Nou slat de fosa refrigerada per a truges en maternitat

En la producció porcina moderna, la maternitat és una de les àrees on petits detalls de disseny poden tenir un impacte directe sobre la productivitat, el benestar animal i la supervivència dels garrins. En aquest context, el tipus de terra utilitzat a la paridora té un paper important.

El terra s’hauria d’adaptar de manera precisa als requeriments fisiològics de la truja i els seus garrins, que no coincideixen en alguns aspectes. Tots dos necessiten superfícies còmodes i ben drenades, però, mentre que el garrí acabat de néixer necessita superfícies càlides per minimitzar les pèrdues de calor, la truja lactant requereix una zona tan fresca com sigui possible. Per aquest motiu, l’ús de slats de fosa exclusivament sota la truja, combinats amb slats de plàstic al voltant, s’ha consolidat com una de les solucions més populars.

Els slats de fosa realment proporcionen més confort tèrmic a les truges?

Un dels principals reptes a la maternitat és mantenir el consum de pinso de la truja durant la lactació, especialment en climes càlids o durant els mesos de més calor. Les genètiques actuals presenten una elevada demanda metabòlica, i qualsevol reducció de la ingesta repercuteix en la producció de llet, la pèrdua de condició corporal, la mortalitat predestetament (la incomoditat de la truja fa que es mogui més i augmenti el nombre d’aixafaments), el pes dels garrins al deslletament i el rendiment de la mare en el cicle posterior.

És aquí on la fosa sembla aportar un avantatge respecte als slats de plàstic sota la truja, ja que, gràcies a la seva elevada conductivitat tèrmica, hauria de poder absorbir i dissipar la calor corporal de la truja de manera molt més eficient que altres materials, generant una superfície més fresca i confortable.

Tanmateix, una conductivitat elevada no equival a refrigeració, ja que, com que la massa de les reixes és petita en comparació amb la de la truja, la fosa s’escalfa perquè les reixes no poden arribar a dissipar la calor que reben, especialment si la temperatura de la sala és elevada. Així doncs, quan no és possible mantenir les sales de maternitat per sota dels 26 °C, tampoc no s’obtenen altres avantatges que ens hauria de proporcionar l’ús de la fosa, i les reixes perden gran part de la seva efectivitat.

L’evolució cap a sistemes de fosa refrigerada per aigua

Si volem treure profit dels slats de fosa quan més ho necessitem, hem d’anar un pas més enllà i incorporar sistemes de fosa refrigerada per aigua sota la truja, especialment en zones de clima càlid o en maternitat per a truges d’alta productivitat amb un ritme metabòlic elevat.

Aquests sistemes incorporen circuits d’aigua freda sota la fosa, que permeten extreure calor de manera contínua de la superfície de descans de la truja, independentment de la temperatura de la sala. L’objectiu no és refredar la sala, sinó actuar directament sobre el punt de contacte tèrmic més important: el cos de l’animal. A més, també es pot subministrar aigua freda per beure a les mares.

Els beneficis observats amb aquest tipus de solucions inclouen un augment del consum de pinso durant la lactació, una disminució de l’estrès tèrmic, una reducció de les pèrdues de condició corporal, un millor rendiment de les truges en el cicle següent, una reducció del risc d’aixafaments associada a un major confort, una millora de la uniformitat de les ventrades i un pes més elevat dels garrins al deslletament. A més, en actuar exclusivament sobre la zona de la truja, aquests sistemes permeten mantenir àrees càlides i protegides per als garrins, evitant conflictes tèrmics dins de la paridora.

Els slats de fosa refrigerats ajuden a dissipar la calor i a millorar el confort de les truges. Foto: Rotecna.

El paper fonamental dels slats de plàstic

La incorporació de la fosa refrigerada sota la truja no pretén substituir els avantatges del plàstic a la zona neonatal. De fet, els slats de plàstic continuen sent la solució més eficient per als garrins gràcies a la seva capacitat aïllant, al major confort tèrmic, a la reducció de les pèrdues de calor i a la seguretat que ofereixen als garrins.

A més, durant els primers dies de vida, els garrins tendeixen a evitar de manera natural les superfícies més fredes, com és el cas de la fosa refrigerada, i busquen zones calefactades o àrees de descans més càlides. Aquest comportament ajuda a mantenir-los allunyats de la truja durant els períodes de descans, reduint el risc d’aixafament. Per això, actualment les configuracions més eficients a la maternitat són aquelles que combinen fosa refrigerada sota la truja, slats de plàstic a la zona dels garrins i una zona del niu calefactada i protegida dels corrents d’aire.

Climatització zonal

Els avantatges de mantenir els animals a la seva zona de confort són evidents, tot i que, segons les condicions climàtiques, no sempre és possible, ja que els sistemes d’aïllament i control climàtic no poden assolir determinats nivells d’eficàcia a un cost assumible. A més, com passa a la maternitat, podem tenir animals amb necessitats diferents en un mateix espai.

La tendència actual en climatització porcina no consisteix únicament a condicionar grans volums d’aire, sinó a actuar directament sobre el balanç tèrmic de l’animal mitjançant sistemes localitzats i més eficients. És a dir, aplicar tècniques que permetin generar confort en punts concrets resulta molt efectiu. Algunes ja estan molt esteses, com l’ús de plaques calefactades i nius per als garrins a la maternitat, el deslletament i l’engreix, que permeten generar zones de confort sense necessitat d’escalfar tota la sala o nau, cosa que suposa un gran estalvi d’energia. D’altres, en canvi, no són tan conegudes ni s’utilitzen tant, tot i haver demostrat la seva eficàcia i viabilitat econòmica, com les entrades d’aire individuals per truja a la maternitat, la refrigeració de l’aigua de beguda de les truges lactants i dels animals en creixement durant els períodes d’estrès tèrmic, o els terres refrigerats dels quals acabem de parlar.

L’evolució de les maternitats d’alta eficiència i benestar apunta cap a sistemes de climatització zonal cada vegada més especialitzats, en què l’objectiu no és mantenir tota la sala a una única temperatura, sinó crear microclimes fisiològics adaptats a les necessitats específiques de la truja i els garrins. En aquest context, tecnologies com la fosa refrigerada, la ventilació localitzada o la refrigeració de l’aigua de beguda representen una nova generació d’eines orientades a millorar simultàniament el benestar animal, l’eficiència energètica i el rendiment productiu.