Blog

Blog


Estudi tècnic

Les maternitats lliures al nostre entorn

21 de desembre de 18 - Estudis

 

Una granja de Riudellots de la Selva (Girona) realitza una prova amb dos models de places de maternitat lliures.

Ens desplacem fins a Riudellots de la Selva (Girona) per a veure in situ les proves amb places de maternitat lliures que FAWEC està duent a terme en l'explotació Gerfam dels germans Rubirola. Entrem en la nau que han habilitat per a això, i la primera sorpresa que ens portem és la tranquil·litat de les truges: no s'alteren davant la nostra presència, ni s'immuten. Es percep en l'ambient el benestar i el confort de les mares i dels seus garrins. I els resultats? Parlem amb Déborah Temple de FAWEC, i amb Jordi i Pere Rubirola de l'explotació, perquè ens expliquin les seves primeres impressions després de començar a treballar amb dos models de semi-confinament en maternitat.

Totes les places disposen d'un dispensador de material manipulable. Foto: RotecnaPress.

 

- Com sorgeix la iniciativa de realitzar una prova amb places de maternitat lliures?

Debórah: Des del grup FAWEC, un centre de recerca i educació en benestar animal vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona, volíem acostar-nos al camp per a intentar que la teoria arribés més al ramader i, alhora, implementar en el sector espanyol noves pràctiques que van sorgint en matèria de benestar animal. A Europa ja hi ha pressions del mercat i legislatives que ens empenyen cap a sistemes de semi-confinament de les truges en maternitat. Els danesos fa 10 anys que fan proves en aquest sentit, mentre que aquí el sector encara dubte, perquè no sabem com funcionarà aquest model en el nostre sistema de producció, amb estrès tèrmic, fosses, slats de plàstic... Per això, pensem a realitzar aquesta prova de manera que, si arriba el moment d'implementar aquest model d'allotjament en maternitat, puguem aconsellar als nostres ramaders i anticipar-nos, per a evitar desastres com els que vivim en l'adaptació de les gestacions a la normativa de benestar animal.

- Per què trien la granja Gerfam Rubirola de Riudellots de la Selva, a Girona, per a realitzar la prova?

D: En la nostra cerca d'un ramader disposat a compartir un espai de la seva explotació per a realitzar proves amb places de maternitat lliures, fa dos anys vam conèixer a Pere i Jordi Rubirola. La veritat és que no és fàcil trobar a gent així, ramaders motivats, que vulguin arriscar-se a implementar en la seva granja noves pràctiques. No obstant això, ells es van sumar de seguida al projecte. A partir d'aquí, visitem les seves instal·lacions, on comptaven amb una nau que era una antiga maternitat que estaven utilitzant per a engreixament. Aquest era l'espai que readaptaríem per a realitzar la prova.

- Jordi, per què accepten acollir aquesta prova en les seves instal·lacions?

J: Nosaltres ja fa molt temps que tenim les gestacions amb palla i en grup. És més, no hem tingut mai les gestacions en gàbies, ja que sempre hem buscat el benestar dels animals. En aquest context, quan ens van presentar el projecte, i atès que les normatives sempre van estrenyent, ens va interessar des d'un primer moment. Per un comunicat, perquè si podem millorar el benestar dels nostres animals, ja el veiem com una cosa positiva i, per una altra, perquè una millora del benestar es tradueix en una carn de major qualitat i més valor afegit en el mercat. A més, el projecte es gestionava des de la universitat, per la qual cosa poder provar-lo en la nostra pròpia granja era una oportunitat que no podíem deixar passar.

- Qui més està implicat en el projecte?

D: A més de FAWEC i l'explotació Gerfam, en aquest projecte col·laboren diverses empreses del sector, concretament Rotecna (sistema d'alimentació, sòls i plaques de calefacció), Ekip- Jyden (places de paridera i muntatge) i Agrener (ventilació). Aquests col·laboradors ens han facilitat els recursos necessaris per a construir i equipar la nova sala de maternitat en la qual estem realitzant la prova.

- Com va ser el procés de reforma de les instal·lacions?

J: Després d'ensenyar-los la nau que teníem disponible per a fer la prova, comencem a treballar en la seva adaptació per a crear una sala de maternitat amb dos models diferents de places lliures. Creem un equip de treball molt pràctic per a anar donant solució als problemes que podien anar sorgint, com per exemple la ventilació, que va ser un dels temes més delicats. La veritat és que, com no havíem vist mai aquest sistema, confiem en el disseny de la sala que van fer els tècnics de la universitat, i aportem opinions puntuals pel coneixement del treball diari en la granja. La veritat és que entendre'ns ha resultat fàcil.

- Tenen instal·lats dos models de plaça; com treballen amb ells?

D: Tenim un total de dotze places, sis per cadascun dels dos models amb els quals treballem. Són dos models de semiconfinamiento amb els quals es pretén que la truja pugui estar lliure el major temps possible, però que, alhora, també es pugui tancar la gàbia en els moments de major risc, que són: un o dos dies abans del part i els tres o quatre dies següents. Passat aquest temps, quan veus que tots els garrins utilitzen el niu i la truja és bona mare, els dos models d'allotjament ja es poden obrir, i s'observa el comportament dels animals durant les següents 6-7 hores per a vigilar que no hi hagi aixafaments. Són dos sistemes que funcionen igual en aquest sentit, però tenen moltes diferències quant a les mesures, els nius, els dispensadors de material manipulable, el maneig de l'alimentació, etcètera.

 

El model de plaça JFL-10 SWAP és més gran i funciona amb dues menjadores. Foto: RotecnaPress.

 

- Quines són les característiques de cada model?

D: El model JLF-10 SWAP és un corral de 6 metres quadrats (3x2m), que funciona amb dues menjadores. La truja utilitza una menjadora un o dos dies abans del part i els quatre dies següents (que és el temps que està tancada en la gàbia) i una segona menjadora quan està lliure. Sempre hi ha obert un dels menjadors. En aquest sentit, el maneig és més complex, però és un sistema pensat perquè la truja pugui maximitzar l'ús de l'espai i distribuir-lo en funció de les seves necessitats: una zona per a tombar-se, una altra per a les seves dejeccions, una altra per als garrins. Aquesta diferenciació de zones pot resultar molt beneficiosa des del punt de vista sanitari. D'altra banda, el dispensador de palla està col·locat perquè caigui en la part cega del sòl i no vagi a parar a la fossa. El tancament de la truja és una mica més complex, i es triga uns 50 segons a tancar la gàbia. Finalment, una de les peculiaritats d'aquest model és que no pots tenir la truja tancada més de 3 o 4 dies, perquè arriba un punt en què els garrins creixen i, com la gàbia de la truja està contra la paret, no poden alletar-se des d'un dels costats.

El model JLF-15 és un corral de 5,75 metres quadrats (2,4x2,4m), i és un sistema que, en general, agrada més perquè s'adapta millor a les dimensions actuals de les paridores i està ben dissenyat. La truja té bastant espai, però no suficient per a diferenciar les zones funcionals (zona de descans, de defecació, etcètera). En aquest model hi ha una menjadora i un dispensador de material manipulable, encara que l'accés a aquest és més restrictiu, per a evitar que la palla caigui a la fossa. Un dels seus majors avantatges és que, amb aquest model, tan sols es triguen uns 25-30 segons a tancar la gàbia.

En tots dos models, encara que funcionen de forma una cosa diferent, els nius són la clau del bon funcionament d'aquests sistemes d'allotjament. Veiem que en poques hores els garrins ja aprenen a utilitzar el niu, ens permeten fer adopcions molt més controlades, es fan olor entre ells i es calmen... El niu és un luxe d'aquest sistema i cal saber-lo explotar.

- En el dia a dia de la granja, què implica treballar amb aquestes places de maternitat lliures?

Pere: No implica canvis importants que ens afectin, més aviat veiem molts beneficis, perquè la mare pot desenvolupar millor el seu instint maternal i el garrí disposa del seu espai per a protegir-se. Tot millora: la sanitat, el maneig... No suposa cap inconvenient més enllà de l'espai addicional que requereixen aquestes places.

D: No hi ha hagut canvis importants, perquè ells ja tenien un maneig molt bo de les truges i una interacció molt positiva, per la qual cosa et trobes amb animals tranquils i sense por a les persones amb els quals és més fàcil treballar.

Imatge de la sala en què s'estan realitzat les proves amb places de maternitat lliures. Foto: RotecnaPress.

 

- Ja han tingut els primers parts amb aquest sistema d'allotjament. Quines diferències existeixen respecte al model tradicional?

D: Quant al part, si la truja està tancada, no hi ha diferències respecte al sistema convencional: potser les gàbies són una mica més grans, amb el que es redueix el risc d'aixafament i la truja està més còmoda. En canvi, el postpart sí que és més complex, ja que has d'assegurar-te que els garrins sàpiguen on està el niu i l'utilitzin. Aquest sistema et permet tancar als garrins durant uns 30-40 minuts per a facilitar la recuperació de la mare, gestionar millor la termoregulació de les cries, ajudar els garrins més petits i febles en la presa del calostre, fer bones adopcions...

P: La principal diferència i avantatge d'aquest sistema és que els garrins tenen el niu i, una vegada s'acostumen a ell, saben com protegir-se de la mare i solo s'acosten a ella per a alimentar-se o interactuar amb ella. Els nius compten amb una placa de calefacció i un llum que els il·lumina: si veiem que el garrí no va, el tanquem un temps dins del niu perquè s'acostumi, es trobi bé i ho utilitzi correctament. Això fa que el garrí estigui més tranquil, que la truja no s'estressi perquè està lliure, i que es redueixi el risc d'aixafament.

- Quins beneficis heu detectat en les primeres setmanes de treball amb aquest sistema?

D: Haurem d'esperar un temps parell donar dades més concretes, però és cert que, a priori, veiem que l'ús dels espais és totalment diferent i positiu tant per a la mare com per als garrins i que les cries espavilen més de pressa: el primer o segon dia de vida ja estan jugant entre elles i amb la palla, i interactuen amb la mare, la qual cosa genera un ambient de calma i la lactació resulta més tranquil·la.

P: Nosaltres treballem amb una genètica molt diferent, la Duroc, que no és tan prolífica com unes altres. El que ja estem veient és que el creixement dels garrins és major, encara que hem d'anar registrant aquestes dades i comparar-los amb les sales de maternitat convencional que tenim.

- Quin tipus de dades analitzaran?

D: Estudiarem bé com funciona aquest sistema d'allotjament, amb aquest tipus de sòls, amb estrès tèrmic... quin és el comportament de la mare, dels garrins, dades fisiològiques... i, evidentment, registrarem totes les dades productives dels garrins i les truges, els quals seran determinants per a optar per aquest sistema d'allotjament. A llarg termini, també ens agradaria analitzar com evolucionen aquests garrins fins a l'engreixament, si es frustren menys, si es redueixen les mossegades de cua, etcètera.

P: Per a nosaltres, que embenem directament al consumidor, l'objectiu principal és que aquest interpreti que millorem el tracte a l'animal, que fem un pas més per a oferir un producte de qualitat.

FITXA TÈCNICA:

Ubicació: Riudellots de la Selva (Girona)

Última reforma: 2018

Nre. mares productives: 310

Mascles (per a recelar): 4

Tipus d'inseminació: artificial

Nre. de places de maternitat: 60 convencionals - 12 lliures

Índex de reposició mare/any: 30-35%

Índex de fertilitat/any: 85%

Nre. de parts mare/any: 2,3

Nre. garrins nascuts/part: 12,1

Nre. garrins nascuts vius/part: 10,5

Nre. garrins deslletats/mare/any: 24,15

Edat deslletament (dies): 24

Allotjament en gestació: Corrals amb palla

Comparteix a les xarxes