J. Arenas: “El gran repte és aconseguir una vacuna eficaç contra Streptococcus suis”

Streptococcus suis s'ha consolidat com un dels principals reptes sanitaris del sector porcí. Tot i que forma part habitual de la microbiota del porc, determinades condicions permeten que aquest bacteri desencadeni infeccions greus i mortals en poques hores. Jesús Arenas, biòleg i professor de la Universitat de Saragossa, explica com factors com l'estrès, la intensificació de les granges i la reducció de l'ús d'antibiòtics n'han afavorit l'expansió. En aquesta entrevista, aborda els avenços científics orientats a controlar una malaltia per a la qual encara no existeix una vacuna plenament eficaç.

Jesús Arenas, biòleg i professor de la Universitat de Saragossa. Foto: J. Arenas.

Què és Streptococcus suis i per què s'ha convertit en un problema cada vegada més important a les granges de porcí?
Streptococcus suis és un bacteri que viu com a comensal en molts animals, però és força problemàtic en el porc. El trobem al tracte respiratori superior, als genitals i també pot aparèixer a l'intestí. Que visqui com a comensal significa que no causa problemes pel fet de ser-hi, excepte quan, de vegades, travessa les barreres epitelials i endotelials; aleshores pot provocar ràpidament septicèmia i meningitis. L'estreptococ disposa d'una gran quantitat de factors de virulència, de manera que és capaç de resistir les defenses immunitàries de l'hoste i causar una infecció estreptocòccica que pot portar a la mort de l'animal en poques hores.

Quins símptomes provoca en els porcs?
Els principals símptomes són la septicèmia, la meningitis i l'endocarditis, i també pot generar biopel·lícules al cor i artritis. És capaç d'envair una gran quantitat d'òrgans interns.

A quins animals afecta especialment?
Els animals més susceptibles de veure's afectats són els garrins en la fase de transició, perquè l'afectació del bacteri està molt relacionada amb una immaduresa del sistema immunitari, tot plegat associat a situacions d'estrès. Durant la transició, els animals deixen de ser alletats per la mare, passen de conviure amb els germans a conviure amb altres animals, experimenten un canvi de dieta, etc.; per tant, es genera una situació d'estrès que provoca una depressió del sistema immunitari i Streptococcus suis és capaç de superar fàcilment les barreres de defensa de l'animal.

Sabem que es pot transmetre a les persones; com es produeix aquest contagi i qui té més risc?
Sobretot s'ha observat en persones que treballen a les granges i tenen contacte directe amb els animals sense utilitzar protecció, especialment amb animals afectats per clons altament virulents. Aquest contacte directe fa que la malaltia es pugui transmetre a través d'aerosols, ferides, etc. Hi ha estudis realitzats en diferents països que indiquen que Streptococcus suis es pot trobar com a colonitzador en persones com veterinaris, personal de granja, inspectors, personal d'escorxadors i de carnisseries. També apareixen casos en persones que practiquen la caça de senglars que poden estar infectats, cosa que provoca casos de meningitis d'evolució molt ràpida.

Com ha evolucionat el problema de Streptococcus suis en els darrers anys a Espanya?
Streptococcus suis era un bacteri que es tractava força bé amb l'ús d'antibiòtics, però els canvis normatius a escala europea per intentar reduir-ne el consum han provocat un augment dels casos de la malaltia. Un altre factor d'aquest increment ha estat la intensificació de les produccions, que permet que Streptococcus suis es transmeti ràpidament entre els animals, així com un nivell d'estrès més elevat. A més, les condicions higièniques influeixen en la persistència del bacteri al medi ambient i en el fet que posteriorment pugui passar als animals. En definitiva, és un conjunt de factors que han fet que Streptococcus suis hagi evolucionat fins a convertir-se en un problema. A tot això cal afegir-hi que, tot i que existeixen vacunes per intentar reduir i controlar la malaltia, aquestes no són eficaces al 100 % contra totes les soques.

Els animals més susceptibles són els garrins en la fase de transició. Foto. Rotecna.

Com es pot combatre aquesta realitat?
Cal intentar fer diagnòstics ràpids de les infeccions per evitar que s'estenguin, i aplicar correctament les mesures higièniques perquè els clons hipervirulents no romanguin a la granja després d'una infecció i puguin reinfectar els animals. D'altra banda, hi ha una gran quantitat de substàncies que intenten reduir l'estat de portador dels animals mitjançant additius alimentaris i el control de la dieta. Finalment, també disposem de vacunes que, tot i no ser totalment eficaces, prevenen l'expansió dels clons i, en molts països, són la principal eina que s'està aplicant amb la intenció d'evitar la propagació de la malaltia a les granges.

Quin impacte econòmic i productiu té la malaltia?
És una qüestió difícil de resoldre. En primer lloc, la casuística a les granges és molt diferent i no s'ha estudiat amb prou detall. Normalment, aquesta informació ens arriba a través dels veterinaris que treballen a les granges i a partir de la seva experiència. A partir d'aquesta informació, hem trobat granges amb una mortalitat que oscil·la entre el 0,5% i el 20%. Hi ha un estudi realitzat en granges d'Espanya, Alemanya i els Països Baixos que va determinar que el 80 % de les unitats de producció estaven clínicament afectades per Streptococcus suis. Això no vol dir que tots els animals estiguessin afectats, però sí que hi havia almenys un cas. Pel que fa als costos, s'estima que la malaltia provoca entre 140 i 180 milions d'euros de pèrdues econòmiques anuals a Europa.

Davant d'aquest escenari, com sorgeix el projecte EPIG liderat des de la Universitat de Saragossa?
Després de treballar durant molts anys com a investigador als Països Baixos, fa cinc anys vaig incorporar-me a la Universitat de Saragossa i, arran d'una convocatòria, va sorgir la possibilitat de tornar a treballar amb aquest patogen (ja ho havia fet anteriorment). Em vaig posar en contacte amb companys de la universitat neerlandesa on havia treballat per discutir com podíem plantejar el projecte a partir dels treballs i les col·laboracions prèvies desenvolupades en l'àmbit europeu, i així va anar prenent forma l'actual projecte.

Quins són els principals objectius en què esteu treballant?
Treballem conjuntament des de diversos països (Espanya, els Països Baixos, Anglaterra, Alemanya i Irlanda), i cada país aporta metodologies, enfocaments i perspectives diferents. A Espanya treballarem en dues línies. D'una banda, intentarem diferenciar entre les soques comensals, que pràcticament no causaran la infecció, i les soques molt virulentes, que presenten una sèrie de característiques genètiques. A partir d'aquí, intentarem desenvolupar tècniques que permetin observar com es desplacen les soques virulentes respecte de les comensals a la granja pel que fa a la transmissió entre animals, i tractar de fer algun tipus d'intervenció per evitar aquesta mobilitat. D'altra banda, estudiarem una proteïna exposada a la superfície dels clons hipervirulents per determinar-ne la funció i la relació amb la virulència, i intentarem desenvolupar vacunes basades en aquesta proteïna.

Quin tipus d'enfocaments científics s'estan aplicant?
Hi ha qui està intentant estudiar l'ús de bacteriòfags per controlar la multiresistència, que a la Xina representa un problema molt important. També s'estudia l'ús de productes alimentaris que es puguin afegir als pinsos per reduir l'estat de portador de Streptococcus suis, així com el desenvolupament de vacunes o de fàrmacs que puguin inhibir el desenvolupament de la infecció.

Quins són els principals reptes de la investigació?
El gran repte és trobar una vacuna que sigui eficaç contra un patogen altament variable o, almenys, contra les soques més invasives. El problema és que Streptococcus suis presenta una variabilitat genètica i antigènica molt elevada. Per exemple, aquí a Espanya observem que totes les soques existents només comparteixen aproximadament el 50 % del genoma. És a dir, que la resta del genoma està formada per una gran quantitat d'estructures variables.