La neteja dels camions, clau per evitar malalties

La bioseguretat en el transport d’animals és fonamental per evitar la propagació de patògens i malalties que podrien causar pèrdues milionàries al sector porcí. Segons Natalia Ferbel, tècnica de l’Associació Nacional de Transportistes d’Animals Vius (ANTA), la clau rau a aplicar mesures preventives durant la càrrega i descàrrega dels animals a les explotacions, així com a garantir una neteja i desinfecció correctes dels camions després de cada descàrrega.

Què és l’Associació Nacional de Transportistes d’Animals Vius (ANTA)?
És l’única associació d’àmbit estatal creada per defensar els interessos de les empreses del sector del transport d’animals vius, i constitueix un referent tant a escala nacional com europea. El seu principal objectiu és posar en valor aquesta activitat davant les administracions autonòmiques, estatals i europees, així com presentar propostes de millora, donar suport i fomentar tota mena d’activitats que contribueixin al compliment de la normativa i apropar aquesta activitat a la societat, entre altres accions.

Cada vegada es dona més importància a la bioseguretat en el transport d’animals vius. Per què s’ha convertit en una qüestió primordial?
La bioseguretat es pot entendre com el conjunt de pràctiques que han de seguir tots els agents del sector ramader amb la finalitat de reduir al màxim les possibilitats de transmissió de malalties que afecten la ramaderia i qualsevol activitat que hi estigui relacionada. Per aquest motiu, és un aspecte fonamental de l’activitat ramadera i de la nostra indústria càrnia. Aquestes pràctiques són absolutament imprescindibles i necessàries tant per garantir la seguretat sanitària dels diferents sectors ramaders com per protegir-ne la seguretat econòmica. Pel que fa al transport d’animals vius, si no s’apliquen les mesures de bioseguretat necessàries per mantenir un nivell adequat de protecció, els camions poden convertir-se en vectors de transmissió de malalties.

Quines mesures de bioseguretat s’han d’aplicar en el transport de porcs?
D’una banda, cal evitar que els vehicles de transport entrin al perímetre de l’explotació, fer les càrregues i descàrregues des de l’exterior de la nau i evitar, en la mesura que sigui possible, les càrregues compartides. D’altra banda, netejar i desinfectar el camió és una pràctica indispensable per garantir la bioseguretat durant el transport. Aquestes operacions s’han de dur a terme en centres de neteja i desinfecció (CLyD) autoritzats i inscrits al registre oficial. El nivell de bioseguretat exigible pot variar segons el tipus d’animal que s’hagi de transportar, ja que no és el mateix transportar garrins que porcs destinats al sacrifici. Els garrins són animals molt més delicats i vulnerables a les malalties.

Procés de rentat de camió. Foto: ANTA.

Com s’han de dur a terme la neteja i la desinfecció?

• Neteja: En primer lloc, es fa una neteja inicial en sec per eliminar tota la matèria sòlida (fems, serradures, palla, etc.). A continuació, es fa un prerentatge de les superfícies amb aigua a pressió per eliminar els sòlids restants. Aquests residus s’han d’emmagatzemar en una zona específica per eliminar-los o aprofitar-los. La neteja en sec és fonamental a causa de l’elevada concentració de microorganismes patògens i de la brutícia, que poden comprometre l’eficàcia de les fases posteriors de rentatge i desinfecció.
• Rentatge: Es duu a terme amb aigua calenta a pressió i detergent. Perquè el rentatge sigui efectiu, cal desmuntar els elements mòbils del vehicle: gàbies, separadors, pisos, etc. No s’han d’oblidar les rodes, els baixos del camió, la carrosseria ni la cabina. La cabina, en particular, representa un problema, per la qual cosa cal netejar a fons totes les peces desmuntables, com ara la roba, les botes i les estoretes, i prestar una atenció especial als pedals. La importància d’utilitzar un bon detergent es reflecteix en la reducció de la càrrega microbiana. Després del rentatge, igual que després de la neteja, els efluents s’han de dipositar en una zona específica.
• Esbandida: Aquesta fase es duu a terme per evitar que la brutícia es torni a dipositar a les zones netes i que hi quedin restes de detergent que puguin inactivar els productes plaguicides-biocides d’ús ramader que s’aplicaran posteriorment.
• Desinfecció: Després de les operacions anteriors, encara queda una càrrega residual de patògens al vehicle, per la qual cosa és necessari desinfectar-lo. La desinfecció només és eficaç si els agents infecciosos entren en contacte amb el producte plaguicida-biocida d’ús ramader. Per aquest motiu, és imprescindible haver dut a terme correctament les fases prèvies de neteja i rentatge. La desinfecció es fa ruixant el producte, començant per les parts externes i acabant per la zona destinada al transport dels animals. En aquesta fase, també és important no oblidar cap element de l’equip desmuntable, les rodes, els parafangs, etc. Un cop acabat el procés, els efluents s’emmagatzemen en una zona prèviament designada per eliminar-los posteriorment.

S’imposen sancions per incomplir les mesures mínimes de bioseguretat?
No disposar del certificat de neteja i desinfecció (CLyD) sí que comporta una sanció. L’article 9 del Reial decret 542/2016, que especifica els documents de transport que han d’acompanyar els animals transportats i estar a disposició de les autoritats competents, esmenta «el certificat o taló de desinfecció del contenidor o mitjà de transport».

És important netejar i desinfectar elements com les estoretes de la cabina. Foto: ANTA.

Com se’n controla el compliment?
Un cop finalitzades les tasques de neteja i desinfecció, el centre de neteja i desinfecció (CLyD) expedeix un certificat per a cada vehicle i es col·loca un precinte a les portes del camió o als elements d’accés del bestiar. El certificat és vàlid des del moment en què es precinta el vehicle fins que finalitza el primer transport de bestiar posterior al trencament del precinte.

Quin impacte econòmic pot tenir la manca d’aplicació de mesures de bioseguretat en el transport?
Al sector porcí, atesa la seva dependència actual del comerç exterior, l’entrada i propagació d’una malaltia suposaria el col·lapse del sector, cosa que comportaria, d’una banda, pèrdues econòmiques molt elevades i, de l’altra, un retrocés de tots els avenços que s’han aconseguit amb tant d’esforç durant els darrers anys. Per posar-ne un exemple, el brot de pesta porcina clàssica dels Països Baixos del 1997-1998, que se sospita que va ser provocat per un camió de porcs brut, va comportar el sacrifici de 10 milions de porcs, amb un cost directe de 3.200 milions d’euros.

En aquest àmbit, quins són els reptes de futur del sector del transport d’animals vius?
El principal repte, des del meu punt de vista, és aconseguir que tots els camions es netegin i desinfectin correctament. Això implica dedicar-hi entre dues i tres hores, segons les dimensions del vehicle, un factor que sovint, per diferents motius, fa que el procés no s’acabi de dur a terme correctament. A més, les instal·lacions no sempre són adequades o suficients, o bé hi ha un desconeixement real de les tasques mínimes que cal dur a terme. Per això, és imprescindible que tot el personal implicat en aquestes tasques sàpiga com s’ha de fer tot el procés.