E. Mainau: “Reduir el dolor durant el part comença treballant des de la gestació”

En els darrers anys, el dolor s'ha convertit en un tema central en el benestar animal, especialment en els sistemes de producció intensiva, on la seva avaluació i control tenen un impacte directe tant en el benestar dels animals com en els resultats productius. Per aprofundir en aquesta qüestió, hem parlat amb Eva Mainau, investigadora en comportament i benestar animal, que analitza el paper del dolor en un moment crític com és el part i les estratègies de maneig que poden contribuir a minimitzar-ne l'impacte sobre la truja i la ventrada.

Eva Mainau, investigadora en comportament i benestar animal. Foto: E. Mainau.

Quin impacte real té el dolor durant el part sobre els resultats productius de la truja i la supervivència dels garrins?
En primer lloc, cal recordar que qualsevol esdeveniment dolorós és estressant. En el cas del part, tot i que és un procés fisiològic, també implica dolor i, per tant, té conseqüències productives. A nivell fisiològic, quan hi ha dolor o estrès es produeix un alliberament d'opioides endògens que inhibeixen la secreció d'oxitocina, una hormona fonamental durant el part. Així, com més elevats són els nivells de dolor i estrès, més gran és la inhibició de l'alliberament d'oxitocina. Això és el que provoca conseqüències tant per a les truges com per als garrins. L'oxitocina intervé en el comportament maternal, de manera que la seva reducció augmenta la probabilitat que les truges estiguin més nervioses o agressives i disminueixi la freqüència d'alletament. A més, també influeix en la producció de llet, per la qual cosa la seva disminució perjudica el creixement de la ventrada. Finalment, participa en les contraccions uterines. Si aquestes es redueixen, poden aparèixer més problemes durant el part, cosa que es tradueix en un major nombre de garrins nascuts morts.

En una maternitat, quins signes visibles haurien d'alertar el personal que una truja està patint un dolor excessiu durant el part?
La truja que està parint de manera relativament tranquil·la hauria d'estar ajaguda de costat. Si es comencen a observar truges que s'aixequen, que no estan còmodes o que canvien constantment de costat, això és un indicador clar i relativament fàcil d'identificar. Un altre indicador és l'augment de l'interval entre naixements. És laboriós en el sentit que cal revisar-ho com a mínim cada hora. Per això, en granges grans, el que acostuma a funcionar bé és anar anotant quants garrins han nascut en cada interval. Altres comportaments específics de dolor que hem detectat durant el part, i que requereixen una observació més continuada, inclouen que la truja, estant ajaguda, pressioni de manera constant la pota del darrere contra l'abdomen, així com l'arquejament de l'esquena, ja que les truges tendeixen a arquejar-se més quan el dolor augmenta.

Quins factors previs al part augmenten la probabilitat de complicacions i quins es poden controlar realment mitjançant el maneig?
Per reduir el risc de dolor durant el part, hem de començar a treballar des de la gestació, intentant que les truges arribin a aquest moment amb una condició corporal adequada i sense excés de greix, ja que això pot comportar problemes. Un altre aspecte rellevant és evitar l'entrada de les truges just abans del part. És necessari que, en canviar de sala, l'animal estigui almenys una setmana a la paridera per poder adaptar-se al nou entorn. Cal tenir en compte que, en el primer part, moltes truges no han estat prèviament en gàbia (potser durant la inseminació, i en alguns casos ni tan sols això). També és important proporcionar material d'enriquiment perquè la truja pugui expressar la conducta de nidificació, un comportament considerat essencial. Aquesta conducta és intrínseca i és habitual observar truges manipulant les barres o el terra. Si se'ls facilita material, aquest comportament s'expressa millor. Així mateix, és fonamental establir pautes clares de consum de pinso i d'aigua. En el cas de les truges hiperprolífiques, es treballa amb nivells d'alimentació més elevats abans del part, ja que solen presentar parts més llargs i exigents, i és necessari evitar un estat energètic negatiu. Finalment, es desaconsellen els tractaments hormonals sistemàtics. Anteriorment era habitual sincronitzar els parts, però, sempre que sigui possible, es recomanen els parts naturals, ja que això repercuteix positivament en el seu desenvolupament. Un cop iniciat el part, és important ser molt precisos en l'administració d'oxitocina.

Quan és necessari intervenir manualment en un part, quines pràctiques ajuden a reduir el dolor i l'estrès de la truja?
Tota granja ha de disposar de protocols molt clars a les paridores. Un criteri habitual és que, quan l'interval entre naixements supera els 50 minuts, cal intervenir. Tanmateix, el primer pas no és necessàriament administrar oxitocina: primer cal assegurar que el canal del part estigui prou dilatat; en cas contrari, es recomana l'administració de clorhidrat de vetrabutina, un relaxant muscular. Si el canal està dilatat i el problema és la manca de contraccions uterines, aleshores sí que es pot administrar oxitocina. No obstant això, des del punt de vista del benestar, es recomana utilitzar un anàleg de l'oxitocina, la carbetocina, que té una vida mitjana més llarga i permet imitar millor l'acció de l'oxitocina endògena. En aquest context, és molt important que durant els dies de part hi hagi personal addicional que pugui observar i donar suport al maneig, ja que es tracta d'un període crític en què aquesta supervisió marca una diferència significativa.

Es recomana entrar les truges parideres una setmana abans del part per facilitar-ne l'adaptació. Foto: Rotecna.

Avui dia, fins a quin punt és possible monitoritzar el part de les truges amb tecnologia?
Actualment, no existeixen sistemes comercials plenament implantats que permetin una monitorització automàtica i fiable dels problemes durant el part. Tanmateix, s'estan desenvolupant solucions experimentals basades en visió artificial, mitjançant l'ús de càmeres instal·lades a la maternitat. Aquests sistemes permeten entrenar algoritmes a partir d'imatges i vídeos per identificar patrons de comportament i generar alertes. En aquest context, a AWEC estem treballant en el projecte DeepCare4Pigs, subvencionat per ACCIÓ. El projecte s'ha centrat en tres línies principals: la predicció de l'inici del part, mitjançant la generació d'alertes; la detecció de possibles complicacions durant el procés, facilitant la intervenció sense necessitat de revisions constants; i la identificació del moment òptim per obrir les gàbies de semillibertat, quan la truja es troba més tranquil·la i es redueix el risc d'aixafament.

Quins són els errors de maneig més freqüents que encara s'observen a la maternitat i que poden augmentar el dolor durant el part?
Crec que el maneig al voltant del part està millorant molt, i el personal és cada vegada més curós amb els animals. Potser encara falta aplicar tractaments més específics per al control del dolor, no en totes les truges, però sí en aquelles que han tingut parts molt llargs o amb un nombre elevat de garrins nascuts morts. En aquests casos, s'hauria de considerar l'administració d'antiinflamatoris no esteroïdals (AINE), tant en el postpart com a l'inici del part, si es preveu que la truja pugui tenir complicacions. Aquest enfocament està donant molt bons resultats, tant en la recuperació de les truges com en el creixement dels garrins.

Finalment, com pot una granja avaluar de manera objectiva si està millorant realment el maneig del dolor a la maternitat?
El més senzill és analitzar la mortalitat dels garrins al voltant del part. Valorar-ne el creixement pot ser més complex, ja que habitualment els garrins no es pesen de manera sistemàtica. Una altra via és el registre de la ingesta d'aliment de la truja. Les granges amb alimentació automàtica han millorat molt en aquest aspecte, ja que permeten fer un seguiment més precís de la recuperació. En aquest sentit, un dels indicadors clau és comprovar si la truja consumeix la ració completa de pinso. En conjunt, aquests tres factors constitueixen bons indicadors per avaluar l'evolució del maneig del dolor a la maternitat.