Blog

Blog


Lorena Castillejos: “Muchos de nuestros estudios se acaban implementando en el sector productivo"

07 de febrer de 19 - Noticies


L'SNIBA es va crear el 2008 amb la voluntat de fomentar la transferència de coneixement i potenciar la recerca aplicada en el sector agroalimentari.

Amb gairebé 10 anys de trajectòria i un equip de 16 doctors experts en nutrició, maneig i benestar animal, l'SNIBA desenvolupa anualment entre 50 i 60 projectes, més del 70% dels quals són de recerca aplicada, la majoria en granges comercials. Per a conèixer l'activitat d'aquest centre de recerca vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona, parlem amb la seva directora tècnica, Lorena Castillejos.

Per què es crea l'SNIBA?

L'SNIBA sorgeix de la voluntat de potenciar i valorar la recerca que s'estava realitzant en la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), el grup coneixia i es movia amb agilitat dins de la recerca pública institucional, però tenia poc contacte amb la realitat empresarial. La idea, per tant, era fer transferència de coneixement de caràcter científic i tècnic de la universitat, adaptant-nos a les necessitats de les empreses, complint terminis estrictes, adoptant un sistema de qualitat i amb un objectiu clar d'eficiència i sostenibilitat productiva. Així és com, el setembre de 2008, neix l'SNIBA, que actualment és un grup d'investigadors que treballa en continu contacte amb el sector agroalimentari i ramader, realitzant recerca bàsica i aplicada. Anualment desenvolupem entre 50 i 60 estudis, i els resultats de la majoria d'ells s'acaben implementant en el sector productiu.

Quines són les principals àrees de recerca de l'SINBA?

La nutrició, el maneig i el benestar animal són els nostres principals camps d'acció, dins dels quals es desenvolupen diferents línies de recerca, com l'avaluació nutricional i la qualitat alimentària; l'eficiència productiva i el benestar animal; o la salut gastrointestinal i els seus efectes mediambientals. Actualment, estem bolcats en el desenvolupament de projectes entorn de l'economia circular, la tecnificació de la ramaderia, el benestar animal i la seva viabilitat econòmica, i les alternatives antibiòtiques. En aquest sentit, i a tall d'exemple, recentment ens han concedit fons europeus FEDER en el marc de l'estratègia de recerca i innovació per a l'especialització intel·ligent de Catalunya per a dur a terme dos grans projectes en ramaderia: un sobre economia circular (LIPOXIFEED), per a aprofitar i valorar nous subproductes grassos i antioxidants per al seu ús en alimentació animal, i un segon projecte (SMART FARM), en el qual estem intentant millorar la tecnificació de les explotacions ramaderes amb l'objectiu de millorar l'eficiència i el benestar dels animals i de la ramaderia.

"La nutrició, el maneig i el benestar animal són els nostres principals camps d'acció"

Amb quines espècies treballen?

Amb boví de llet i de carn, ocells i porcí en totes les fases productives i amb animals de companyia.

En porcí, quin tipus d'estudis desenvolupen?

Desenvolupem projectes en les tres fases del cicle productiu; en mares treballem amb la reposició però especialment amb truges en gestació i lactació. En engreixament ens ocupem d'aspectes propis de producció que inclouen des d'alimentació, passant per punts crítics de benestar i fins i tot aspectes relacionats amb la comercialització. En deslletament/transició, es treballa en nombrosos aspectes i possiblement és on el grup ha realitzat una major activitat.

Per a posar alguns exemples, per fases, en engreixament estem desenvolupant una línia de recerca, que ja tenim molt avançada, en la qual estem aprofitant subproductes agroalimentaris de proximitat per a reutilitzar-los en alimentació líquida; en gestació i maternitat treballem el maneig nutricional per a incrementar la vida reproductiva de les truges, també de les de genètiques hiperprolífiques. En deslletament o transició realitzem diferents estudis nutricionals amb tota mena d'additius, probiòtics... i ens focalitzem en l'equilibri gastrointestinal i la salut de l'animal. Aquest és un indicador important en molts dels nostres estudis, ens fixem en la microbiota, perquè creiem en la cerca d'una alternativa als antibiòtics. Finalment, ara també estem desenvolupant una línia en la qual treballem amb garrins abans del deslletament i en la relació truja-garrí des de dos àmbits: el nutricional, en el qual estudiem com poder condicionar una millor adaptació del garrí al deslletament, o bé alimentant al garrí, o bé alimentant a la truja amb ingredients que puguin afectar la cria; i des del benestar animal, per a avançar-nos a la legislació que vindrà, obrint les gàbies en paridores.

L'SNIBA disposa d'un espai per a fer proves en la granja experimental de la UAB. Foto: SNIBA

Aquests estudis, tenen després aplicació pràctica en granges de producció convencional?

Una part important dels estudis que hem realitzat s'han acabat implementat en granges comercials. Tot el que fem, pretén tenir aplicació pràctica, realitzem també recerca bàsica, però poques vegades els nostres estudis es limiten a estudis in vitro en el laboratori, sempre passem a una segona fase en granja experimental, i la majoria de vegades, fins i tot, acabem en granja comercial. Busquem projectes que ofereixin una aplicació pràctica per al sector perquè, si no, la nostra recerca no serviria per a res.

Com funciona l'SNIBA?

L'equip inclou 50 persones, dels quals 16 són doctors i 24, tècnics de laboratori i granja, o persones en formació, estudiants de màster i doctorats. La majoria són investigadors en formació o tècnics de suport a la recerca, que tenen una beca o un contracte mitjançant un conveni amb una empresa o un contracte temporal amb la mateixa UAB. A partir d'aquí, en el nostre dia a dia, cada projecte compta amb un director, un responsable (que és un dels doctors de l'SNIBA) i un tècnic (que és la persona en formació). Són tres figures molt importants, ja que són les responsables del projecte; i quan és necessari, compten amb el suport de la resta de l'equip per al desenvolupament del projecte. Alguna cosa a destacar del funcionament de l'SNIBA i de la sinergia amb les empreses amb les quals col·laborem, és que fem transferència i recerca però, alhora, contribuïm a la formació cientificotècnica de persones. Cada vegada és més comú, per part de les empreses, que al desenvolupament d'un projecte s'associï també la formació de personal especialitzat com a possible candidat de futur.

"El 70% de la nostra facturació procedeix dels projectes de recerca aplicada"

De quines instal·lacions disposen per a realitzar les proves?

Principalment comptem amb la granja experimental de la UAB, on podem realitzar diferents proves. En ella, treballem amb vaques, vedells, pollastres d'engreixament i porcs de transició. D'altra banda, per a realitzar proves comercials amb truges o en engreixaments, comptem amb una xarxa de granges comercials amb les quals tenim convenis de col·laboració per a utilitzar una part de les seves instal·lacions i/o serveis. Finalment, és important destacar que disposem d'una excel·lent xarxa de col·laboradors (laboratoris i altres centres de recerca especialitzats) dins del propi campus de la UAB, i en menor mesura fora d'ell, que ens permet abordar problemes amb un enfocament molt transversal.

Imatge d'una prova amb material d'enriquiment a una granja comercial. Fotos: SNIBA

Com es finança l'SNIBA?

La nostra principal font de finançament són els projectes de recerca que realitzem. En aquest sentit, encara que és difícil distingir la inversió estrictament privada de les ajudes públiques que percebem directament o a través de les empreses, podem apuntar que el 70% de la nostra facturació procedeix dels projectes de recerca aplicada que contracten les empreses privades i el 30% restant de beques i altres projectes de recerca bàsica.

Finalment, quins són els reptes de futur del centre?

Disposem de gent excel·lentment formada, entusiasta en el seu treball i amb gran capacitat per a la relació humana, tan interna i externament. El grup té una massa crítica suficient que permet adaptar-se a futurs reptes i canvis sectorials mantenint una notable velocitat de creuer. El nostre major repte, possiblement és mantenir i consolidar l'equip humà que garanteixi la continuïtat del centre i ampliar l'horitzó d'actuació, tant des del punt de vista geogràfic (internacionalitzar més el grup) com de recerca (oferint serveis cientificotècnics integrals i de caràcter més transversal i captant noves empreses).

 

Comparteix a les xarxes