Maneig del calostre en garrins: claus per millorar-ne la supervivència

Les primeres hores de vida del garrí concentren una sèrie de processos fisiològics decisius que condicionen la seva viabilitat i el seu rendiment posterior. En aquest interval limitat, l’accés al calostre defineix la capacitat de l’animal per afrontar els desafiaments sanitaris i energètics immediats. El garrí neix sense immunitat circulant funcional a causa de l’absència de transferència placentària d’anticossos, fet que converteix el calostre en l’única font de protecció immunitària durant l’inici de vida.

Des d’un punt de vista biològic, el calostre presenta una composició singular: alta concentració d’immunoglobulines, elevada densitat energètica i presència de compostos que estimulen la maduració de l’epiteli intestinal. Aquesta combinació permet, d’una banda, estabilitzar el garrí davant les pèrdues tèrmiques i, de l’altra, facilitar l’absorció d’anticossos en un moment en què l’intestí encara és permeable a aquestes molècules. Aquesta permeabilitat, però, és transitòria i disminueix ràpidament després del naixement.

Factors que condicionen la ingesta de calostre en garrins

La variabilitat en la ingesta de calostre dins d’una mateixa ventrada respon tant a factors individuals com a factors associats a la truja i al maneig. El pes al naixement constitueix un dels elements més influents. Els garrins amb menys pes presenten limitacions en la seva capacitat de desplaçament i en la competència per les mamelles, fet que redueix la probabilitat d’ingerir quantitats suficients de calostre en el moment adequat.

El desenvolupament del part introdueix una altra font de variabilitat. Els parts prolongats afecten negativament la vitalitat dels garrins nascuts en les últimes posicions, que poden presentar signes d’hipòxia i un reflex de succió reduït. A mesura que avança el part, la disponibilitat de calostre també es modifica, fet que afegeix pressió competitiva dins de la ventrada.

Pel que fa a la truja, la producció i qualitat del calostre no són constants. Factors com el nombre de parts, l’estat corporal i la nutrició durant la gestació influeixen en la quantitat d’immunoglobulines disponibles. Les truges joves solen presentar perfils més limitats, cosa que obliga a reforçar l’atenció sobre les seves ventrades.

D'altra banda, el component temporal resulta determinant. La capacitat de l’intestí del garrí per absorbir immunoglobulines disminueix de manera marcada durant les primeres hores de vida. A partir de les 6-8 hores, l’eficiència d’absorció es redueix significativament, fet que situa la intervenció precoç com un eix central del maneig.

Estratègies de maneig del calostre

Les principals estratègies de maneig del calostre en garrins a les granges porcines s’estructuren al voltant d’un objectiu comú: assegurar que tots els garrins ingereixin prou calostre tan aviat com sigui possible després del naixement, dins la finestra biològica en què l’absorció d’immunoglobulines encara és eficient.

El primer pilar és la intervenció immediata a la sala de parts, basada en la supervisió contínua del procés de part. Es prioritza l’atenció als garrins més dèbils, assecant-los, reduint la pèrdua de calor i guiant-los ràpidament cap a una mamella funcional. Aquest punt és crític, ja que el vigor inicial condiciona la capacitat del garrí per competir per l'accés a la mamella en les primeres hores de vida i, en conseqüència, determina l'eficàcia de la primerenca ingesta de calostre, amb un impacte directe en la supervivència.

El segon pilar se centra en la gestió de la competència dins la ventrada. En ventrades nombroses, on la capacitat mamària de la truja és limitada, s’apliquen tècniques com la separació temporal dels garrins més forts o l’accés rotatori a la mamella. Aquestes mesures busquen reduir la competència directa i facilitar que els garrins més febles assoleixin una ingesta mínima de calostre, cosa que contribueix a millorar l'homogeneïtat de consum dins de la ventrada i, en conseqüència, a reduir la variabilitat de pesos al deslletament.

Hem d'assegurar que tots els garrins ingerissin prou calostre. Foto: Rotecna.

Un tercer component és la redistribució precoç de garrins entre truges (cross-fostering). Quan es realitza durant les primeres 24 hores, ajuda a equilibrar les ventrades i ajustar la càrrega productiva de cada truja. No obstant això, només s’ha de fer un cop s’ha assegurat que tots els garrins han ingerit una quantitat adequada de calostre de la seva mare biològica, ja que aquest aporta immunitat específica davant l’entorn sanitari de la granja.

En situacions més complexes o parts irregulars, es poden utilitzar reserves de calostre emmagatzemat com a eina de suport. Aquesta pràctica requereix un control estricte en la recollida, conservació i administració, ja que la funcionalitat de les immunoglobulines depèn d’un maneig correcte. La seva aplicació s'orienta principalment a garrins de baix pes o amb risc elevat de no assolir una ingesta suficient.

Finalment, el control de l’ambient tèrmic actua com un factor transversal. Una termoregulació deficient en els garrins nounats limita la mobilitat i redueix la seva capacitat d’arribar a la mamella. Mantenir zones de calor adequades afavoreix l’activitat, estimula la cerca de la mamella i promou l’inici precoç de la succió, amb un impacte directe en la ingesta de calostre.

En conjunt, aquestes estratègies no funcionen de manera aïllada, sinó com un sistema integrat d’intervenció en les primeres hores de vida, on la rapidesa, l’organització de la ventrada i el control de l’entorn determinen l’eficiència en l’aprofitament del calostre.

Impacte del calostre en la productivitat i la sanitat de la granja

Els efectes del maneig del calostre es reflecteixen clarament en els indicadors productius. Els garrins que aconsegueixen una ingesta adequada presenten menors taxes de mortalitat durant la lactació, més creixement i millor uniformitat dins de la ventrada. Aquests avantatges es mantenen en fases posteriors, amb implicacions directes sobre l’eficiència global de la granja.

En l’àmbit sanitari, el nivell d’immunitat passiva adquirit condiciona la resposta davant dels patògens. Les ingestes insuficients s’associen a una incidència més alta de processos digestius i respiratoris, així com a un augment de la variabilitat dels lots. Això repercuteix en l’ús de tractaments i en l’estabilitat dels resultats productius.

La gestió del calostre s’integra en una estratègia més àmplia de control sanitari i optimització del rendiment, entenent que les primeres hores de vida del garrí condicionen en gran mesura la seva trajectòria productiva, de manera que una intervenció precisa en aquest període es tradueix en millores sostingudes al llarg de tot el cicle. En aquest context, l’estandardització de pràctiques, la formació del personal i el seguiment de paràmetres com la supervivència o el pes al deslletament permeten avaluar l’eficàcia de les mesures implementades.