Dejeccions ramaderes. Fertilitzant o residu?

El purí utilitzat com a fertilitzant és un excel·lent adob, sempre que s’empri de manera adequada, però pot arribar a ser un problema ambiental en zones amb una elevada concentració de bestiar, quan es trenca l’equilibri entre l’activitat agrícola i la producció ramadera. Si es donen aquestes condicions, sovint es produeix un excés d’adobament dels cultius, les plantes no són capaces d’absorbir-ho tot i, aleshores, els purins passen a ser un residu contaminant per al sòl i l’atmosfera, però sobretot per a les aigües superficials i subterrànies.

En aplicar purí al sòl agrícola, el que estem fent és retornar els nutrients que prèviament s’han extret dels cultius. És el cicle vital dels nutrients: les plantes els absorbeixen, els animals els ingereixen en forma de pinso i es retornen al sòl en forma de purí o fems.

Tanmateix, si la dosi aplicada és excessiva, això ens ocasionarà pèrdues de producció, despeses innecessàries i afeccions mediambientals. Aquestes afeccions poden ser de dos tipus: en primer lloc, com que el nitrogen del purí es troba en forma amoniacal, es produeixen emissions a l’atmosfera per volatilització i, en segon lloc, el nitrogen amoniacal incorporat al sòl es transforma en forma nítrica. Aquesta forma és soluble i, per tant, susceptible tant de ser absorbida pels cultius com de ser rentada a capes profundes (lixiviació), contaminant aqüífers o cursos d’aigua.

DIRECTIVA DE NITRATS

Alertada per la contaminació de l’aigua, la Unió Europea va crear, l’any 1991, la Directiva de Nitrats, un dels seus primers textos legislatius sobre la contaminació dels aqüífers per excés de nitrats. Aquesta directiva té com a objectiu protegir la qualitat de l’aigua a tot Europa, evitant que els nitrats procedents de fonts agrícoles contaminin les aigües superficials i subterrànies, i fomentant l’ús de bones pràctiques agrícoles.

La directiva intenta donar resposta a una necessitat: disposar d’aigua pura i neta per prevenir i mantenir la salut i el benestar dels éssers humans, així com dels ecosistemes naturals.

Tot i que el nitrogen és un nutrient essencial que contribueix al creixement de les plantes, en concentracions elevades resulta perjudicial per a les persones i la natura. L’ús agrícola dels nitrats, en adobs i químics, és una font important de contaminació de l’aigua. L’agricultura és responsable de més del 50% dels vessaments totals de nitrogen a les aigües superficials. Per evitar-ho i corregir-ho, els països de la UE van proposar implementar els punts següents:

• Designar zones vulnerables.
• Elaborar programes d’acció obligatoris per a aquestes zones.
• Controlar l’eficàcia dels programes d’acció.
• Analitzar la concentració de nitrats en aigües dolces subterrànies i de superfície.
• Dur a terme un ampli programa de control i presentar cada quatre anys un informe exhaustiu sobre l’aplicació de la Directiva.
• Elaborar un codi de bones pràctiques agràries que els agricultors podran aplicar de manera voluntària.
• Proporcionar formació i informació als agricultors.
• La Comissió Europea presentarà un informe cada quatre anys basat en la informació nacional rebuda.

D’altra banda, la Directiva també limita la quantitat de nitrats per hectàrea a la quantitat de fems que contingui 170 kg de nitrogen (N), en zones que continguin més de 50 mg/l de nitrats en les seves aigües potables (zones vulnerables). Els estats membres poden permetre una quantitat de fems que contingui fins a 210 kg N (en zones no vulnerables, és a dir, que tenen menys de 50 mg/l de nitrats).

En l’informe del període comprès entre 2004 i 2007 es llegeix el següent: les concentracions de nitrats en aigües superficials es van mantenir estables o van disminuir en el 70% de les zones controlades. La qualitat registrada en el 66% dels punts de control d’aigües subterrànies es manté estable o ha millorat.

Tots els estats membres han elaborat programes d’acció: n’existeixen més de 300 a tota la UE i la seva qualitat és cada cop més gran. En els 27 estats membres de la UE, el 39,6% del territori està subjecte a l’aplicació dels programes d’acció. Els agricultors són cada vegada més proactius pel que fa a la protecció del medi ambient i exploren noves tècniques com, per exemple, la transformació del fems. L’agricultura continua essent la font principal de problemes hídrics, i els agricultors han de continuar adoptant pràctiques més sostenibles. Es necessiten esforços ingents per garantir una aigua de qualitat òptima a tota la UE.

L’informe del període comprès entre els anys 2008 i 2011 posa de manifest que la cabana ramadera és una de les principals pressions agràries sobre el medi ambient. Les grans concentracions a escala local o regional impliquen un alt risc per al medi ambient a causa que la producció de fems no està equilibrada respecte a la disponibilitat de terra i les necessitats dels cultius. Aquest desequilibri provoca un superàvit de nutrients, bona part dels quals, tard o d’hora, es perden a l’aigua (nitrats i fosfats) i a l’aire (amoníac i òxids de nitrogen), si no s’exporten fora de la regió.

El nombre total d’estacions de control d’aigües subterrànies a la UE-27 en el període 2008-2011 ha augmentat entorn d’un 10% en comparació amb el període 2004-2007, fins a 33.493 estacions. En el període 2008-2011, un 14,4% de les estacions d’aigües subterrànies a la UE-27 va superar els 50 mg de nitrats per litre i un 5,9% es trobava entre 40 i 50 mg/l. Es tracta d’una lleugera millora en comparació amb el període anterior, en què un 15% de les estacions superava els 50 mg i un 6% es trobava entre 40 i 50 mg/l.

Finalment, l’informe del període 2012-2015 afirma que, tot i que s’han registrat alguns progressos pel que fa a la disminució del consum de fertilitzants minerals, encara hi ha moltes mancances en les mesures bàsiques adoptades pels estats per combatre les pressions agrícoles i no s’apliquen mesures de control de les emissions de fosfats i nitrats fora de les zones vulnerables establertes en virtut de la Directiva de Nitrats.

Els informes posen de manifest que s’han dut a terme campanyes per informar i formar els agricultors sobre l’ús correcte dels fertilitzants, però cal continuar treballant en aquest sentit. També s’indica que molts estats membres encara han d’esforçar-se més en àmbits com la identificació i control de punts negres de contaminació i el desenvolupament de programes d’acció més contundents.

Una altra tendència positiva que s’aprecia a l’informe és el creixent interès dels ramaders per mètodes alimentaris innovadors i noves tècniques de processament d’excrements, les quals s’apliquen sovint en combinació amb tècniques d’obtenció d’energia. Grups de ramaders comunitaris, principalment belgues, espanyols i neerlandesos, han invertit en projectes corporatius en aquest sentit.

COM REDUIR EL NITROGEN?

Un cop exposada la problemàtica de l’excedent de purins en zones de gran concentració de bestiar, i tenint en compte que la legislació actual és i serà cada cop més restrictiva, es fa necessari gestionar correctament les dejeccions ramaderes i planificar estratègies per minimitzar-ne la producció. Hi ha diversos nivells d’actuació amb els quals es pot reduir la concentració de nitrogen:

Reducció en origen: Mitjançant la gestió de l’alimentació i de l’aigua dins de les granges.

• Alimentació: Existeix l’ordre AAM/312/2014, “Aplicació dels nivells de reducció en l’excreció del nitrogen del bestiar porcí”, on s’estableixen els criteris per a l’aplicació dels nivells de reducció mitjançant la millora de l’alimentació. Es poden adoptar tres grups de mesures: incrementar la digestibilitat de la proteïna del pinso, millorar l’equilibri entre els aminoàcids de la dieta i evitar un excés de proteïna respecte a les necessitats de l’animal.
• Aigua: Es poden aplicar millores mitjançant el control i maneig dels abeuradors, l’eficiència en la neteja dels materials de l’interior de les naus o la gestió de la recollida de les aigües pluvials. Totes elles són actuacions decisives per reduir la producció volumètrica de purins.

Reducció de les emissions: emmagatzematge i aplicació.

• Emmagatzematge: Els sistemes d’emmagatzematge de purins han de garantir l’estanquitat total per evitar possibles pèrdues per vessaments, fractures o infiltracions. També és essencial que la seva capacitat sigui adequada per guardar el purí durant els períodes en què no és possible aplicar-lo als cultius (4-6 mesos).
• Aplicació: Cal aplicar-lo sempre de manera dosificada, segons les necessitats del cultiu, i repartir-lo de forma homogènia. Si s’utilitza l’equip clàssic de boca + plat difusor o el sistema de braços multiboca, cal fer com més aviat millor una tasca superficial per enterrar el purí dipositat sobre la superfície i evitar les emissions a l’atmosfera. Sens dubte, els sistemes d’enterrament (de discos, de reixes, de praderies) amb braços de tubs penjants són els més efectius.

Transformació de les dejeccions.

En cas de disposar d’un excedent de purins que no sigui possible aplicar com a fertilitzant en terres agrícoles, es pot plantejar la implantació de sistemes de tractament que permetin depurar, parcialment o totalment, el purí excedentari.

• Aplicació a la pròpia granja de sistemes de pretractament senzills i de baixa inversió, per millorar les propietats agronòmiques del purí i reduir-ne l’impacte ambiental. Els separadors sòlid-líquid són la millor eina per aconseguir aquests objectius.
• Aplicació de sistemes de tractament a gran escala, que permetin depurar els purins. Aquests sistemes suposen inversions molt elevades i són aplicables en zones amb grans quantitats de purí excedentari, on la implantació de les mesures anteriors pot complementar una gestió correcta de les dejeccions ramaderes.

TECNAPUR

Des dels seus inicis, Rotecna pretén trobar les millors respostes als reptes que han anat sorgint en un sector tan dinàmic i emprenedor com el porcí. Actualment, aquests reptes passen per millorar la sanitat, el benestar animal i el medi ambient. En aquest sentit, Tecnapur ofereix solucions sostenibles a la complexa qüestió de les dejeccions ramaderes.

El separador de sòlids TP-01 de Tecnapur ofereix una solució econòmica i eficient per optimitzar les dejeccions ramaderes. La separació sòlid-líquid és el primer pas per reduir el nitrogen i el fòsfor del purí de les granges o per a sistemes de tractament posteriors. Permet reduir fins a un 15% el volum del purí i obtenir, per cada 1.000 litres, 150 litres en forma sòlida amb un 20-25% de sequedat i 850 litres d’efluent. Aquesta part es pot compostar, utilitzar com a matèria orgànica per fer gas o electricitat en plantes de biogàs, vendre com a fertilitzant, cremar com a combustible i transportar a llarga distància a baix cost.

Separador de sòlids Tecnapur. Foto: Rotecna. 

La fase sòlida és inodora i pot incorporar valors de fins a:

• 25% de nitrogen total Kjeldahl (NTK).
• 50% de fòsfor total (PT).
• 20% de potassi (K).
• 30 a 50% dels sòlids totals inicials que tenia el purí original.

La fase líquida requereix basses de menor volum i no produeix crostes, ja que es manté més homogènia. Pot tractar-se mitjançant sistemes fisicoquímics o biològics per ser abocada a rius, o aplicar-se directament als camps o diluïda en l’aigua de reg, sent molt més fàcil de bombar i aplicar. Durant la seva aplicació no crea crostes i s’infiltra a la terra amb molta més facilitat, evitant escorrenties i amb un requeriment menor de superfície per a la part proporcional de nitrogen.

Un problema greu que s’està detectant és que, en fertilitzar els camps, el purí no està compensat químicament, les plantes no poden absorbir tot el fòsfor que conté i aquest s’acumula als sòls, tot i ser un mineral escàs. Com que en el procés inicial se separa una quantitat important de fòsfor, que va a la part sòlida, això permet que utilitzar el líquid resultant com a fertilitzant ja no sigui un problema, i que no hi hagi una sobreaportació de fòsfor al sòl.

Amb el separador de sòlids TP-01 de Tecnapur, Rotecna ofereix una eina innovadora per millorar les propietats fertilitzants del purí, disminuir-ne l’impacte ambiental i donar sortida al problema dels excedents de nitrogen (limitant per al creixement del cens de granges) en determinades zones d’alta concentració ramadera. El Departament d’R+D+I de Rotecna, a través de la línia de productes Tecnapur, continua investigant per aportar solucions innovadores al tractament de les dejeccions ramaderes.