ha fet realment i comprovar que no hi ha factors de risc, com no tenir material manipulable o una alta densitat. No hi haurà un canvi en la llei, però sí en la seva aplicació.

Pel que fa a la castració quirúrgica, quina és la situació actual?
Actualment, a Espanya es castra un percentatge de garrins mascles més baix que en molts altres països de la Unió Europea, per la qual cosa no serà una mesura difícil de complir.

Per què es castren els porcs?
Hi ha estudis que conclouen que amb la castració els animals es barallen menys. Tot i això, crec que, de molt, el principal motiu pel qual es castra és per reduir l’olor sexual.

I, en aquest àmbit, quina és la posició de la Unió Europea?
Tot indica que d’aquí a pocs anys la decisió de la UE serà: si vols castrar, castra, però mitjançant una vacuna d’immunocastració o castració quirúrgica amb alguna tècnica pal·liativa del dolor. D’aquesta manera, quan la normativa sigui una realitat, una granja tindrà tres alternatives: no castrar, fer immunocastració o castració quirúrgica amb anestèsia o analgèsia.

L’últim gran desafiament serà l’allotjament de les truges en maternitat. En quin punt es troba aquest repte?
En aquest aspecte, cal fer una mica d’anàlisi de futur i, com que al final les decisions les prenen els polítics, costa molt saber què faran. Tot i això, veient com s’han anat gestant els diferents canvis en benestar animal, històricament tot comença amb un informe comunitari amb recomanacions tècniques sobre una qüestió, que desencadena treballs d’investigació i el desenvolupament de nous equips per complir aquestes recomanacions, fins que, finalment, sorgeix la normativa. Sobre l’allotjament, l’informe ja s’ha publicat, i conclou que a les paridores hi ha dos grans problemes de benestar: la mortalitat neonatal i l’estrès de la truja. A partir d’aquí, es planteja el desenvolupament d’una paridora que no augmenti la mortalitat neonatal i que, alhora, millori les condicions de la truja.

Model actual d'allotjament en maternitat. Foto: Rotecna.

Quines tendències creu que s’acabaran imposant en allotjament?
Hi ha diferents enfocaments, però jo diria que el més realista és el d’una paridora que manté la contenció de la truja durant el període en què el risc d’aixafament dels garrins és més alt, és a dir, les primeres 24-48 hores i, després, s’aparta la gàbia perquè la truja es pugui moure amb més llibertat.

Paral·lelament a aquests desafiaments, l’aplicació de mesures de benestar animal contribueix a la reducció de l’ús d’antibiòtics?
Sense cap mena de dubte. Millorar el benestar dels animals, a la llarga, serà una eina fonamental per reduir l’ús d’antibiòtics. Millorar el benestar implica tenir animals més sans i, per tant, reduir l’ús d’antibiòtics.

Davant l’escenari plantejat, creu que el sector està preparat per afrontar amb èxit els diferents desafiaments?
Soc optimista per naturalesa i considero que les pràctiques del sector han millorat molt, tot i que cal més formació i, sobretot, diàleg i col·laboració entre productors, indústria, centres de recerca i l’administració, per veure què necessita el sector, què es pot fer, etc.