Cinc maneres de millorar l’índex de conversió

Óscar Toledano. Director comercial Rotecna

L’índex de conversió alimentària (IC), la quantitat de pinso necessària per produir un quilo viu, és un dels paràmetres més crítics que influeixen en la rendibilitat econòmica a les granges porcines, ja que el cost de l’alimentació per engreixar els animals des del deslletament fins que surten de la granja representa entre el 50 i el 60% del cost total de producció.

Tot i que hi ha factors determinants, com la genètica, el nivell sanitari dels animals, els pesos d’entrada i sortida, el sexe, si estan castrats o sencers, o la composició i presentació del pinso, molts aspectes controlables directament a la granja tenen un impacte igual o més gran sobre aquest indicador clau.

Repassem cinc de les principals oportunitats de millora de què disposa el granger per augmentar la seva eficiència.

Gestió de menjadores

Probablement, l’acció més rendible i senzilla que es pot dur a terme a una granja és gestionar correctament les menjadores. És vital una regulació correcta i un cabal d’aigua adequat (en cas de menjadores humides) que garanteixin que no hi hagi excés de pinso ni d’aigua al plat; això és clau per obtenir un bon índex de conversió. L’objectiu és que el plat tingui pinso, que no estigui massa net i llepat, cosa que indicaria manca de cabal de pinso i reduiria el guany mitjà diari. A més, s’ha d’evitar que s’acumuli pinso (si s’apila als laterals indica excés de cabal i hi haurà malbaratament). L’objectiu en menjadores seques és tenir una cobertura del plat del 30-40% en deslletament i del 20-30% en engreix.

Les tolves no s’han d’omplir amb més pinso del que els animals consumeixen en un dia. És fonamental utilitzar baixades telescòpiques, especialment en les menjadores de deslletament, per garantir-ne la qualitat i maximitzar el consum, i també per no retardar el canvi de pinso a pinso. També és molt important que les tolves mai quedin buides, tret que es requereixi que els animals dejunin.

Clima a la nau

Un dels errors més comuns és subestimar l’impacte de la temperatura, la ventilació (renovació de gasos) i la humitat sobre el consum de pinso i el creixement.

Una temperatura massa baixa obliga l’animal a gastar més energia per mantenir-se calent, cosa que augmenta l’IC, i un excés de calor redueix el consum voluntari per disminuir la calor metabòlica produïda, cosa que alentirà el guany de pes, un punt que s’agreuja amb humitat relativa alta.

Les naus han d’estar correctament aïllades i disposar d’un sistema de control climàtic ben calibrat per mantenir les temperatures el més properes possible a les de confort de l’animal segons el seu pes, utilitzant sistemes de ventilació forçada, calefacció i/o refrigeració, si cal.

Els animals recent deslletats no haurien de baixar de 26 °C ni superar els 32 °C; de 22 °C a 30 °C els de transició i de 18 °C a 26 °C els d’engreix. Els nivells d’humitat relativa no han de baixar del 40% ni superar el 75% i menys de 2.000 o 3.000 ppm de CO₂, segons l’edat dels animals.

Densitat d'animals

El corral ideal no només ha de complir els requisits legals, sinó també afavorir el comportament natural i l’accés al pinso i a l’aigua. La sobrepoblació provoca baralles, estrès, desigualtat d’accés i un pitjor creixement. Cal mantenir una densitat correcta d’animals segons el seu pes i reduir-la en èpoques de més estrès per altes temperatures si no es pot mantenir els animals a la seva zona tèrmica de confort ideal, o si hi ha brots de caudofàgia.

Les densitats mínimes recomanades són de 0,20 a 0,35 m²/animal en deslletament i de 0,65 a 1,10 m²/animal en engreix.

També cal tenir en compte el nombre òptim d’animals per espai d’alimentació, que depèn del tipus de menjadora, del consum per animal i de la velocitat d’ingesta, que augmenta amb la mida dels animals i és més gran amb pinso granulat i humit, però menor en situacions d’estrès tèrmic per excés de calor (el consum es concentra en les hores més fresques del dia, generant més competència).

En general, cal calcular de 2 a 3 animals per espai d’alimentació per a garrins recent deslletats, de 4 a 6 per a garrins de fins a 25 kg i de 8 a 15 per a porcs de fins a 120 kg.

Cal tenir bones pràctiques de bioseguretat. Foto: Rotecna.

Accessibilitat i qualitat de l'aigua

L’aigua és el nutrient més important i, paradoxalment, el més oblidat. Una mala qualitat o un accés limitat afecten directament el consum de pinso, ja que el porc necessita aigua per digerir correctament.

Si el cabal és baix o els abeuradors estan mal ubicats, els animals mengen menys o més a poc a poc, i això penalitza l’índex de conversió.

El consum d’aigua real i el volum d’aigua desaprofitada en cada etapa és molt variable i depèn de factors com la temperatura ambiental, la temperatura i qualitat de l’aigua, l’edat i ingesta d’aliment dels animals, la composició de la dieta, la presentació del pinso a la menjadora (farina/pellet, sec/humit, a més ús del bevedor, més consum aparent), la salut dels animals, la densitat d’animals, la competència pels punts d’aigua i el disseny, la localització, l’ajust i eficiència dels sistemes de dispensació d’aigua. Un xumet representa el doble de consum que un xumet en galleda, i un abeurador de nivell la meitat de consum que amb galleda.
Els consums mitjans per abeuradors en cada fase són:

• 2 a 4 l/dia per garrí en transició
• 4 a 8 l/dia per porc d’engreix

El nombre òptim d’animals per espai de beguda depèn del tipus de menjadora i la presentació del pinso (en sec i farina, menys animals per bevedors; humit en pellet, més animals per bevedor). En general és de 8 a 14 per a garrins (amb un cabal d’aigua de 0,5 a 0,7 l/min) i de 10 a 15 per animals d’engreix (amb un cabal d’aigua de 0,7 a 1 l/min).

No utilitzar abeuradors extra en menjadores sec/humid redueix el consum d’aigua i pot ajudar en l’arrencada de garrins deslletats, ja que hi ha aigua i menjar en un sol punt. Però cal tenir en compte que, en obligar els animals a beure on mengen, ha d’haver-hi menys animals per punt de menjar si no es vol alentir el creixement. En sistemes amb altes temperatures a la nau, es recomana l’ús d’abeuradors extra, que es poden desconnectar en períodes freds. Així mateix, disposar d’abeuradors extra permet tancar els abeuradors de les menjadores sec/humit per reduir el consum mitjà diari de pinso i la quantitat de greix acumulat en les darreres fases de creixement d’animals que acaben molt pesats (per sobre de 120-130 kg).
Del total del consum aparent d’aigua, només s’utilitza del 5 al 10% en el creixement corporal, l’activitat metabòlica i la termoregulació. Del 90 al 95% del consum aparent d’aigua acaba a les fosses com a purí (mescla de femtes i orina amb restes d’aigua i pinso).

Mesures de bioseguretat

La pressió sanitària és un dels grans enemics de l’eficiència. Fins i tot sense brots evidents, una granja amb circulació d’agents patògens té pitjors creixements i major consum de pinso. Les infeccions digestives o respiratòries, encara que siguin lleus, comprometen de manera silenciosa la digestió i el guany diari.

Com més baixa és la càrrega patògena de l’ambient, millor és la salut dels animals, cosa que es tradueix en una millora real de l’índex de conversió sense necessitat de medicar, per això s’han de tenir bones pràctiques de bioseguretat, tant internes com externes: control d’accessos i perímetre amb tancat perimetral en bon estat; una única entrada amb rasa de desinfecció i dutxa amb canvi de roba obligatoris; amb accés restringit a vehicles i persones sense autorització; control de vectors com aus, rosegadors, insectes, etc.; un pla de control de plagues; tancaments hermètics de silos, magatzems, finestres, etc., i tot això mantenint l’exterior de les naus net de vegetació i deixalles.

Quan sigui possible, s’han d’implantar sistemes de tot dins-tot fora, sense barrejar animals de diferents orígens i edats, i amb zones separades de càrrega i descàrrega. Cal aplicar un buit sanitari estricte entre bandes, amb neteja profunda i desinfecció, amb una seqüència lògica de moviment de personal respecte als animals, de major a menor estatus sanitari, canviant o desinfectant les botes entre zones i utilitzant material exclusiu per a cada àrea. La gestió de cadàvers i purins també ha d’evitar que el personal i vehicles encarregats d’aquesta tasca entrin en contacte amb zones “netes”.

El control i optimització d’aquests cinc aspectes pot tenir un impacte notable en l’índex de conversió, amb millores del 5 al 25%, que poden representar una reducció dels costos de producció entre un 3 i un 15%, per la qual cosa val la pena cuidar-los amb detall per garantir la viabilitat i sostenibilitat de l’activitat i estar millor preparats per a temps de costos volàtils i marges ajustats.