Quins factors influeixen en els dies no productius de les truges?

Els dies no productius (DNP) de les truges són aquells en què una truja no està gestant ni lactant. Tot i que aquest indicador està directament relacionat amb els cicles que una truja pot fer a l’any i amb l’eficiència reproductiva, el seu origen es pot trobar en diferents moments del cicle de la truja: des del deslletament fins a la següent cobrició, en els dies posteriors a una inseminació que no acaba en gestació o durant el període previ a la baixa d’una reproductora. Però també entre l’alta de la truja com a reproductora i la seva posterior inseminació o baixa. Per aquest motiu, analitzar únicament el nombre total de DNP no permet saber on s’estan generant ni quines mesures poden ajudar a reduir els dies no productius. Per utilitzar aquest indicador com una eina de gestió, cal identificar en quins moments es concentren i quins factors hi ha darrere de cada interval.

El període entre el deslletament i la següent cobrició

Un dels primers punts que convé revisar és l’interval entre el deslletament i l’aparició del zel. En condicions normals, la majoria de les truges manifesten el zel pocs dies després del deslletament, però poden existir diferències entre animals i entre granges. Quan aquest període s’allarga, també augmenten els dies durant els quals la truja roman sense estar gestant ni lactant. Per això, registrar de manera sistemàtica la data de deslletament, la detecció del zel i la cobrició permet comprovar si els intervals es mantenen dins dels objectius establerts i detectar si determinades truges o grups presenten valors anormalment elevats.

Quan apareixen desviacions, convé analitzar quins animals les concentren i buscar-ne les possibles causes. La paritat, l’estat de la truja al deslletament, la durada de la lactació i el consum de pinso durant la lactació poden influir en la posterior sortida en zel. També és important revisar si la detecció del zel es fa correctament i amb la freqüència suficient. Un zel iniciat a temps, però no detectat, pot traduir-se en un retard de la cobrició i, en conseqüència, en més dies no productius. En aquest punt, si les truges estan soltes en grup, els sistemes automàtics de detecció del zel poden facilitar la identificació de les truges en el moment adequat, ja que permeten fer un seguiment continu del seu comportament. Així, poden ajudar a detectar zels postdeslletament o repeticions de zel de truges ja cobertes. Disposar d’aquesta informació ajuda a detectar abans la sortida en zel i a ajustar el moment de la inseminació, contribuint a reduir l’interval entre el deslletament i la cobrició.

Les repeticions de zel i les pèrdues de gestació

Una altra font important de DNP en truges apareix quan una inseminació no acaba en una gestació. Les repeticions de zel, les pèrdues de gestació i altres fallades reproductives fan que la truja romangui més temps sense entrar en un nou cicle productiu. En aquests casos, no només importa conèixer el percentatge de repeticions de la granja, sinó també saber quan es produeixen i quant temps passa fins que es detecten i es torna a cobrir la truja. És a dir, és important determinar si són repeticions primerenques, regulars, irregulars o tardanes.

Per això, davant d’un nivell elevat de dies no productius, és útil revisar els registres reproductius i comprovar si existeixen patrons en determinats grups d’animals. Si les repeticions es concentren en una determinada fase del cicle o en un grup concret de truges, pot ser necessari revisar aspectes com la detecció del zel, el moment de la inseminació, el maneig de les reproductores o els resultats reproductius segons el nombre de parts. La clau és no considerar tots els DNP com un únic problema: el moment en què es generen proporciona informació sobre on actuar.

Els sistemes de detecció de zel en faciliten la identificació mitjançant el seguiment del comportament. Foto: Rotecna.

L’estat de la truja durant la lactació també compta

Una correcta condició corporal de la truja a l’entrada a maternitat i l’alimentació de la truja durant la lactació poden tenir conseqüències sobre el seu següent cicle reproductiu. Una condició corporal incorrecta abans del part i/o una ingesta insuficient de pinso durant la lactació, que pot afavorir una major mobilització de reserves corporals, poden comportar una pèrdua severa de pes i dificultar la recuperació posterior al deslletament. Aquí l’alimentació electrònica pot jugar un paper clau, tant l’alimentació individual segons la condició corporal en gestació en grup, com la maximització del consum a maternitat minimitzant el malbaratament. Per això, quan una granja detecta intervals deslletament-zel elevats, convé analitzar conjuntament els resultats reproductius i el que ha passat durant la gestació i la lactació, en lloc d’estudiar ambdós períodes per separat.

També és important observar si determinades èpoques de l’any presenten un comportament diferent. Les altes temperatures poden reduir el consum durant la lactació i afectar posteriorment els resultats reproductius.

Comparar els DNP i els intervals deslletament-zel entre diferents períodes de l’any pot ajudar a determinar si existeix un patró estacional. Aquesta anàlisi permet passar d’una observació general, per exemple, que els DNP augmenten durant determinats mesos, a una revisió més concreta del que passa amb les truges durant les setmanes anteriors.

Les baixes i la reposició també generen dies no productius

Els dies no productius no es produeixen únicament entre el deslletament i la següent cobrició. També es poden acumular quan una truja roman a la pleta durant un període prolongat sense aportar una nova gestació i abans de ser donada de baixa. Per aquest motiu, la gestió de les baixes i la reposició ha de formar part de l’anàlisi. Mantenir durant massa temps animals amb problemes reproductius i una gestió incorrecta de la condició corporal de les reproductores pot incrementar els DNP i empitjorar significativament els resultats de la granja.

En aquest punt, és important disposar de criteris clars per identificar les truges que presenten problemes reproductius recurrents i valorar-ne la continuïtat a la pleta. Revisar el nombre de repeticions, els intervals reproductius, les pèrdues de gestació i l’historial de cada animal permet prendre decisions amb més informació. De la mateixa manera, una reposició ben planificada ajuda a mantenir una estructura equilibrada del cens i evita que les decisions de baixa es prenguin únicament quan el problema ja s’ha prolongat durant diversos cicles.

Analitzar els DNP per saber on actuar

Reduir els dies no productius no consisteix a aplicar una única mesura, sinó a identificar on s’estan generant. Per fer-ho, és més útil descompondre l’indicador en diferents intervals: dies entre deslletament i zel, entre zel i cobrició, entre cobrició i confirmació de gestació i període previ a la baixa. Comparar aquestes dades per nombre de parts, època de l’any o grup d’animals permet detectar desviacions que poden quedar ocultes quan només s’observa la mitjana general de la granja.

Un augment dels DNP pot tenir causes molt diferents i, per tant, requereix una anàlisi del procés complet. Revisar periòdicament els registres reproductius i relacionar-los amb el maneig de les truges permet identificar on es produeixen les pèrdues de temps per dies improductius i actuar-hi. Convertir els dies no productius en un indicador que s’analitza per etapes ajuda a detectar problemes reproductius abans i a prendre decisions més concretes sobre la gestió de la pleta.