El nou mapa del porcí europeu: qui guanya, qui perd i per què

El mapa del porcí europeu ha canviat de manera notable durant l’última dècada. Espanya ha consolidat una posició de lideratge cada vegada més clara, mentre que Alemanya ha perdut part del pes que havia tingut històricament. Per la seva banda, Dinamarca manté una forta especialització exportadora, França conserva una important base productiva i Polònia ha guanyat protagonisme tot i conviure des de fa anys amb la pesta porcina africana (PPA). Darrere d’aquests moviments hi ha factors coneguts, com els costos, la disponibilitat de matèries primeres, l’estructura empresarial o la capacitat exportadora, però n’hi ha un que ha adquirit una influència especialment profunda: la sanitat animal i les seves conseqüències sobre el comerç.

L’expansió de la PPA per Europa ha alterat censos, fluxos comercials i decisions d’inversió. El 2025, els brots en porcs domèstics registrats a la Unió Europea van augmentar un 76 % respecte de l’any anterior, mentre que els casos en senglars van créixer un 44 %. A més, Espanya va tornar a registrar la malaltia després de més de tres dècades sense casos, elevant a 14 el nombre d’estats membres afectats.

Per això, entendre el futur del porcí europeu exigeix mirar més enllà de les tones produïdes. El lideratge també depèn de la capacitat per mantenir la sanitat, conservar els mercats i adaptar-se a un escenari en què la PPA pot modificar ràpidament l’equilibri entre països.

Espanya, al capdavant de la transformació del porcí europeu

Espanya representa probablement la transformació més significativa del porcí europeu durant l’últim decenni. El país ha consolidat la seva posició com a principal productor de carn de porc de la Unió Europea, per davant d’Alemanya, i ha desenvolupat una potent indústria orientada tant al mercat comunitari com a l’exportació. Aquest creixement respon a la combinació de diversos factors: una potent indústria de l’alimentació animal, una estructura productiva especialitzada, la integració de la cadena, capacitat industrial i una marcada orientació exportadora. Aquesta configuració ha permès a Espanya augmentar la seva producció mentre altres grans països productors reduïen la seva activitat. A això s’hi va afegir durant anys una situació sanitària favorable davant de la PPA.

L’avantatge va adquirir una rellevància especial a partir del 2020, quan Alemanya va confirmar els seus primers casos de PPA i va perdre temporalment l’accés a importants mercats asiàtics. Els exportadors espanyols van poder ocupar part d’aquest espai. L’episodi alemany va demostrar que la competitivitat no depèn únicament de la capacitat per produir, sinó també de poder col·locar aquesta producció en els mercats més atractius.

Aquest escenari va començar a canviar a finals del 2025 amb la detecció de PPA en senglars a Catalunya. El cas espanyol va tornar a posar de manifest que, en un sector tan dependent de les exportacions, la sanitat animal és també un factor comercial. En aquest sentit, la detecció de la malaltia va provocar respostes diferents entre els mercats internacionals: alguns van aplicar el principi de regionalització i van mantenir obertes les importacions procedents de zones no afectades, mentre que altres van optar per restriccions més àmplies.

Davant d’aquesta situació, Espanya afronta el repte de preservar l’eficiència que ha sustentat el seu creixement i, al mateix temps, demostrar que pot mantenir un elevat nivell de control sanitari i garantir l’accés als mercats exteriors.

Alemanya i el cost de perdre mercats exteriors

L’evolució alemanya permet entendre com una malaltia pot modificar la posició d’un país sense provocar necessàriament un descens immediat de la seva capacitat productiva. Alemanya va ser durant anys una de les grans referències del porcí europeu, però la seva producció es va reduir de manera considerable durant l’última dècada i la PPA va contribuir a agreujar aquesta transformació.

El primer cas es va confirmar el 2020. Tot i que l’impacte directe sobre la producció va ser limitat en comparació amb altres països, les conseqüències comercials van ser molt més grans. Les restriccions imposades pels mercats importadors van tancar durant un període prolongat destinacions fonamentals per al porcí alemany, augmentant la pressió sobre el mercat interior. L’experiència va posar de manifest una qüestió fonamental per a un sector tan dependent del comerç internacional: perdre l’accés a un mercat pot ser tan rellevant com perdre capacitat productiva. Quan un país deixa de poder exportar, el producte ha de trobar altres destinacions, augmentant la competència interna i la pressió sobre els països veïns. Al mateix temps, els competidors que mantenen un estatus sanitari favorable poden ocupar l’espai disponible.

Tot i que la producció alemanya ha començat a estabilitzar-se, recuperar la posició internacional que tenia abans de la PPA resulta molt més complex. La seva experiència demostra que les conseqüències econòmiques d’una malaltia poden prolongar-se molt després que desaparegui el seu impacte productiu inicial.

La PPA i el seu impacte a l’Europa de l’Est

Polònia, Romania i altres països de l’Europa de l’Est mostren una realitat diferent. En aquests mercats, la PPA fa anys que condiciona les decisions dels productors i la mateixa estructura del sector. La malaltia ha obligat a adaptar els sistemes de producció, reforçar la bioseguretat i modificar els moviments d’animals.

Les dades de l’EFSA reflecteixen la magnitud i l’expansió del fenomen. El 2025, els brots de PPA en porcs domèstics registrats a la UE van augmentar fins a 585, davant dels 333 de l’any anterior, i Romania va concentrar el 81 % d’aquests casos. La situació també va empitjorar entre les poblacions de senglars, amb 11.036 brots davant dels 7.677 del 2024. Polònia i Alemanya van concentrar conjuntament prop de la meitat dels casos registrats.

L’efecte, però, no és igual a tots els territoris. A les zones més afectades, el sector ha hagut d’adaptar la seva estructura productiva, reforçar la bioseguretat i modificar els fluxos d’animals vius. A Polònia, per exemple, l’expansió de la malaltia va contribuir a reduir l’arribada de garrins procedents de Dinamarca. Aquests canvis estan provocant una redistribució de l’activitat porcina dins d’Europa, ja que la PPA no només genera pèrdues d’animals, sinó que també condiciona on es crien i se sacrifiquen i com s’abasteixen els diferents mercats.

Dinamarca, els Països Baixos i França: models diferents de competitivitat

El cas de Dinamarca demostra que el pes d’un país en el mapa porcí no depèn exclusivament de les seves tones de carn. La seva especialització en la producció de garrins i la seva orientació exportadora li han permès mantenir una posició estratègica dins de la cadena europea, tot i que el sector afronta ara certa incertesa davant el possible enduriment de les exigències ambientals i els canvis en la política agrària, que podrien condicionar la dimensió i l’estructura de la producció porcina en els propers anys.

Per la seva banda, els Països Baixos afronten un escenari diferent. La seva elevada densitat ramadera i les restriccions territorials i ambientals limiten les possibilitats d’expansió, cosa que obliga el sector a competir mitjançant productivitat, especialització i eficiència. França, per la seva banda, manté una important base agrícola i una producció porcina rellevant, tot i que no ha experimentat el mateix creixement que Espanya.

Aquestes diferències mostren que no existeix un únic model de competitivitat per al porcí europeu. Alguns països poden mantenir o augmentar el seu pes mitjançant el volum; altres troben oportunitats en els garrins, la genètica o la transformació, mentre que aquells sotmesos a majors limitacions territorials hauran de recolzar-se cada vegada més en l’eficiència.

Europa manté el seu pes en un mercat mundial més competitiu

El nou escenari europeu es desenvolupa, a més, en un mercat mundial més diversificat i competitiu. La Xina ha perdut pes com a importador de carn de porc: la seva participació en les importacions mundials va passar del 43 % el 2021 al 23 % el 2025. La recuperació de la seva cabanya reproductora i les millores de productivitat han acostat el país a l’autosuficiència, reduint la seva necessitat de recórrer al mercat internacional. Mentrestant, Mèxic s’ha convertit en el principal importador mundial de carn de porc i les Filipines i el Vietnam continuen augmentant les seves compres.

Per a Europa, aquest canvi suposa mantenir un paper protagonista, però en un entorn més competitiu. La UE continua sent el principal exportador mundial, tot i que els Estats Units s’hi apropen progressivament i el Brasil consolida la seva posició com a tercer gran exportador gràcies als seus costos competitius i a una major diversificació de destinacions.

En aquest context, Europa no podrà recolzar-se únicament en la seva capacitat productiva. La diversificació de mercats, la regionalització davant la PPA i la capacitat per oferir productes de major valor afegit seran cada vegada més importants. El futur del porcí europeu dependrà, per tant, de la seva capacitat per combinar productivitat, bioseguretat i competitivitat comercial en un mercat mundial menys dependent de la Xina i amb nous competidors a l’alça.