Blog

Blog


Bolívia, un país en creixement porcí

10 de octubre de 19 - Noticies

El sector porcí bolivià s'ha incrementat fins a un 16% en els darrers dos anys, a causa del moviment d’animals. Aquest creixement ha estat acompanyat d’un creixement del 10% en la xifra de mares reproductores, amb la consegüent creació de nous llocs de treball al sector. Per sistemes productius, la producció a gran escala representa el 25% mentre que un 75% es produeix a mitjana i petita escala. Per zones, Santa Cruz, a més de ser la ciutat més poblada del país, també és la major productora de porcí, proveint el 80% del consum nacional. En segon pla es troba Cochabamba, amb un 13% i, la resta pertany a la ciutat de Sucre, el tercer productor del país.

PRODUCCIÓ

L’origen de la porcicultura boliviana es remunta a l’època colonial, quan els sistemes de producció eren familiars i es trobaven als espais contigus a les cases. L’autoconsum era la principal forma de producció, i essencialment s’adreçava als mercats locals. La porcicultura va començar a ser activitat econòmica a principi dels anys 80 del segle passat. Els mercats principals eren els de Santa Cruz, Cochabamba i Sucre, que s’han mantingut fins avui dia.

Controlar sanitàriament el creixement de la criança de porcs per obtenir una carn de millor qualitat es va convertir en una necessitat durant els anys 90. Això es va resoldre amb una important inversió en la tecnificació de la producció porcina.

A partir de l’any 2000, Bolívia, juntament amb 19 països, va entrar a formar part del “Pla continental per a l’Erradicació de la Pesta Porcina Clàssica”. Aquest projecte va ser impulsat per l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), amb l’objectiu d’implementar estratègies de control per aquesta malaltia. El país bolivià va ser representat per l’Associació Nacional de Porcicultors de Bolívia (ANAPOR).

En els darrers dos anys, la indústria alimentària boliviana, concretament la de la carn de porc, ha patit una crisi per excés de producció. Els ramaders han excedit un total de 4.000 tones respecte a les xifres de 2016. Afortunadament, el Govern del país va acordar un conveni amb Perú per a la creació de nous mercats. No obstant això, a finals de l’any passat el volum de feina agrària va començar a minvar, i es va culpar directament als comerciants de carn.

IMPORTACIÓ

D’acord amb les dades de l’Institut Bolivià de Comerç Exterior (IBCE), la quantitat d’importació pels embotits de porc fins al 2017 va ser de 10.042 kg, 3.000 kg més que l’any 2015. Al mes de gener d’aquest any s’augurava una importació de 3.904kg.

Des de l’any 2000 endavant, es comença a importar el material genètic per millorar els processos nutritius de les espècies animals. En aquest moment, és quan apareixen els primers comercials importadors d’inupts per aquesta àrea. L’any 2008 es va diversificar la producció, es va expandir el mercat i es va aconseguir la industrialització de la carn de porc de granja. Aquesta temporada, les instal·lacions agràries amb més trajectòria de Bolívia van iniciar una producció de 200 a 300 mares. Les dues més rellevants són la Cabaña Agradece de Roberto Arce i la Granja de Paichanetú de Calixto Romero.

COMERCIALITZACIÓ I CONSUM

Conforme amb Adepor, Santa Cruz subministra el 80% de la demanda nacional de carn de porc. Els de Santa Cruz consumeixen fins a 8,2 kg de carn de porc a l’any.

L’activitat porcicultural de Bolívia genera al voltant de 225 milions de dòlars a l’any per la venda directa de l’animal. Mensualment, prop de 2.200 tones de carn de porc es distribueixen en mercats, que finalment es poses a disposició de la indústria i de l’usuari consumidor. Durant l’últim any, aquestes xifres van créixer notablement, elevant el valor a 8 bolivians (Bs) el quilogram, el que correspon a un valor aproximat d’un euro.

Comparteix a les xarxes