Claus de la nutrició al deslletament

L'etapa del deslletament és una de la més delicades i exigents a nivell nutricional a la vida dels garrins. El seu sistema intestinal és summament immadur, i el seu estómac està poc desenvolupat, ja que fins aquell moment la seva dieta ha estat, bàsicament, líquida. Davant d'aquesta situació, quins són els principals reptes i amenaces? En parlem amb Juan Gabriel Espino, nutricionista animal a Guatemala, especialitzat en porcí i avícola.

Juan Gabriel Espino, nutricionista animal. Foto: Rotecna. 

Des del punt de vista de la fisiologia gastrointestinal, què suposa per al garrí la fase de deslletament?
Si ho desglossem per parts i comencem per l'estómac, trobem la transició d'una dieta líquida, amb llet, a una dieta sòlida. Per tant, és un estómac que s'ha d'adaptar al canvi de textura del menjar. L'adaptació sol trigar d'una a tres setmanes, depenent del desenvolupament de cada garrí. A nivell intestinal el canvi també és força fort, perquè la configuració de proteïnes i carbohidrats és més complexa, i el paquet enzimàtic dels garrins no acaba de configurar-se fins a la quarta o la cinquena setmana. Si seguim baixant al llarg del recte gastrointestinal, a l'arribada al còlon ens trobem amb una microbiota que també cal adaptar-la al nou aliment que li arriba.

Com ha de ser la dieta del garrí en aquesta fase?
Quan un animal petit comença a menjar, busquem donar-li dietes altament digestibles durant les dues o tres primeres setmanes. Després, segons el garrí va madurant, la configuració de la dieta va canviant, i així és com millor s'aconsegueix la seva adaptació. Hi ha diferents fases a les dietes i als programes d'alimentació perquè, conforme el garrí va avançant, se li vagi proveint l'aliment que correspon a la seva edat i desenvolupament fisiològic intestinal.

Quines tendències hi ha actualment quant a la nutrició del garrí en deslletament?
Jo diria que les tendències més importants i que prenen més rellevància són, en primer lloc, la substitució d'algunes fonts proteiques, ja que ara hi ha molts estudis de soges i ingredients alternatius. En segon lloc, hi ha l'ús de la fibra, que també és important tenir en compte en el disseny d'una dieta per al garrí. En tercer lloc, hi hauria la substitució de promotors de creixement o molècules semblants que vagin en aquesta línia. Al final, tot va enfocat a aconseguir un bon pes al deslletament.

Al deslletament, és millor treballar amb sistemes d'alimentació multifase?
La idea de l'alimentació multifase és proveir la quantitat de proteïna que el garrí necessita. No es pot donar només un tipus de pinso en una fase o un pinso pre-inici a tot el programa, perquè estaries desaprofitant els diners. La idea és que, segons vas identificant en quin moment es pot fer el canvi, es vagi disminuint la proteïna i es vagi incorporant la dieta que correspon a l'edat fisiològica del garrí, d'acord amb el teu programa d'alimentació i les necessitats de la granja.

Quines malalties digestives trobem al deslletament? De quina manera pot contribuir la nutrició a prevenir-les?
Principalment, les diarrees pre i postdeslletament causades per E. coli, encara que també és força comú trobar alguns casos de Clostridium. D'altra banda, hi ha les malalties virals, encara que són les bacterianes les que més abunden durant la fase de deslletament. Per evitar la seva aparició disposem de molts nutrients que ens poden ajudar. Hi ha les vitamines (A i E), que no només es fan servir en diferents cicles metabòlics, sinó que també funcionen per temes d'antioxidants a nivell intestinal. A més, tenim els minerals, que tenen un paper essencial en el creixement, i la proteïna, que és important per a la construcció de molts blocs de teixit a nivell fisiològic.

"La idea de l'alimentació multifase és proveir la quantitat de proteïna que el garrí necessita. No es pot donar només un tipus de pinso."

Com es pot ajudar a evitar aquestes diarrees tan comunes durant el deslletament?
Tenim la lignocel·lulosa, que està catalogada com una fibra insoluble amb baix poder de fermentació que estimula molt el consum d'aigua. És un additiu que permet modular tota l'eficiència del sistema gastrointestinal i que no només treballa a nivell estomacal, sinó que contribueix a fer més eficient tot el sistema gastrointestinal. A l'estómac permet una millor adaptació a una dieta sòlida, ja que aquest additiu té la capacitat que l'estómac maduri més ràpid. A més, ajuda a fer que l'aliment flueixi cap avall, evitant que hi hagi un estasi intestinal, promou els canals d'absorció de glucosa i proteïna, i millora la capacitat de produir amilases. Quan arribem al còlon, dóna molta retenció colònica i ajuda que els bacteris s'hi quedin circumscrits i no migrin cap al tracte superior, evitant així molts problemes, com l'E. coli.

Hi ha altres additius que ajudin a reduir malalties?
Hi ha els àcids orgànics, que són molt importants a causa de la manca d'acidesa que té el tracte gastrointestinal del garrí, els fitobiòtics o promotors del creixement alternatius, i els olis essencials, que podrien ajudar a disminuir l'ús de promotors de creixement. D'altra banda, hi ha les vitamines, que també són molt importants en la proliferació de certs epitelis. En resum, hi ha moltes coses que es poden utilitzar per a la millora de la integritat intestinal del garrí.

Quin efecte ha tingut la retirada de l'òxid de zinc?
Potser ens ha obligat a buscar altres fonts alternatives i substituts que promoguin aquesta modulació correcta de la microbiota intestinal, que al final és el que perseguim. Possiblement, ara és molt més fàcil trobar com substituir-lo, perquè hi ha eines que poden ajudar a promoure aquesta substitució amb èxit.

A nivell nutritiu, quins són els principals reptes durant aquesta fase?
Me n'aniria una mica més enrere del deslletament. És important aconseguir que el garrí arribi al deslletament amb un bon pes. Si això s'aconsegueix ja tindrem la meitat del camí recorregut. Aleshores, la clau és el bon pes, però, per mantenir-lo, els reptes que tindrà el garrí són modular una dieta de manera correcta per evitar que noti un canvi d'alimentació molt brusc. Per això, l'equip de la granja és molt important perquè, al final, si no es disposa de l'equip adequat, no serveix de res la nutrició. Si hi ha una bona nutrició i un bon equip, es podrà aconseguir que la transició al deslletament no sigui tan dramàtica i no hi hagi aquesta mortalitat tan negativa.