Quines són les claus per implantar amb èxit el maneig en bandes?

El maneig en bandes superior a una setmana (MEB>1s) s’ha convertit en una eina essencial a les granges porcines modernes, sobretot per motius sanitaris. A Espanya, la pressió del PRRS, especialment de la soca Rosalía, ha impulsat l’adopció de sistemes de MEB>1s, que permeten millorar el control sanitari i l’organització del treball. Per conèixer de primera mà els factors que influeixen en l’èxit d’aquest sistema, parlem amb Carles Casanovas, veterinari especialitzat en producció porcina.

Carles Casanovas, veterinari especialitzat en producció porcina. Foto: C.C.

A l’hora d’implantar un sistema de maneig en bandes setmanals, quins factors determinen el tipus de banda més adequada?
El primer seria el benestar animal, ja que obliga a deslletar als 28 dies, per la qual cosa el MEB2s (maneig en bandes a 2 setmanes) i el MEB4s no encaixen, ja que impliquen deslletaments als 21 dies. A més, amb les restriccions actuals en l’ús d’antimicrobians i l’eliminació de l’òxid de zinc, deslletar tan aviat sol ser un problema. Si, a més, hi ha circulació de PRRS, els garrins tan joves ho pateixen molt més. Per això, més enllà del benestar, la tendència general ha estat allargar el deslletament fins als 28 dies. Fa 20 o 30 anys la majoria de les granges deslletaven als 21 dies, però avui la majoria ja treballen amb 28. Així doncs, entre les opcions que queden deslletant als 28 dies hi ha el MEB3s, el MEB5s i variants d’aquest sistema (MEB3/2s i MEB2,5s). Els següents criteris a l’hora de decidir el tipus de MEB>1s serien el grau d’agrupament per aconseguir que les instal·lacions funcionin en Tot dins – Tot fora (TD-TF) per lot. El fet de perdre cens és un condicionant molt important i per això el MEB3s sol ser una opció que de vegades costa més d’implantar.

Com influeix la mida de la granja i el nombre de sales en el disseny i la viabilitat del sistema?
Si treballes amb una rotació de sales de maternitat de quatre setmanes, pots tenir més truges a la granja que amb una de cinc, ja que produeixes els mateixos parts en un interval de temps més curt. Per exemple, no és el mateix tenir 100 parts cada quatre setmanes que cada cinc. En passar a cinc, perds aproximadament un 20% de producció. Com que la majoria de les granges avui ja deslleten als 28 dies i treballen amb rotacions de sales de part de cinc setmanes, el fet de passar a MEB5s gairebé no implica pèrdua de producció. En canvi, amb MEB3s la rotació s’allarga a sis setmanes, cosa que redueix els parts i exigeix construir més places de maternitat o tenir menys truges. Des del punt de vista sanitari, el MEB5s és molt potent perquè permet un maneig TD-TF amb un sol lot per sala en maternitat, mentre que amb MEB3s, MEB3/2s i MEB2,5s hi hauria dos lots convivint. El mateix passa a la transició. D’altra banda, la mida de la granja, en si mateixa, no hauria de ser determinant. Tradicionalment el MEB>1s s’associava a granges petites, amb la finalitat d’agrupar tasques i aconseguir un major volum d’animals de la mateixa edat. Implantar-lo en granges grans no implicava aquesta necessitat perquè el volum de producció de cada lot ja era alt. Al final, la proporció de truges per treballador és la mateixa, tant si la granja és gran com petita, però probablement les granges grans requereixen una major coordinació de tot el personal. El nombre de sales afecta sobretot quan es vol instaurar MEB3s, MEB3/2s i MEB2,5s, perquè un nombre imparell de sales implicarà que sempre hi haurà una sala que no funciona en TD-TF.

“A nivell sanitari, el principal benefici és poder treballar amb un sistema Tot dins–Tot fora per fases (maternitat i transició).”

Quins requisits estructurals i de planificació ha de complir una granja per implantar amb èxit un maneig en bandes?
Un altre cop, depèn del sistema escollit. Si partim de MEB1s deslletant als 28 dies, passar a MEB3s implica augmentar la maternitat o perdre cens. Si s’accepta perdre cens, no tindrà problemes d’espai, fins i tot li en sobrarà a gestació. En canvi, si passa a MEB5s, succeeix el contrari: el volum de parts més o menys es manté, però com que es deslleten moltes truges alhora, això obliga a tenir més espai a gestació. Per exemple, una granja amb 120 places de maternitat (cinc sales de 24) que abans deslletava 24 truges per setmana, amb MEB5s haurà de moure les 120 de cop. És a dir, necessitarà més places de gestació per buidar i netejar completament la maternitat. Ampliar la gestació es converteix en un requisit estructural bàsic. Quan no es fa, comencen els problemes perquè l’única opció passa per deslletar per parts, movent les truges en tandes per guanyar espai, cosa que escurça els buits sanitaris i pot afavorir problemes com les diarrees neonatals. Un altre aspecte clau és la transició. Moltes granges estan dissenyades per mantenir els garrins 7–8 setmanes, però amb MEB5s això canvia. Si només hi ha espai per a un lot, els garrins han d’anar a engreix amb 14–15 kg, un pes massa baix. En canvi, si es vol allotjar dos lots, pot faltar espai i caldria ampliar la transició. Altrament, els animals creixerien massa abans de treure’ls a engreix.

Quins beneficis aporta aquest sistema a nivell sanitari i d’organització del treball respecte a un maneig continu?
A nivell sanitari, el principal benefici és poder treballar amb un sistema TD-TF per fases (maternitat i transició), evitant que coincideixin animals de diferents edats en una mateixa àrea de producció. Així es redueix la circulació de patògens entre lots, cosa que millora notablement la sanitat. Amb MEB1s, en canvi, s’estan introduint contínuament garrins nous, que poden ser negatius a PRRS o a altres malalties, en zones on el virus continua present. Aquests animals acaben infectant-se. Fins i tot quan les mares es troben en bon estat sanitari i els garrins es deslleten nets, si entren en una transició amb presència crònica de PRRS a causa de la barreja d’edats, és impossible controlar-ho.

El MEB>1s requereix preveure espai a gestació per garantir buits sanitaris complets. Foto: Rotecna.

Quins indicadors productius o de gestió considera més útils per avaluar si una granja està aprofitant el potencial del sistema?
En la majoria dels casos, avui dia, l’objectiu principal que es busca en passar a MEB>1s és millorar la sanitat. Això implica millorar paràmetres productius (mortalitat, guany mitjà diari, índex de conversió), especialment en transició i engreix. A nivell de mares també és possible obtenir millores. De manera indirecta, la millora sanitària i organitzativa del sistema també es pot reflectir en el rendiment reproductiu, augmentant els garrins deslletats per truja i any. En moltes ocasions s’ha reduït el cens en passar a MEB>1s i s’ha acabat deslletant fins i tot un volum de producció més gran amb menys truges.

Des de la seva experiència, quins són els errors més freqüents quan una granja passa d’un maneig continu a un maneig en bandes? Com es poden evitar?
De vegades no es planifica bé el canvi, ja que no es preveu què implicarà en la pràctica. Per exemple, quan passem a MEB5s es produeix tota una sèrie de canvis que són totalment previsibles i que no es poden deixar a la improvisació. Tot l’equip ha de saber què passarà, com es reorganitzarà el treball i quins pics de càrrega hi haurà. No pot sorprendre que hi hagi dies amb molta feina i altres de més tranquils. Per evitar-ho, la clau és una bona planificació des de l’inici, explicar bé el sistema i assegurar-se que tot el personal ho entengui i s’hi prepari. Un altre problema és que no sempre es contemplen totes les opcions de MEB>1s disponibles. Avui dia s’ha posat de moda el MEB5s i sembla que sigui l’única opció.

“La clau del MEB>1s és una bona planificació des de l’inici, explicar bé el sistema i assegurar-se que tot el personal l’entengui i s’hi prepari.”

Quines implicacions té aquest sistema en l’organització del treball i la formació del personal, i quines estratègies ajuden a mantenir la disciplina del calendari productiu?
El MEB>1s, especialment en MEB5s, és una arma de doble tall. En aquest sistema, una setmana es deslleten, la següent es cobreixen i es produeixen els parts, i després hi ha tres setmanes sense activitats principals. En una granja comercial això pot resultar difícil d’assumir, perquè la càrrega de treball es concentra en dues setmanes i es redueix durant les altres tres. Cal explicar bé al personal que durant unes dues setmanes i mitja la feina serà molt intensa, però després hi haurà un període més tranquil. Si es planifica bé, es poden compensar els pics de feina amb dies lliures, cosa que molts treballadors valoren positivament. A més, aquest sistema redueix l’impacte dels caps de setmana o festius, ja que els períodes de màxima càrrega són més concentrats i previsibles. La formació del personal també se’n pot veure beneficiada. En treballar per lots, l’equip ha d’actuar de manera coordinada. En una granja de 2.000 truges en bandes de cinc setmanes, on es poden cobrir 500 truges de cop, tot l’equip participa en cadascuna de les tasques clau. Això permet que els treballadors aprenguin tots els maneigs del cicle productiu, estant sempre supervisats, cosa que pot millorar la polivalència i l’eficiència. En qualsevol cas, en aquest sistema és fonamental mantenir la disciplina del calendari. Durant aquestes dues setmanes i mitja de màxima activitat ningú pot fallar. En altres sistemes com el MEB3s, el MEB3/2 o el MEB2,5s, la càrrega es reparteix de manera més uniforme. Es manté l’avantatge de reduir els caps de setmana amb cobricions o parts en relació amb el MEB1s, cosa que a nivell organitzatiu en festius continua sent molt interessant.

Per acabar, quins consells donaria a un productor que vol començar, però tem perdre productivitat durant el canvi?
Li diria que, si la seva granja té un problema greu de PRRS Rosalía, cada dia que passa sense actuar és un dia perdut. Cal valorar bé la situació i, lògicament, depèn de la seva gravetat, però si el problema persisteix de manera greu i crònica, no hi ha cap altra alternativa. No crec que hi hagi gaire gent dels que han passat a MEB>1s que se n’estiguin penedint d’haver-ho fet. Probablement, la majoria es penedeixen de no haver-ho fet abans.