Blog

Blog


Què ha demostrat el porcí espanyol amb la crisi del coronavirus

Què ha demostrat el porcí espanyol amb la crisi del coronavirus

16 de juny de 20 - Noticies

Óscar Toledano. Coordinador de Marketing a Rotecna

En els moments de crisi és quan traiem el millor de nosaltres, i també quan estem obligats a sortir de la nostra zona de confort i entrar en la d’aprenentatge i creixement. D’algunes coses que han passat durant aquestes setmanes de crisi sanitària en podem extreure lliçons de gran valor, que esperem que serveixin per canviar la percepció que moltes persones tenen respecte al nostre sector.

El sector ha demostrat ser molt solidari. S’han realitat donacions econòmiques importants, s’ha entregat gratuïtament grans quantitats de material de protecció i desinfecció, i també productes carnis, tant a les administracions públiques com als centres sanitaris, bancs d’aliments, organitzacions no governamentals i altres estaments, amb l’objectiu d’ajudar als que més ho necessiten en aquests moments tan durs.

Ganges, transportistes, indístria i comerç han complert amb escreix per garantir que la cadena de subministrament de carn no s’aturés. S’ha demostrat, una vegada més, el compromís i la determinació per seguir endavant, inclús en unes circumstàncies tan delicades, incertes i complexes.

Les granges han adoptat amb rapidesa i eficàcia les mesures necessaries per protegir la salut de les persones. Al cap i a la fi, els ramaders són experts en bioseguretat, ja que saben que és imprescindible per garantir un bon estatus sanitari dels animals. És per això que estan habituats a un estricte control d’accessos, a una higiene i desinfecció intensives, a l’ús d’equips de protecció, a treballar per torns i zones, etc. No obstant això, han hagut d’incorporar noves mesures com el distanciament social i els controls de temperatures sistemàtic.

Els veterinaris són experts en microbiologia, epidemiologia i immunologia i estan especialitzats en gestionar la salut de grans grups de població, no només dels individus. Sent el Sars-CoV2 una malaltia d’origen animal, molts organismes han manifestat la seva sorpresa pel fet que les autoritats sanitàries no comptessin amb cap veterinari en la creació del comitè tècnic-científic que gestiona la crisi a nivell nacional, un fet que demostra una gran desconeixença sobre el potencial, capacitat i experiència d’aquests professionals en el control d’epidèmies, especialment perquè es tracta d’una zoonosis.

Amb el confinament, i la consegüent aturada de l’activitat industrial i el tràfic urbà, els nivells de contaminació ambiental i d’emissions  de gasos d’efecte hivernacle han baixat considerablement, la qual cosa hauria d’ajudar a demostrar a la societat que la ramaderia no és la principal responsable de la contaminació ni del canvi climàtic, tal com enganyosament volen fer creure alguns lobbies. Som un sector sostenible, però això no ens eximeix del nostre compromís amb la reducció d’emissions, especialment les d’amoníac, en el cas del sector porcí.

La impossibilitat de viatjar i la prohibició de grans concentracions de persones ha provocat la cancel·lació o l’ajornament de molts esdeveniments i fires sectorials. Han proliferat les videoconferències, els webinars i la difusió de continguts a través de mitjans digitals. En un futur, continuarem utilitzant aquestes eines de comunicació, ja que són molt efectives, eficients i econòmiques. Però tan aviat com sigui possible, es recuperarà el cara a cara. Sabem com d’important és el contacte humà; som un sector modern, però centrat en les persones.

Pocs dies abans que comencés la crisi, agricultors i ramaders de tot el país es manifestaven reclamant preus més justos per als seus productes. Aquesta crisi ha evidenciat la importància de comptar amb un proveïment fiable de subministres de primera necessitat. La societat hauria de fer tot el possible per protegir i fomentar el sector primari. Durant aquests dies hem pres consciència de la fortalesa de la nostra cadena de distribució d’aliments, i esperem que el gran públic també se n’adoni de la necessitat de disposar d’un sistema productiu robust, que permeti als productors guanyar-se la vida amb el seu treball.

Per una altra part, podria ser molt arriscat que un petit oligopoli d’empreses controlés la producció de proteïna a nivell mundial. Amb la d’origen animal això és impossible, perquè la seva producció està lligada a territori i molt disseminada, però sí que podria passar amb la producció de carn sintètica o ultraprocessada d’origen vegetal, ja que la seva producció està en mans de poques empreses.      

Al mateix temps, confiem que es deixin de demonitzar els sistemes intensius de producció, que, amb la seva eficàcia, eficiència i fiabilitat, han garantit el subministrament d’aliments, inclús en els moments de gran demanda, amb episodis d’acaparament com els que hem experimentat, ja que són imprescindibles i, a més, perfectament compatibles amb els extensius i els ecològics. De fet, és necessari que aquests models coexisteixin i es complementin per cobrir diferents nínxols de mercat.

Tenim l’esperança que tot això ajudi que els consumidors valorin adequadament a les persones que produeixen els seus aliments, i que deixin de fer-se ressò dels que ens descriuen com maltractadors animals i grans contaminadors del medi ambient. Desitgem que el món urbà conegui millor el món rural i que prengui consciència de com de competents són els professionals que componen el sector primari. Posats a desitjar, ens agradaria que alguns d’ells decidissin venir a viure entre nosaltres, i que passessin a tenir una vida més tranquil·la, en un lloc on el temps es mesura a una escala més humana i el ritme de vida encara el marquen les estacions de l’any.

Comparteix a les xarxes