Bioseguretat, l’eïna perfecta en la lluita contra malalties

Encara que les persones relacionades amb l'àmbit ramader estan conscienciades de la importància de la bioseguretat, encara hi ha marge de millora en moltes granges.

La pesta porcina africana (PPA) és una de les malalties més importants en el sector porcí, especialment per al nostre país, per la seva rellevància sanitària a escala mundial i el seu impacte econòmic. Amb la finalitat d'evitar la seva entrada i difusió per tot el territori nacional, cobren especial esment les mesures de bioseguretat adoptades en les explotacions. Per això, una de les funcions essencials dels veterinaris de camp es basa a identificar i assessorar sobre els punts crítics de les granges en el que a bioseguretat concerneix, millorant el seu control i optimització.

En aquest marc, el veterinari de porcí Fernando Giménez, especialitzat en Bioseguretat i Benestar Animal, actiu col·laborador del Grup de Sanejament Porcí de Girona (GSP Girona), destaca la inèrcia de resolució de problemes de les granges de porcí espanyoles, "encara que hi ha molts camps per corregir i un llarg camí per recórrer, perquè, més que un tema de futur, la bioseguretat és una necessitat".

Pla de neteja i desinfecció. Foto: F. Jiménez.

Les mesures de bioseguretat tenen una gran importància, ja que actualment existeixen molts factors de risc en l'entrada i difusió de malalties contagioses en les explotacions. Entre aquestes, destaca el temor per la propagació de la pesta porcina africana (PPA), la qual ja ha estat detectada en zones pròximes al nostre país.

Davant aquesta situació, Fernando Jiménez destaca dos conceptes bàsics: la biocontenció i la biorrestricció. "L'objectiu principal de la biocontenció és proporcionar les barreres físiques adequades per a aïllar patologies existents en una granja i eliminar la seva propagació, i la biorrestricció és l'efecte contrari: hem d'establir uns protocols que ens ajudin a disminuir el risc d'exposició a qualsevol infecció", explica Jiménez. La propagació transfronterera de les malalties fins a la seva classificació com a epidèmia, succeeix entre altres, per contacte entre animals malalts amb animals sans, animals asimptomàtics portadors amb altres animals sans susceptibles (de la mateixa espècie o no), a través de vectors de transmissió com a vehicles, material de treball, les persones o fins i tot com en el cas de la PPA, d'aliments contaminats.

Fernando Jiménez afirma que, per a treballar la bioseguretat, un dels principals objectius és la formació del personal i la conscienciació en el que a matèria es refereix. I d'igual manera, quant a aspectes pràctics, cal ressaltar la importància de la densitat ramadera. "Existeixen àrees molt concretes on l'excés de granges augmenta el risc d'introducció de malalties, i per això hem de conèixer els punts febles d'aquestes, siguin noves o no, així com les febleses de les explotacions, en funció de la seva orientació productiva i del seu estatus sanitari". En aquest sentit, afegeix: "hem de fer les coses cada vegada millor, continuar invertint per a millorar les condicions de vida dels animals i anar un pas més enllà. Més que un futur, la bioseguretat és una necessitat".

Un dels factors clau davant les noves amenaces infeccioses és conèixer els cicles epidemiològics de les malalties i les seves causes. "Això ens ajuda a establir un ordre i un temps en el control dels problemes". El veterinari destaca el bon estatus sanitari de la població porcina espanyola, però va assegurar que "no podem abaixar la guàrdia i hem de continuar treballant de valent com fins ara, o fins i tot més, en aquesta matèria", ja que "el risc zero no existeix".

Mala praxis en la recogida de cadàveres. Foto: F. Jiménez.

Els nivells de bioseguretat i de les pràctiques de maneig aplicades en les explotacions porcines tenen impacte en l'estat sanitari i, per tant, en els seus nivells productius. Fernando Jiménez explica que Espanya fa temps que disposa d'una legislació específica en relació amb l'ordenació del sector porcí, la qual cosa permet especificar per normativa els requisits de bioseguretat que han de complir totes les granges espanyoles per a poder desenvolupar la seva activitat ramadera; per a Jiménez, aquest fet "avala que siguem un model de producció exigent i referent en l'àmbit mundial, amb especial connotació a la salut i el benestar animal, encara que amb les enquestes de bioseguretat no basta ni des de lluny". Declara que "tan sols es tracta d'una instantània d'un moment concret" i que, àdhuc que aquestes estan validades in situ per l'Administració, "no són una garantia de continuïtat".

El deure del sector, va puntualitzar, és "intensificar i extremar les mesures de bioseguretat, inclosa la valoració de diversos camps" com per exemple, de manera molt rellevant, "el control de la qualitat de l'aigua en les explotacions, amb sistemes de potabilització i calibrat cada vegada més exigents, innovadors i segurs, capaços de prevenir malalties i promoure millor salut envers els animals".

Així doncs, encara hi ha marge de millora en moltes granges porcines. "Ens falta incidir en molts aspectes, com en la separació entre la zona neta i la bruta, la millora de l'entrada per a la recollida de cadàvers i el control dels accessos", destaca Jiménez. En aquest àmbit, segons el veterinari, algunes empreses ja tenen implementats sistemes de bioseguretat que van molt més enllà dels establerts per la legislació.

Encara que els ramaders en general estan conscienciats de la importància de la bioseguretat, a vegades la rutina i l'excés de treball els porten a relaxar-se en la seva aplicació. Alguns factors relacionats amb l'incompliment de les mesures són: la falta de formació, la falta de comunicació entre el personal, la falta de motivació, l'escàs manteniment dels registres i l'absència d'auditories sobre l'aplicació de les normes de bioseguretat. En aquest sentit, Fernando Jiménez ressalta la labor formativa del GSP. "Intentem reforçar la formació de qualsevol persona relacionada amb el sector porcí", encara que subratlla que el principal obstacle és la convicció dels responsables de les explotacions: "Si nosaltres mateixos no ens creiem la bioseguretat en si mateixa, no anem enlloc".