Truges primerenques: claus per millorar el seu rendiment reproductiu

La incorporació de truges primerenques al grup reproductor és una de les decisions que més pot condicionar el futur d’una granja de mares. Aquestes femelles arriben a la seva primera cobrició encara en creixement i han d’afrontar, en un període relativament curt, la gestació, el part i una primera lactació mentre continuen desenvolupant-se. Per això, l’objectiu no s’hauria de limitar a aconseguir que arribin a la pubertat o que quedin gestants, sinó a preparar animals capaços de mantenir-se durant diverses ventrades i expressar el seu potencial reproductiu al llarg de la seva vida.

La preparació comença molt abans de la primera cobrició. La selecció de les futures reproductores, el seu creixement, el desenvolupament estructural, l’aparició de la pubertat, l’adaptació sanitària i l’estat corporal són factors que poden influir en la seva productivitat i longevitat posteriors. Una revisió sobre el maneig de les primerenques destaca precisament que les decisions preses des del naixement poden influir en el rendiment reproductiu durant tota la vida de la truja.

Com seleccionar truges primerenques per a la reproducció

La selecció de les futures reproductores hauria de valorar molt més que el pes o la velocitat de creixement. L’origen de la ventrada, el pes al naixement i al deslletament, el desenvolupament posterior, la conformació corporal, els aploms i l’aparell mamari són alguns dels aspectes que poden ajudar a identificar les femelles amb més possibilitats de convertir-se en bones reproductores.

La genètica actual ha permès aconseguir animals amb un elevat potencial de creixement i productivitat, però això també fa necessari controlar com es desenvolupa la futura truja. Seleccionar únicament les femelles més pesades pot portar a incorporar animals que han crescut massa ràpidament o que presenten problemes estructurals que acabaran comprometent la seva permanència en el grup reproductor. Les extremitats mereixen una atenció especial, ja que els problemes locomotors són una de les causes freqüents d’eliminació de truges.

L’aparell mamari és un altre element que s’ha de revisar abans d’incorporar una femella com a reproductora. Una bona conformació i un nombre suficient de mugrons funcionals són fonamentals per afrontar ventrades nombroses i facilitar el maneig durant la lactació. De la mateixa manera, l’estatus sanitari i la capacitat d’adaptació a l’entorn de la granja han de formar part dels criteris de selecció.

Aquesta valoració permet fer una primera selecció i concentrar els recursos d’alimentació i maneig en les femelles que realment tenen potencial per mantenir-se durant diversos cicles reproductius. La selecció, per tant, no s’hauria de plantejar com una decisió puntual, sinó com el primer pas d’un procés que continuarà fins a la primera cobrició i més enllà.

Pes i edat de les truges primerenques en la primera cobrició

Determinar quan una primerenca està preparada per a la primera cobrició exigeix buscar un equilibri entre edat, pes i desenvolupament fisiològic. Assolir un determinat pes no significa necessàriament que la femella estigui preparada per afrontar una gestació, especialment si aquest creixement s’ha produït massa ràpidament. Com a referència, diferents treballs situen el pes adequat en la primera cobrició aproximadament entre 135 i 160 kg, tot i que l’objectiu concret s’ha d’adaptar a la genètica, el sistema de producció i les característiques de cada granja. Més important que assolir una xifra determinada és evitar tant un desenvolupament insuficient com un excés de pes i greix corporal.

L’edat també s’ha d’interpretar juntament amb altres indicadors. La detecció de la pubertat i el registre dels zels permeten conèixer millor l’evolució de cada animal. El contacte amb el verro constitueix una eina important per estimular i detectar el zel, especialment en les primerenques que presenten una pubertat més tardana.

L’alimentació durant aquesta etapa ha d’acompanyar el creixement sense afavorir un desenvolupament excessivament ràpid. També és important prestar atenció al desenvolupament de la glàndula mamària, ja que una nutrició inadequada durant determinades fases pot comprometre posteriorment la capacitat de producció de llet.

En conseqüència, la primera cobrició s’hauria de realitzar quan la femella hagi assolit un grau de desenvolupament que li permeti afrontar la primera gestació sense comprometre el seu propi creixement. La decisió serà més precisa quan es valorin conjuntament la seva edat, pes, condició corporal, desenvolupament estructural i evolució reproductiva.

La preparació de les primerenques és clau per millorar el seu rendiment reproductiu. Foto: A.P.

Alimentació i maneig de les truges primerenques

Un cop realitzada la primera cobrició, la futura reproductora entra en una nova etapa en què encara necessita completar el seu propi desenvolupament mentre sosté el creixement de la ventrada. Durant la primera gestació, per tant, l’alimentació ha de respondre a aquestes dues necessitats, aportant els nutrients necessaris per al desenvolupament corporal i fetal sense afavorir un creixement excessivament ràpid ni una acumulació excessiva de greix. L’objectiu és arribar al part amb una condició corporal adequada, evitant tant unes reserves insuficients com un excés de pes, que pot incrementar les necessitats de manteniment i afavorir problemes locomotors.

El control de la condició corporal permet adaptar el maneig a l’evolució individual de cada femella i és especialment important al voltant del part i durant la lactació posterior. Les primerenques que arriben al part amb reserves insuficients tindran més dificultats per afrontar les elevades demandes de la lactació, mentre que un excés de condició corporal tampoc és desitjable. Durant aquesta primera lactació, la truja ha de mantenir una elevada producció de llet alhora que continua el seu propi desenvolupament i necessita conservar prou reserves corporals per recuperar-se i afrontar el cicle reproductiu següent.

Per aquest motiu, el consum de pinso i aigua durant la lactació requereix una atenció especial. Garantir un accés adequat a l’aliment i a l’aigua, minimitzar qualsevol factor que pugui limitar el consum i fer un seguiment individual de les primerenques pot ajudar a afavorir una major ingesta de pinso i reduir la pèrdua de condició corporal. Aquest maneig és especialment important en els animals joves, per als quals la primera lactació representa un dels majors reptes de la seva vida productiva.

El maneig dels garrins completa aquesta etapa. Les ventrades de primerenques poden presentar característiques diferents de les de truges de més paritat, especialment pel que fa al pes al naixement i a la capacitat de producció de llet de la mare. Un maneig adequat durant les primeres hores de vida i al llarg de la lactació pot ajudar a compensar part d’aquestes diferències, afavorir el desenvolupament dels garrins i millorar el resultat global de la primera ventrada.

Com millorar el rendiment reproductiu de les truges primerenques

El rendiment d’una truja primerenca no s’hauria de valorar únicament en el moment de la seva entrada en reproducció, sinó al llarg de tot el seu primer cicle reproductiu. La primera cobrició permet comprovar si ha assolit un desenvolupament i una maduresa adequats, mentre que els resultats de la gestació, el part i, especialment, la primera lactació permeten determinar si aquesta preparació s’ha traduït realment en capacitat productiva. Per això, convé controlar indicadors com l’edat i el pes en la primera cobrició, la taxa de parts, els nascuts totals i vius, el pes de la ventrada al naixement i al deslletament, la mortalitat dels garrins i la pèrdua de condició corporal durant la lactació.

Més enllà dels resultats de la primera ventrada, un dels indicadors més importants és la capacitat de la primerenca per romandre en el grup reproductor i arribar a les gestacions següents. La reposició suposa una inversió considerable en genètica, alimentació, espai, sanitat i mà d’obra, de manera que aconseguir que una femella es mantingui productiva durant diverses paritats permet aprofitar millor aquesta inversió. Superar amb èxit la primera lactació i recuperar adequadament la condició corporal són factors clau per afavorir la seva longevitat productiva.

L’anàlisi específica de les primerenques també permet detectar problemes que poden passar desapercebuts en les dades globals de la granja. Una proporció elevada de femelles que arriben tard a la pubertat pot apuntar a dificultats durant el desenvolupament, mentre que una bona entrada en reproducció seguida d’una pèrdua excessiva de condició corporal pot indicar problemes per afrontar la primera lactació. Relacionar aquests indicadors ajuda a identificar els punts crítics i a ajustar el maneig.

Per tant, el maneig de les primerenques s’ha d’entendre com un procés continu que comença abans de la primera cobrició i es prolonga durant les primeres paritats. El veritable èxit no consisteix només a aconseguir que entrin en reproducció, sinó a aconseguir que superin la primera ventrada i continuïn produint durant els cicles reproductius següents.