¿Per què és important controlar el biofilm a les línies d’aigua?

L’aigua és un element essencial en la producció porcina i la seva qualitat està estretament relacionada amb la sanitat i el benestar dels animals. Tanmateix, garantir una bona qualitat en el punt d’entrada no significa necessàriament que l’aigua mantingui les mateixes condicions durant tot el seu recorregut. Abans d’arribar als animals, passa per dipòsits, filtres, canonades, connexions i abeuradors que poden influir en les seves condicions higièniques. Per això, el control de l’aigua també ha de tenir en compte l’estat de tot el sistema encarregat d’emmagatzemar-la i distribuir-la.

Un dels problemes que pot aparèixer en aquestes instal·lacions és la formació de biofilm, una capa formada per microorganismes que s’adhereixen a les superfícies internes de les canonades i queden integrats en una matriu que ells mateixos produeixen. Aquesta estructura pot afavorir la persistència i l’acumulació de microorganismes en determinats punts de la xarxa, dificultant-ne l’eliminació i el control microbiològic de l’aigua. Tot i que la presència de biofilm no significa per si mateixa que els animals hagin d’emmalaltir, sí que constitueix un factor que convé controlar dins dels programes d’higiene i prevenció sanitària d’una granja porcina.

Com es forma el biofilm a les línies d’aigua?

La formació del biofilm és un procés progressiu. Els microorganismes presents a l’aigua poden adherir-se a les superfícies internes de les conduccions i, quan troben condicions favorables, començar a multiplicar-se i formar una estructura que roman fixada a aquestes superfícies. La presència de matèria orgànica i nutrients, determinades temperatures i les zones on l’aigua circula lentament o roman estancada poden facilitar aquest procés.

En una granja porcina, això significa que una línia pot semblar perfectament neta des de l’exterior i presentar acumulacions al seu interior. A més, el problema no ha d’afectar necessàriament tota la instal·lació de la mateixa manera. Els trams amb menys circulació, els canvis de diàmetre, les connexions, les derivacions i els finals de línia poden presentar unes condicions diferents i afavorir l’acumulació de materials.

Per aquest motiu, el control de la qualitat de l’aigua requereix conèixer també el recorregut que fa dins de la granja. Identificar els punts en què es pot produir una menor renovació de l’aigua o acumular-se matèria orgànica permet establir una estratègia de manteniment més eficaç i actuar abans que apareguin problemes visibles.

Per què el biofilm pot afectar la sanitat porcina?

Des del punt de vista sanitari, una de les principals raons per controlar el biofilm és que pot convertir-se en un reservori de microorganismes dins del sistema de distribució de l’aigua. En quedar adherits a les superfícies i protegits per la matriu del biofilm, aquests microorganismes poden resultar més difícils d’eliminar que quan es troben lliures a l’aigua. A més, una part d’aquest material es pot desprendre i tornar a incorporar-se al flux, afectant la qualitat microbiològica de l’aigua que arriba als animals.

Això és especialment rellevant perquè l’aigua es consumeix diàriament i en quantitats importants. Si existeix una contaminació microbiològica persistent a la xarxa, l’aigua pot convertir-se en una via addicional d’exposició a determinats microorganismes. Tanmateix, és important matisar que el biofilm no és per si mateix una causa directa de malaltia. L’aparició de problemes sanitaris depèn de múltiples factors, entre els quals hi ha el microorganisme implicat, la seva càrrega, l’edat i l’estat dels animals, la seva immunitat, les condicions ambientals, l’alimentació i el maneig.

Per tant, controlar el biofilm s’ha d’entendre com una mesura més dins d’una estratègia sanitària global. Mantenir les línies d’aigua netes contribueix a reduir possibles reservoris microbiològics i permet controlar un dels elements que intervenen diàriament en l’entorn dels animals.

A més, l’acumulació de materials a les conduccions pot generar problemes de funcionament. Els dipòsits poden reduir el diàmetre útil de les canonades, afavorir obstruccions i modificar el cabal dels abeuradors. Si el subministrament no és adequat, també es pot veure afectat el consum d’aigua. D’aquesta manera, el control del biofilm combina una qüestió d’higiene i sanitat amb una altra relacionada amb el correcte funcionament de la instal·lació.

És recomanable revisar tot el recorregut de l'aigua, des dels dipòsits fins als punts de consum. Foto: Rotecna.

Quins punts de la instal·lació convé revisar?

Per controlar el biofilm no n’hi ha prou amb revisar els abeuradors. És recomanable seguir tot el recorregut de l’aigua, començant pels dipòsits i tancs, on es poden acumular sediments i matèria orgànica, i continuant pels filtres, les bombes, les vàlvules i les conduccions fins a arribar als punts de consum. Les connexions, els colzes, les derivacions i els canvis de diàmetre requereixen una atenció especial, ja que poden generar unes condicions de circulació diferents i afavorir l’acumulació de materials. També convé revisar els trams on l’aigua roman durant períodes prolongats sense moviment i, especialment, els finals de línia, on la renovació pot ser menor.

El funcionament dels abeuradors constitueix, a més, un indicador pràctic. Comprovar periòdicament el cabal i detectar diferències entre punts pot ajudar a identificar obstruccions o alteracions a la xarxa. A aquestes comprovacions convé sumar-hi anàlisis microbiològiques periòdiques, que permeten conèixer l’evolució de la qualitat de l’aigua i detectar canvis que no sempre són visibles.

Una bona pràctica és establir un recorregut de revisió que segueixi sempre el mateix ordre, des del dipòsit fins a l’últim abeurador, registrant les incidències detectades. D’aquesta manera, el control de l’aigua passa a formar part del manteniment habitual de la granja i no depèn únicament que aparegui un problema.

Com prevenir i eliminar el biofilm?

La prevenció requereix combinar neteja, desinfecció i manteniment periòdic. Els dipòsits i les línies s’han de netejar per eliminar els sediments i la matèria orgànica acumulada abans d’aplicar un desinfectant, ja que la presència de brutícia pot dificultar-ne l’acció i reduir l’eficàcia del tractament.

Durant aquests procediments és fonamental respectar les concentracions, els temps de contacte i les condicions d’utilització indicades per a cada producte. També cal assegurar-se que la solució arriba a les diferents parts del circuit i fer l’esbandida corresponent quan sigui necessari. Una neteja puntual pot reduir l’acumulació existent, però serà molt més eficaç si s’integra en un programa regular adaptat a les característiques de cada instal·lació.

Després de la neteja, l’objectiu ha de ser evitar que es tornin a donar les condicions que afavoreixen la formació de biofilm. Mantenir els dipòsits nets, revisar els filtres i les conduccions, reduir les zones d’estancament i comprovar periòdicament els abeuradors ajuda a conservar el sistema en bones condicions. Els controls microbiològics permeten, a més, comprovar l’evolució de la qualitat de l’aigua i valorar l’eficàcia de les mesures aplicades.

En definitiva, controlar el biofilm no és únicament una qüestió de neteja de les canonades, sinó també una part de la gestió sanitària de la granja. Conèixer la instal·lació, identificar-ne els punts crítics, controlar la qualitat microbiològica de l’aigua i establir protocols adequats de neteja i desinfecció permet reduir possibles reservoris de microorganismes i mantenir unes condicions adequades en l’aigua que finalment consumeixen els animals. Perquè quan parlem de prevenció i sanitat porcina, l’aigua també forma part de l’estratègia sanitària.