Blog

Blog


PPA: I si arriba a Espanya?

PPA: I si arriba a Espanya?

17 de setembre de 20 - Noticies

La COVID-19 ha centrat tota l’atenció pública en els darrers mesos, deixant de banda altres qüestions importants, com l’expansió de la pesta porcina africana (PPA) per Europa i els seus possibles efectes. Actualment, a la Unió Europea hi ha tretze països amb casos de PPA, molts dels quals han vist bloquejades les seves exportacions, amb la perduda econòmica que això suposa. Segons els professionals, extremar les mesures de bioseguretat i actuar de forma ràpida enfront l’aparició d’un focus són les principals eines per combatre aquesta malaltia i evitar la seva propagació.

L’any 2007, la PPA arribava a Rússia des de la regió del Caucas; es va establir al sud del país i més tard, el 2011, s’estenia cap al nord. Només un any després, el 2012, es confirmava la presència de focus a la zona centre del país i a Ucraïna, mentre que el 2013 arribava a Bielorússia.

El 2014, es confirmava la presència del virus en senglars i en granges de porcs de capa blanca en països com Lituània, Letònia, Estonià i Polònia. L’any 2016, la PPA seguia la seva expansió pel nord-est d’Europa, i durant el 2017 es detectava la malaltia en senglars de la República Txeca i en porcí domèstic a Romania.

Només un any després, el 2018, es donava un augment de casos a les zones ja afectades respecte als anys anteriors, i la malaltia apareixia per primera vegada en senglars a Hongria i Bèlgica, i en porcs domèstics a Bulgaria. A principis del 2019, la tendència continuava sent la mateixa: a finals d’estiu (època en què es produeix un augment més significatiu de casos) es confirmava la presència de PPA a Eslovàquia i Sèrbia, mentre que el febrer de 2020 arribava a Grècia.

Recentment, Alemanya ha confirmat un primer cas de PPA en un senglar del districte d’Spree-Neisse, prop de la frontera amb Polònia.

I A ESPANYA?

Antecedents

Tot i que la PPA actualment es troba a milers de quilòmetres de les nostres fronteres, els experts asseguren que ens hem de mantenir alerta i extremar totes les mesures de bioseguretat. Així ho apunta Antonio Rouco, professor titular de producció animal i coordinador de qualitat de la Universidad de Murcia, qui adverteix del mal que la pesta porcina africana ja va fer a Espanya entre els anys 60 i 80: “Quan la malaltia va arribar a Espanya, el país era un estat autàrquic que ni importava ni exportava carn de porc, i així va ser fins al 1986, quan va entrar a formar part de la Unió Europea. Aleshores la resta dels països socis podien col·locar els seus productes, però Espanya, en tenir la PPA, no podia exportar. Per aquesta raó, l’administració va realitzar un gran esforç per acabar amb la malaltia i, finalment, ho va aconseguir l’any 1989. Gràcies a una intensiva vigilància epidemiològica, el país s’obria a l’exportació”. Des d’aleshores, la tendència a l’exportació a Espanya no ha parat de créixer, gràcies al bon treball i a la tecnificació del sector; l’any 1995 el país es convertia en exportador net i, actualment, Espanya és un dels màxims exportadors de porcí, principalment, gràcies a la seva competitivitat.

Quins efectes podria tenir ara la PPA?

Aquest trastorn, altament contagiós, pot arribar a generar pèrdues econòmiques molt greus i provocar taxes de mortalitat molt elevades.

L’arribada de la PPA a Espanya podria posar en perill tot el que s’ha aconseguit en els darrers anys. Com destaca Rouco: “La globalització de la malaltia provocaria que la indústria porcina espanyola retrocedís als nivells dels anys 80 i que s’hagués d’oblidar de l’exportació”. En aquest sentit, el professor manté que “les pèrdues econòmiques podrien arribar als centenars de milions d’euros. Per exemple, si un brot afectés una mitja de 30 explotacions, les pèrdues en un any podrien situar-se prop dels 70 milions d’euros aproximadament”. D’altra banda, si al voltant de la meitat de la producció actual es destina a l’exportació (mercat europeu, xinés, etc.), el virus podria comportar la reducció de la cabana porcina a la meitat, amb la destrucció dels llocs de treball que això suposaria. Enfront d’aquesta situació, els escorxadors més petits haurien de tancar, mentre que els més grans s’aprovisionarien de productes d’altres mercats no habituals, com l’holandès o el danès.

Per tot això, cal estar alerta. “La nostra xarxa de vigilància és de les millors; tenim una medicina preventiva estupenda i unes excel·lents mesures de bioseguretat. Si tot això ho fem bé, no hauríem de tenir cap problema”, assegura Rouco.

Tot i això, i tenint en compte que quan en un país es dona un brot de PPA els importadors deixen de comprar carn de porc d’aquest lloc, quan teoritzem sobre una possible arribada de la PPA a un gran exportador com Espanya, s’hauria de tenir en compte com la sobtada manca d’oferta de carn que generaria aquest fet afectaria els preus a nivell internacional, i com reaccionarien els grans importadors que, per tal de no augmentar els seus costos, podrien acceptar una regionalització del país afectat i continuar important de zones o empreses lliures de PPA. A més, cal tenir en compte que, si el país afectat pertany a la Unió Europea, en teoria seguiria estant permès el comerç intracomunitari, pel que hipotèticament, un país de la UE no afectat podria cobrir el seu consum intern amb carn importada d’un país de la Unió afectat, i exportar la seva producció nacional sense problemes. No obstant això, esperem evitar comprovar el que realment podria passar.

Què pot fer el sector per mantenir-se allunyat de la PPA?

El responsable de porcí a Unión de Uniones i Unió de Pagesos, Rossend Saltiveri, apunta que “les conseqüències de la declaració de la PPA poden ser nefastes i, en aquest moment, no es pot acceptar aquest risc”. Saltiveri considera essencial recuperar l’equilibri entre la demanda i l’oferta de garrins per reduir riscos: “En els últims anys s’han construït moltes granges d’engreix, per la qual cosa es recorre a la importació de garrins per omplir aquestes places. Amb l’amenaça de la PPA, és molt poc recomanable importar garrins. Si es fa, ha de ser amb les màximes garanties sanitàries i amb les més altes condicions de bioseguretat i vigilància. No obstant això, el més recomanable és estimular més granges de mares per recuperar aquest equilibri”, sosté.

D’altra banda, degut a l’augment de la població de senglars, Saltiveri apunta que és primordial aplicar la normativa cinegètica referida a aquesta espècie (quan en un territori es supera el llindar de vuit senglars per quilòmetre quadrat, s’ha d’actuar i reduir aquesta xifra). Tot i això, el responsable de porcí assegura que “hi ha molts territoris on això no s’està fent, els responsables dels vedats de caça i les administracions no actuen i és essencial fer-ho perquè si la PPA arribés a través dels senglars, seria molt difícil controlar-la”.

Enfront d’aquesta situació, Saltiveri es mostra preocupat per l’arribada d’un brot de PPA amb l’escenari actual en el qual la COVID-19 és la màxima prioritat dels governs. “Si es detectés un brot, el procediment a seguir seria immobilitzar i sacrificar els animals de la ràtio de la zona afectada. A canvi, hi podria haver la possibilitat de rebre unes compensacions econòmiques que ara poden perillar, per la qual cosa és més important que mai extremar les mesures de bioseguretat, no abaixar la guàrdia i actuar sempre amb el més ràpid possible”, exposa.

Quines són les principals mesures de bioseguretat?

La PPA pot arribar a una granja a través de diferents vies, com apunta Pilar Fernández, directora de Producció i Recerca del Grup Kerbest: per senglars infectats que puguin estar al voltant de les nostres granges, pel transport d'animals vius (Espanya importa molts garrins, i aquests haurien de ser revisats en el seu lloc d'origen abans de transportar-los i a la seva arribada a la seva destinació), per la caça d'animals en altres països (pel que caldria intensificar els controls a les fronteres) i a través del trànsit d'aliments crus procedents de porcs o senglars per a consum domèstic per part de persones que viatgin a zones amb PPA (aquests aliments podrien introduir-los en les granges per a menjar-los o tirar les deixalles a porcs que tinguin a les seves cases com a corral domèstic).

Sabent això, és fonamental implementar unes mesures de seguretat bàsiques. Fernández explica que “les més importants són comptar amb un clos perimetral (amb una alçada d’aproximadament dos metres i fixada al terra de forma segura) que impedeixi l’entrada de qualsevol classe d’animal a la granja, tant salvatge com domèstic, i revisar-lo cada setmana; una bona localització allunyada de zones amb altes densitats i més malalties; un gual i arc de desinfecció que s’utilitzin correctament; la delimitació d’una zona bruta i una zona neta dins de la granja per evitar qualsevol tipus de creuament (amb un clos intern que rodegi les naus que separen la zona neta de la zona bruta i sense la possibilitat de creuar d’una zona a una altra); la diferenciació de camins, un exclusiu pel personal intern de la granja i un altre per al camió de quarantena i recollida de cadàvers”. Una altra mesura que menciona és la prohibició de l’entrada a granja d’aliments elaborats amb carn de porc, ja que “s’ha de tenir en compte que molts dels operaris poden ser originaris de països amb PPA, i que és molt típic portar embotit de porc quan tornen de passar allà les vacances, i és possible que aquest porc que introdueixen a granja estigui contaminat”.

 

D'altra banda, les tasques de neteja i desinfecció, considerades de segona categoria malgrat ser un de les peces fonamentals en la lluita contra els patògens, són una de les eines fonamentals en la bioseguretat interna. Com assegura Fernández, “gràcies a elles aconseguirem reduir l'ús d'antibiòtics i tractaments”. En aquest sentit, l'experta en producció i recerca en porcí aconsella fer un “tot dins, tot fora”. “Tot el material mòbil que existeixi ha de ser tret perquè sigui rentat, assecat i desinfectat en un altre lloc. Ha de llevar-se tota la matèria orgànica i remullar les superfícies amb l'ajuda de detergents o escumes que desincrusten millor, per a posteriorment rentar amb aigua calenta a pressió, començant pels sostres i des de l'interior de la sala cap a l'exterior”, explica, i afegeix: “Les fosses també han de netejar-se i revisar-se i, posteriorment, assecar-les i desinfectar-les. En aquest punt és important recordar que caldria anar rotant els desinfectants”.

El clos perimetral és una mesura de bioseguretat fonamental per a evitar l'entrada de malalties. Foto: Rotecna.

Finalment, elaborar un pla de bioseguretat és un aspecte clau en la lluita contra la PPA. Per a fer-ho és imprescindible tenir un coneixement de l’epidemiologia de les malalties (la seva durada, com poden afectar els animals, rutes d'infecció, etc.), elaborar un fluxograma de totes les possibles entrades que necessita la granja, desenvolupar uns protocols normalitzadors de treball (PNTs) que siguin aplicable en aquestes situacions, establir les mesures a adoptar i assignar un encarregat de bioseguretat amb la missió de traslladar tots els coneixements als empleats de la granja i vigilar constantment que els procediments establerts funcionin correctament.

Totes les mesures esmentades redueixen el risc de l'entrada de la PPA, però mai l'eliminen, ja que el risc 0 no existeix. “Podem millorar els nostres sistemes, però hi haurà un factor “R” (risc) que mai serà 0, ja que, des del moment en què decidim construir una granja amb la millor localització possible, amb les millors mesures de bioseguretat i amb la formació contínua dels nostres empleats, portem animals a un lloc on no hi havia, podent actuar com a hostes de patògens”, conclou Fernández.

Comparteix a les xarxes