Blog

Blog


F.Borque: “Les maternitats lliures son el futur del sector i tard o d’hora s’imposaran”

F.Borque: “Les maternitats lliures son el futur del sector i tard o d’hora s’imposaran”

09 de juny de 20 - Casos d’èxit

Convençut que el seu futur estaria vinculat a la ramaderia, perquè era el que havia vist tota la vida a casa i el que l’apassionava, fa 27 anys el Fernando Borque va començar a treballar amb el seu pare en el negoci familiar, la porcicultura, i a invertir en el seu futur. Així doncs, la granja que l’any 1984 iniciava la seva activitat amb 100 mares, incrementava la seva capacitat fins a les 300. Després de successius augments, l’any 2019 aquest ramader va fer una darrera ampliació amb què va passar de 900 a 1.500 mares. La principal particularitat d’aquesta ampliació ha estat l’aposta per treballar amb maternitats lliures.

Per què vas decidir dedicar-te a la producció porcina?

És un negoci familiar. El meu pare va començar fa 35 anys, i jo sempre ho he vist a casa. M’agraden molt els animals, així que des del principi vaig tenir molt clar al que em volia dedicar.

Com ha evolucionat la granja?

Va començar el meu pare amb 100 mares, després m’hi vaig sumar jo i vam augmentar el cens fins a les 300, més tard vam arribar a les 700, posteriorment les 900, i amb la darrera ampliació hem assolit les 1.550 mares. Sempre hem treballat amb maternitats i deslletament.

Com teniu distribuïda la granja?

Tenim dues naus de gestació, en les quals, quasi el 70-80% utilitzem el mètode d’inseminar i deixar anar, amb boxes de lliure accés. Després tenim la nau de maternitat amb 360 places, dues naus de deslletament amb 6.000 places, una quarantena i una nau per a les mares més grans.

Quantes persones treballen a la granja?

Som set treballadors: 2-3 persones en gestació, 2 en maternitat, 1 en deslletament i jo, que faig de suport en totes les fases. Fem torns setmanals, amb la qual cosa mig equip treballa de dilluns a divendres de 7.00h a 13.00h i l’altre de 7.00h a 15.00h, més caps de setmana. Jo també estic durant les tardes per veure com ha anat el dia i preparar el següent.

Foto de l'equip que treballa a la granja. Foto: Rotecna.

En aquesta granja treballeu amb maternitats lliures. Per què aposteu per aquest tipus d’allotjament?
Crec que és el futur del sector i que tard o d’hora s’imposarà. A l’última edició de la fira FIGAN, a Saragossa, vam veure que els stands de les principals empreses amb material de granja, el què més destacaven era aquest tipus d’allotjament en maternitat, i considerem que allò era un indicatiu de cap a on anem. Per això, en la darrera ampliació, vam apostar per incorporar aquest model. Ara tenim 160 parideres lliures (5 sales de 32 places) i 200 convencionals (10 sales de 16 places i 5 sales de 8 places).

Quines característiques tenen les places lliures amb les quals treballeu?

Són places d’un total de 6,25 m2, concretament mesuren 2,60 metres de profunditat per 2,40 metres d’ample. El sistema amb què treballem ens permet tenir a les mares a les gàbies, com en una paridera convencional, els 4-5 primers dies després del part, al cinquè o sisè dia, les deixem anar i treballem sense problemes fins als 28 dies de lactació, quan ja fem el deslletament.

Quins beneficis destacaries respecte al corral convencional?

És aviat per extreure conclusions sobre el nombre de baixes, però el que sí que hem notat en aquests primers dies és que sembla que els aixafaments són menys freqüents que a les pareideres convencionals (que són de 1,80m x 2,60m). D’altra banda, pel que fa al treball, resulta molt més còmode per al treballador, per l’espai del qual disposa quan la mare està tancada i quan es treballa amb la paridera lliure. Els operaris estan molt satisfets amb el nou model d’allotjament. A més, notem que l’animal està molt millor.

Quines són les principals diferències entre gestionar un part estàndard i un part lliure?

Realment són poques, però el maneig és millor i més còmode per als treballadors, ja que disposem de més espai a l’hora de moure’ns al voltant de la mare i assistir-la. Fora d’això, pocs canvis: gestionem els parts igual que a les parideres convencionals, on també fem el maneig amb nius, als quals els garrins s’adapten ràpidament, per la qual cosa aconseguim reduir les baixes i garantir una zona de confort. A la nit, en ambdós sistemes, deixem un foco de suport, però durant el dia no hi ha cap llum i el garrí va igualment al niu sense problemes. És cert que posem més paper que en una plaça convencional, però es deu al fet que el corral també és més gran. En conclusió, més enllà de la comoditat en el maneig per als treballadors, en tots els parts treballem amb els mateixos elements: paper, niu, placa de calefacció i foco durant la nit.

Creus que el futur del sector passa per aquest model de places de maternitat?

Sense dubte, especialment per la demanda del consumidor, que cada vegada demanda major benestar animal. Tard o d’hora, el canvi serà obligatori.

Deslletament amb la Swing R3. Foto: Rotecna.

Pel que fa a l’equipament de la granja, bona part dels productes utilitzats que teniu instal·lats són de Rotecna. Per què us vau decidir per ells?

Principalment, per la bona relació qualitat-preu dels productes. Crec que respecte a altres marques, Rotecna és la que ofereix un millor equipament. Per una altra part, són productes de fàcil instal·lació i maneig, i et garanteixen una llarga durabilitat. Hi ha productes que els tenim instal·lats des de fa més de 15 anys, i encara no hem tingut necessitat de renovar-los.

Quins són els principals productes Rotecna que teniu instal·lats?

Pràcticament tot el que tenim és de Rotecna: dosificadors, reixetes de maternitat i deslletament, nius, la tremuja Swing R3, el Feeding Ball, els panells de plàstic, els sistemes de distribució de pinso, etc.

En maternitat, treballeu amb els Ni-2 transparents. Quins avantatges aporten respecte als altres models que hi ha al mercat?

Et garanteixen el confort dels garrins, quelcom fonamental. El fet que siguin transparents facilita veure els animals i assegurar-se que cap es quedi enrere. Crec que en maternitat és molt encertat treballar amb nius.

Com utilitzeu els Ni-2 en maternitats? 

Els utilitzem durant tota la lactació, des que neix el garrí fins als 28 dies, quan fem el deslletament. La primera setmana treballem amb el niu en la zona més baixa i després, a mesura que els animals van creixent, el pugem fins a la part més alta. El foco l’utilitzem el dia del part per a la recollida dels garrins més petits de la ventrada i durant la nit. Juntament amb el niu, treballem amb plaques calefactores, per les quals disposem d’un regulador que es controla des del mòbil. Comencem amb 37-38 graus postpart i anem baixant la temperatura paulatinament, a mesura que avança l’edat del garrí. La temperatura a la zona del niu és perfecta si veiem que els animals reposen còmodament sota de la coberta.

Sala de maternitat amb Ni-2 transparents. Foto: Rotecna.

Enfront de les amenaces sanitàries existents, com la PPA, quines mesures de bioseguretat adopteu a la granja?

Intentem ser el més rigorosos possible en l’aplicació de les mesures de bioseguretat, ja que aquesta és una zona molt densa en ramat porcí. En primer lloc, només permetem visites a la granja els dilluns al matí, sempre que no s’hagi estat en cap altra granja durant el cap de setmana; per entrar a la granja és obligatori dutxar-se i canviar-se de roba; tenim doble tancat; a més, quan acabem les obres, treballarem per colors (els treballadors aniran vestits de diversos colors) per diferenciar les diverses zones/naus de la granja (gestació, maternitat, quarantena, deslletament i mares grans). En zones d’alta densitat porcina com aquesta s’ha d’anar amb molta cura.

En aquest sentit, treballar amb panells de plàstic com els de Rotecna, té avantatges per reduir la proliferació de malalties?

Sí, principalment per la neteja: és més fàcil i eficient netejar un panell de plàstic que un envà de formigó o de ferro. Fins ara hem treballat amb formigó i hem comprovat que, a l’hora de netejar, queda molt més net un panell de plàstic que de formigó. A més, el treball es realitza en menys temps, pel qual es redueixen els costos de mà d’obra i hi ha un important estalvi d’aigua. A la part antiga, quan es trenca un envà de formigó, el reposem amb un panell de plàstic.

Quins reptes de futur us plantegeu?

Acabar de posar en marxa l’ampliació de la granja. Ha estat una gran inversió i s’ha d’anar a poc a poc per amortitzar-la. En un futur, ens agradaria treballar amb totes les parideres lliures i tancar el cicle, fer tota la piràmide de producció.

Comparteix a les xarxes