Control de plagues en granges porcines guia contra rosegadors i mosques

Les plagues poques vegades donen senyals d’alarma des del primer moment. Un rosegador que rosega un cable a la sala de gestació, un eixam de mosques al passadís de maternitat en ple juliol o les restes de pinso acumulades a la base d’una sitja poden semblar problemes aïllats. Tanmateix, en conjunt, són senyals que la bioseguretat de la granja es pot estar debilitant. El control de plagues a les granges porcines sovint s’aborda com una tasca estacional, a la qual es recorre quan el problema ja és evident. Actuar d’aquesta manera comporta perdre bona part de la seva eficàcia preventiva.

Els rosegadors i les mosques tenen una cosa en comú: troben a la mateixa granja les condicions que necessiten per proliferar, des d’aliment i aigua fins a refugi i matèria orgànica en descomposició. Per això, el seu control no depèn únicament de l’ús de productes específics, sinó també del disseny i el manteniment de les instal·lacions, de les rutines de neteja i de l’existència d’un programa estructurat, amb punts de control, responsables assignats i registres. En aquest article repassem els riscos sanitaris associats a aquestes plagues, els senyals que permeten detectar-ne la presència a temps i les mesures que ha d’incloure un pla d’actuació eficaç durant tot l’any.

Per què les plagues són un problema sanitari i econòmic a la granja porcina

Els rosegadors i les mosques poden actuar com a vectors de patògens entre naus, entre lots i fins i tot entre granges, afavorint la propagació de malalties. S’han relacionat amb agents com Salmonella, Leptospira o Brachyspira hyodysenteriae. A més, la seva capacitat per desplaçar-se entre zones brutes i netes els converteix en una via d’entrada difícil de controlar mitjançant els protocols de bioseguretat habituals, centrats principalment en les persones, els vehicles i els animals. Així, una nau que compleix rigorosament les mesures d’accés pot continuar tenint punts vulnerables, com ara una reixeta de ventilació desprotegida o una sitja mal segellada.

A aquest risc sanitari s’hi afegeixen les conseqüències econòmiques i operatives. Els rosegadors consumeixen i contaminen pinso, deterioren els materials aïllants i les conduccions, i poden rosegar el cablejat elèctric, amb el consegüent risc d’avaries i fins i tot d’incendis. Les mosques, per la seva banda, generen molèsties tant als animals com als treballadors. La seva proliferació també pot alertar de problemes d’humitat, de gestió dels purins o de neteja que requereixen atenció. En tots dos casos, les conseqüències sobre el benestar animal i el rendiment productiu poden aparèixer de manera progressiva, fet que dificulta identificar-ne l’origen i actuar abans que el problema adquireixi una dimensió més gran.

Rosegadors riscos, zones de refugi i senyals de presència

Les rates i els ratolins busquen tres coses per instal·lar-se en una granja: aliment, aigua i un lloc tranquil on niar. En una granja porcina troben fàcilment aquestes condicions en magatzems de pinso, zones de sitges, falsos sostres, buits d’aïllament, quadres elèctrics i marges de les naus on s’acumulen vegetació o materials. Els punts menys transitats solen concentrar un risc més elevat, per la qual cosa les inspeccions han d’anar més enllà de les zones de treball habituals i incloure racons que sovint passen desapercebuts en el dia a dia.

Detectar-ne la presència a temps és fonamental per evitar que la població augmenti. Per fer-ho, convé parar atenció a senyals com ara excrements al costat de les parets i les menjadores, restes de pinso escampat o rosegat, sacs i cables mossegats, petjades sobre superfícies polsegoses, marques de greix als sòcols i caus al perímetre exterior. També és important tenir en compte quan es produeixen els albiraments: observar rosegadors a plena llum del dia pot indicar que la població ha assolit un nivell elevat, ja que aquests animals solen tenir hàbits nocturns i eviten exposar-se mentre disposen de refugis suficients.

La prevenció s’ha de centrar, en primer lloc, a dificultar-ne l’entrada i eliminar les fonts d’aliment. Segellar accessos i forats, mantenir lliure de vegetació una franja al voltant de les naus, emmagatzemar el pinso en sitges o contenidors tancats i retirar diàriament les restes escampades ajuda a reduir l’atractiu de les instal·lacions abans de recórrer als esquers. Quan cal intervenir, l’ús d’estacions d’esquer resistents a la manipulació, degudament numerades i localitzades en un plànol, permet organitzar el control i comprovar-ne l’eficàcia. Aquestes estacions s’han de revisar amb una freqüència establerta i cal adaptar la matèria activa utilitzada quan sigui necessari, seguint les recomanacions tècniques per mantenir l’eficàcia del tractament i gestionar el risc de resistències.

Mantenir l'entorn de les naus net i endreçat ajuda a prevenir la presència de plagues. Foto: Rotecna.

Mosques què les afavoreix i com reduir-ne la població

A les granges porcines, el control de les mosques ha de començar per identificar i eliminar els focus on es desenvolupen les larves. Les acumulacions de purí o fems, les restes de pinso vessat que fermenten, els abeuradors amb fuites, les zones del terra que es mantenen humides i les restes de placentes o animals morts pendents de retirada ofereixen condicions ideals per a la seva reproducció. Quan les temperatures són elevades, el cicle de desenvolupament es pot completar en pocs dies, fet que explica que les poblacions augmentin especialment a la primavera i a l’estiu. Tanmateix, a les naus amb calefacció, la seva presència es pot prolongar durant més temps.

Per mantenir les poblacions sota control, cal combinar mesures preventives sobre l’entorn amb tractaments específics. Això implica mantenir seques les zones de pas, reparar ràpidament les fuites d’aigua, buidar els fossats amb la periodicitat adequada, retirar diàriament els cadàvers i netejar sovint els punts on s’acumula pinso. Aquestes actuacions s’han de complementar, quan sigui necessari, amb larvicides aplicats als focus de cria, adulticides amb rotació de matèries actives i trampes o cintes adhesives que permetin monitorar la presència de mosques i avaluar la pressió de la plaga.

El disseny i el manteniment de les instal·lacions també tenen un paper important en la prevenció. Els terres amb un bon drenatge, les menjadores que limiten el malbaratament de pinso, els abeuradors ben ajustats que eviten esquitxades i les superfícies fàcils de netejar redueixen els punts on es pot acumular matèria orgànica humida. Per això, petites millores en el disseny o en el manteniment de les instal·lacions poden resultar més eficaces a llarg termini que l’aplicació repetida de tractaments sense corregir les causes que afavoreixen la proliferació de mosques.

Com dissenyar un programa de control de plagues que funcioni tot l’any

Un programa de control de plagues s’ha de concebre com una eina dinàmica de gestió, amb responsables assignats, un calendari d’actuacions i un sistema de registre. Ha de partir d’un plànol de la granja que identifiqui els punts de risc i la ubicació dels esquers o les trampes, degudament numerats. També ha d’establir qui duu a terme les inspeccions, amb quina freqüència i com se’n registren els resultats. Si les dades mostren un augment de les captures o del consum d’esquer en una zona concreta, és important actuar sobre aquest focus i identificar els factors que afavoreixen el problema, en lloc d’intensificar el tractament a tota la granja.

L’aplicació de productes biocides ha d’anar a càrrec de personal format o d’empreses autoritzades, seguint les pautes adequades pel que fa a matèries actives, dosis i intervals d’aplicació. Així mateix, és fonamental documentar cada intervenció per avaluar-ne l’eficàcia i mantenir un historial de les actuacions realitzades. Atès que la normativa de bioseguretat a les granges porcines inclou mesures de control de plagues, disposar d’un programa actualitzat i dels registres corresponents també permet acreditar-ne el compliment durant les inspeccions. A més, cada buit sanitari ofereix una oportunitat per revisar els punts vulnerables de les instal·lacions, com ara escletxes, reixetes de ventilació, portes, aïllaments i zones d’emmagatzematge, i corregir qualsevol deficiència que pugui facilitar l’entrada o el refugi de rosegadors i insectes.

En definitiva, el control de plagues és més eficaç quan s’integra en el maneig diari de la granja i es basa en la prevenció, en lloc de limitar-se a actuar quan el problema ja és visible. Disposar d’instal·lacions fàcils de netejar i mantenir, mantenir l’ordre a les zones d’emmagatzematge de pinso i gestionar adequadament l’aigua i els purins són mesures essencials per reduir les condicions que afavoreixen la proliferació de rosegadors i mosques. A més, cal revisar el programa almenys una vegada a l’any, juntament amb el veterinari i el tècnic responsable, per avaluar els resultats i adaptar les mesures quan sigui necessari. Aquest enfocament permet mantenir la pressió de les plagues en nivells baixos i reduir la necessitat d’intervencions d’emergència.